Plans:

-Pla d’imatge o de pel·lícula: es on es col·loca el film;quan s’enfoqui correctament s’hi formarà la imatge nítida.

-Pla focal: es situat al a part frontal de l’objectiu i en determina la distancia focal. Si l’objectiu és de 50mm , la distancia aproximada entre el pla d’imatge i el pla focal serà de 50mm; per això, un teleobjectiu es molt més llarg

-Pla d’enfocament: es situat sobre l’objecte que volem fotografiar i ve determinat per la separació entre els plans anteriors.Així, per fotografiar un paisatge la separació entre dos plans haurà de ser mínima. En canvi, per fer un retrat la separació entre aquest dos plans haurà de serà màxima.

Càmera fotogràfica

-Càmera fotogràfica: es por definir com l’aparell que permet d’enregistrar una imatge sobre un suport sensible

-Cos: caixa on s’estanca la llum sobre la qual s’articula la part òptica i la part mecànica, i a la l’interior de la qual es col·loca la pel·lícula

-Visor: sistema òptic que permet enquadrar la imatge que volem fotografiar en una càmera i e,eventualment, comprovar si està enfocada. Hi ha visors de diferents tipus , bàsicament, el visor independent, simple finestra situada al costat del objectiu, i el visor reflex, mol mes complex, i que recull directament la imatge que proporciona l’objectiu.

-objectiu:es un sistema òptic que recull i dirigeix adequadament els raig de llum que procedeixen de l’objecte que es vol fotografiar; conjunt de lents que dirigeixen els raig de llum procedents de l’objecte fotografiat cap a la pel·lícula. Forma una imatge girada ,invertida i habitualment mes petita que la real

-Diafragma: dispositiu mecànic que permet controlar el diàmetre del feix de llum que entra dins de la càmera , o sigui , el flux de llum que travessa l’objectiu

-Disparador-obturador: mecanisme que , accionat mitjançant un botó, provoca el desplaçament de la cortineta que tapa la pel·lícula , de manera que permet que la llum hi arribi i la impressioni

-Palanca d’avançament: mecanisme que fa avançar la pel·lícula d’un rodet i la situa en la posició següent cada vegada que es fa una fotografia. Por consistir en una palanca manual o be en un procediment automàtic amb motor. Sempre indica el numero de fotograma que ens trobem

-Èmbol de rebobinatge: mecanisme que serveix per reintroduir la pel·lícula dins del xassís del rodet un cop s’han disparat totes les fotografies

-Selector de sensibilitats: anell que permet ajustar el fotòmetre de la càmera fotogràfica a la sensibilitat de la pelicula.La sensibilitat determinarà la quantitat de llum que necessita la pel·lícula per quedar ben impressionada, com mes sensible es menys llum necessita

-Anell de velocitats: mecanisme que permet seleccionar el temps que l’obturador restarà obert, es adir, el temps durant el qual la llum impressionarà la pel·lícula.

-Sistema d’enfocament: helicoide que permet desplaçar la situació de les lents de l’objectiu fins que la imatge formada sobre la pel·lícula queda totlament nítida.

-Fotòmetre: instrument que mesura la intensitat de llum que arriba a la càmera i permet escollir l’exposició adequada

-Flaix: font de llum molt intensa i de curta durada: Té unes característiques cromàtiques similars a les de la llum solar, de manera que necessita el mateix tipus de pel·lícula.

-Paral·laxi: quan la imatge observada a traves del visor i l’enregistra-la per l’objectiu no son exactament el mateix.

Suports de la imatge fotogràfica

-Pel·lícula: material fotogràfic , presentat habitualment en forma de cinta , constituït per un suport flexible recobert d’una emulsió fotosensible, sobre la qual s’impressiona la imatge. E s formada per una capa sensible a la llum disposada sobre un suport de naturalesa plàstica transparent i flexible. El suport sol ser la part mes brillant i còncava de la pel·lícula fotogràfica. L’emulsió pot estar protegida per una altre capa de gelatina, i el substrat pot portar una altre capa,mes fosca , de gelatina tenyida.

-Paper fotogràfic: es format per una capa sensible a la llum, semblant a d’anterior , disposada sobre un paper blanc i resistent a lahumitat. El paper fotogràfic pot tenir diversos acabats , per exemple mat o brillant