Documento sin título

Imatge fotogràfica obtinguda sense càmera ni objectiu, col·locant una sèrie d'objectes sobre un paper fotosensible i exposant-los a la llum per a registrar les seves ombres i contorns.

En la seva forma més elemental, el fotograma té un fons negre sòlid i siluetes retallades en blanc, encara que variant la intensitat, de la font lluminosa s'aconsegueixen resultats diferents. La tècnica, molt senzilla, obté un vast camp a l'experimentació i a la inventiva. Naturalment, també pot treballar-se en color i amb filtres.

En cinematografia, es diu fotograma a cadascuna de les fotografies que formen una pel·lícula.

Liquid emprat en tot el proces fotografic pereliminar las sals no impresionades per la llum.

La comesa del bany d'atur, a força d'àcid acético dissolt en aigua, és el de neutralitzar els efectes del revelador i al mateix temps impedir la formació del vel groc tan propi de la fotografies antigues.

El blanqueig, en fotografia, és el procés químic que transforma la plata metàl·lica negra que forma la imatge fotogràfica en un compost gairebé invisible, a continuació pot dissoldre's, reduir-se o tenyir-se. El blanqueig és un pas previ als processos de virat e intensificació i forma. També parteix de gairebé tots els processos de color. El dibuix per blanqueig és una tècnica d'obtenció d'un dibuix a partir d'una imatge fotogràfica. Consisteix a seguir els contorns de la fotografia amb llapis o tinta impermeable per a continuació blanquejar la imatge de plata i deixar només el dibuix. Els millors resultats s'aconsegueixen amb còpies un poc pàl·lides i de contorns nítids

Paper de superfície molt polida. Produïx còpies molt nítides, amb negres profunds, blancs lluminosos i detalls ben visibles, pel que s'usa molt en fotografia per a reproducció. El paper brillant té l'inconvenient de reproduir les imperfeccions amb moltes més claredat que els papers mats o texturados, en els quals la major dispersió de la llum dissimula els defectes. Per la mateixa raó les superfícies brillants són les més difícils de retocar

Els colorants són substàncies que es fixen de manera estable davant agents químics, llum i rentat en altres substàncies, i les doten de color. La finalitat principal dels colorants és donar color. Es componen de substàncies orgàniques que absorbeixen determinades longituds d'ona de la llum.

Actualment, els colorants més utilitzats són els sintètics, entre els quals cal citar:

Colorants àcids: el seu procés de tinció està fundat en la formació d'una sal constituïda per un grup NH2 d'una proteïna i grups àcids HSO3 i COOH del colorant. Els àcids més utilitzats són l'àcid sulfúric, l'àcid fórmico, l'àcid tartáric o l'àcid acétic. S'empren com colorants de cotó, seda, llana, cuir.
Colorants bàsics: són colorants amb grups de nitrogen bàsics, que es troben en solució, entre ells destaquen les sals clorhídriques, fosfóricas, sulfúriques o acéticas. Posseïxen unes tonalitats vives i fortes. Són inestables a la llum pel que no s'empren en articles que requereixin una gran fixesa del color. S'utilitzen en cuirs, paper, cotó, seda viscosa i llana celulósica.
Els colorants bàsics no es fixen directament a les fibres
Colorants de quitrà: són colorants orgànics que s'obtenen pel fraccionament del quitrà de la hulla. Tenyeixen tant la fibra vegetal com l'animal.
Colorants al greix: són els colorants de la anilina. Es dissolen en olis, grasses i hidrocarburs. S'utilitzen com colorants de cuirs, lacas, aliments, calçat, etc.
Colorants de tina: colorants insolubles en aigua. S'obtenen per reducció alcalina de leuco-derivats hidrosolubles de caràcter fenólic i per oxidació d'aquests davant l'acció de l'aire. Tot el procés es realitza sobre la fibra, de manera que la pols fina aconseguit quedi fixat sobre el teixit per absorció.

una tècnica usada en les arts plàstiques que consisteix en la utilització d'elements diversos, com paper, tela, xapa, etc., tallats, esquinçats o trencats, estructurats lliurement i enganxats sobre un suport, amb lliure elecció de formes, colors i qualitats. El colage és un dels descobriments fonamentals de les arts plàstiques del segle XX.

En fotografia, un collage és una imatge fotogràfica formada a partir d'altres vàries retallades i muntades sobre un suport comú. El collage, de vegades cridat també muntatge, s'empra per a compondre les panoràmiques i mosaics que s'obtenen en fotografia aèria i és un mètode creatiu utilizadísim en la realització d'efectes especials. En aquest cas solen retocar-se les unions i reproduir-se fotogràficament el conjunt per a dissimular la tècnica empleada

llum, natural o artificial, situada per darrere del motiu. El contrast elevat que gairebé sempre li és característic dificulta el càlcul de l'exposició.

Diem exposició, en fotografia, a la quantitat total de llum que arriba al material sensible durant la formació de la imatge latent. Depèn de la lluminositat del motiu i de la quantitat de llum que es deixi arribar al material sensible, factor que es controla mitjançant la grandària de l'obertura i la velocitat d'obturació.

Imatge invisible formada en un material fotogràfic com resultat de l'exposició i que es converteix en visible mitjançant el revelat. La grandària final depèn de la intensitat de la llum i sembla que constituïxen l’entorn dels quals el revelador generarà la imatge visible. Per sota de certa intensitat mínima, la llum no aconsegueix crear nuclis suficientment estables

El prevelat és una tècnica de positivat que consisteix a donar al paper una exposició suplementària "de vetllat" sense negatiu. Aquesta exposició pot donar-se a tot el positiu o només a una part per a fer, per exemple, una vinyeta negra.

Pel·lícula emulsionada amb una capa sensible a la llum que després de l'exposició i el processat produeix imatges captades amb la càmera amb valors complementaris (Diapositiva).

Un negatiu és una imatge fotogràfica en la qual les llums apareixen en tons foscs i les hombres en tons clars. La llum reflectida pel motiu fa que, després del revelat, els haluros de plata ennegreixin en major o menor mesura, de manera que a major intensitat lluminosa, major enfosquiment de les sals de plata. Les zones que reflecteixen poca llum o cap es converteixen en les parts clares o transarentes de l'emulsió.

En color, a més d'aquesta inversió tonal, es produeix una inversió cromàtica, i cada color apareix representat pel seu complementari. A partir d'un negatiu s'obté un positiu projectant aquell en un segon material fotogràfic, en general un paper.

La solarizació en fotografia és, estrictament, una inversió tonal total o parcial d'una imatge fotogràfica com resultat d'una sobreexposición extrema. No obstant això, el terme s'aplica amb freqüència a aquest efecte Sabattier, que dóna lloc a resultats d'aspecte similar

Un revelador, en fotografia, és una solució que fa visible la imatge latent d'un material fotogràfic exposat. A més de l'agent revelador pròpiament dit, que reduïx els haluros exposats a plata metàl·lica negra, la solució sol contenir un accelerador, en general un álcali, com el carbonat sòdic, l'hidròxid sòdic o el bórax, que activa l'acció del revelador; i un preservador, com el metabisulfito potásico, en general bromur potásico, que actua com controlador general de l'activitat química i limita el nivell de vel.

Un virador és un compost utilitzat per a acolorir un positiu en blanc i negre. Hi ha quatre tipus principals, cadascun dels quals s'utilitza de diferent manera:

1) al sulfur o al seleni per a viratge en sepia copies prèviament blanquejades. Actuen transformant la imatge de plata en una altra de sulfur de plata.

2) metàl·lics, que usen sals metàl·liques com el clorur d'or o cromat per a transformar la imatge de plata en una altra de compostos metàl·lics acolorits.

3) pigmentats, que actuen dipositant un tint o pigment sobre la imatge de plata.

4) reveladors en color, que produïxen alhora una imatge de plata i altra acolorida

Mapa de bits: els fitxers de mapes de bits de les imatges estan formades per un mosiac de peces de colors.

Píxels.ppp: un píxel és cada una de les peces de mosaic i cada píxel conté la informació sobre les característiques de lloc que ocupa.

Format: diferents formats pel mapa de bits (.JPEG, .GIF, .TIFF, .BMP, .PSP, PSD,...). Cada format té unes característiques específiques i es donen per determinats usos. N’hi ha que comprimeixen les imatges i n’hi ha que no.

.PSP: és el format propietat de l’Adove amb el que es guarden les imatges del photoshop.

.JPEG: és el format més comú. Permet comprimir segons el grau de qualitat variable.

Enquadrament: un fragment de la realitat visible és limitat per un marc, el qual limita la nostra visió a l'hora de fer la captació.

Fora de camp: espai que hi ha més enllà de la imatge, allò que no veiem però suposem i imaginem.

Composició: determina l'estètica i la significació dels elements que hi apareixen.

Suport i arrosegament de la pel·lícula: palanca situada normalment al costat del mecanisme de flash que cada vegada que es tira una foto s'ha d'anar rodant per poder avançar i passar la pel·lícula del rodet. quan aquest s'acaba s'ha de girar la palanca en sentit contrari per poder enroscar la pel·lícula i revelar-la posteriorment.

Obturador: porta que s'obre i es tanca per deixar passar la llum. És el que s'obre quan apretem el botó de disparar.

Diafragma: orifici regulable per on entra la llum i impressiona la pel·lícula. Les regulacions del diafragma es fan mitjançant uns anells mòbils de l'objectiu.

Anell d'enfocament: anell situat al cos de la càmara que serveix per regular la qualitat d'enfocament si estàs a prop i o si estàs lluny.

Profunditat de camp: proporció nítida d'espai que apareix, i poden estar influits per la distància i l'obertura del diafragma.

Fora de camp: espai on s'ha fet la fotografia però que no ha estat fotografiat perquè només s'ha fet un objecte concret, però existeix.

Efectes òptics:són les qualitats afegides i retocades o no que adquireixen les fotografies, ja sigui per efectes de la llum, etc.

-pla frontal: just al davant de la persona, objecte o el que s'hagi de fotografiar.

- picat: quan el punt de vista de la càmara és superior al'element fotografiat.

- contrapicat: quan el punt de vista de la càmara és inferior a l'element fotografiat.

Tractament de la llum: depèn de cada fotografia i la quantitat de llum i foscor que hi ha o el contrast de clarobscur.