Vocabulari del Segon Trimestre

Pla d’imatge o de pel·lícula: és on es col·loca el film; quan s’enfoqui correctament s’hi formarà la imatge nítida. De vegades ve indicat al cos de la càmera.

Pla focal: és situat a la part frontal de l’objectiu i en determinada distància focal. Si l’objectiu és de 50mm, la distància aproximada entre el pla d’imatge i el pla focal serà de 50mm.

Pla d’enfocament: està situat sobre l’objecte que volem fotografiar i ve determinat per la separació entre els plans anteriors. Així per fotografiar un paisatge la separació entre els dos plans haurà de ser mínima. En canvi per un retrat la separació entre aquests dos plans haurà de ser màxima.

Fisiología de la càmara fotogràfica

Cos: caixa estanca a la llum sobre la qual s’articula la part òptica i la part mecànica, i a d’interior de la qual es col·loca la pel·lícula.

Visor: sistema òptic que permet enquadrar la imatge que volem fotografiar en una càmera i, eventualment, comprovar si està enfocada.

Objectiu: conjunt de lents que dirigeixen els raigs de llum procedents de l’objecte fotografiat cap a la pel·lícula. Forma una imatge girada, invertida i habitualment més petita.

Diafragma: dispositiu mecànic que permet controlar el diàmetre del feix de llum que entra dins de la càmera, o sigui, el flux de llum (intensitat) que travessa l’objectiu.

Disparador: mecanisme, que accionat mitjançant un botó, provoca el desplaçament de la cortineta que tapa la pel.lícula, de manera que permet que la llum hi arribi i la impressioni.

Palanca d’avançament: mecanisme que fa avançar la pel.lícula d’un rodet i la situa en la posició següent cada vegada que es fa una fotografia.

Èmbol de rebobinatge: mecanisme que serveix per reintroduir la pel.lícula dins del xassís del rodet un cop s’han disparat totes les fotografies.

Selector de sensibilitats: anell que permet ajustar el fotòmetre de la càmera fotogràfica a la sensibilitat de la pel.lícula. la sensibilitat determinarà la quantitat de llum que necessita la pel.lícula per quedar ben impressionada.

Anell de velocitats: mecanisme que permet seleccionar el temps que l’obturador restarà obert, és a dir, el temps durant el qual la llum impressionarà la pel.lícula.

Sistema d’enfocament: helicoide que permet desplaçar la situació de les lents de l’objectiu fins que la imatge formada sobre la pel.lícula queda totalment nítida

.
Fotòmetre: instrument que mesura la intensitat de llum que arriba a la càmera, i permet escollir l’exposició adequada.

Flaix: font de la llum molt intensa i de curta durada. Té unes característiques cromàtiques similars a les de la llum solar, de manera que necessita el mateix tipus de pel·lícula

.
Pel·lícula: material fotogràfic, presentat habitualment en forma de cinta, constituït per un suport flexible recobert d’una emulsió fotosensible, sobre la qual s’impressiona la imatge.

Paral·laxi: en les càmeres fotogràfiques compactes de visió directa ( no rèflex) la imatge observada a través del visor i l’enregistrada per l’objectiu no són exactament la mateixa.

-Paper fotogràfic: es format per una capa sensible a la llum, semblant a d’anterior , disposada sobre un paper blanc i resistent a lahumitat. El paper fotogràfic pot tenir diversos acabats , per exemple mat o brillant