Aquesta és una molt breu explicació sobre la teoria d'aquest Treball de Recerca.

El Treball de Recerca va començar referint-se a la fotografia de moda. El meu objectiu era aconseguir fer una sèrie de fotografíes que es poguessin ficar a una revista de moda i passar desapercebudes. En resum, l'objectiu era arribar a fer fotografia de moda.

Però poc a poc el concepte va anar evolucionant, ja que ens vem anar adonant que amb els mètodes que dispossava era totalment incapaç de fer fotografia de catàleg, ja que em faria falta maquillador, estilista, algú que s'encarrregués de buscar models, algú que s'encarregués de buscar localitzacions i, sobretot, el més important, una marca de moda al darrera.

Si d'una cosa es caracterítzen les fotografies de roba és pels estilismes. I aquests estilismes no serien possibles sense una marca darrera que deixés la roba per fotografiar-la. I jo d'això no en tenia. No tenia res que s'aproximés.

Així que repasant als fotógrafs que vaig investigar al començar el treball em vaig adonar que molts d'aquests fotògrafs eren també artistes. Les seves col·leccions personals de fotografia eren un món. Però generalment totes es caracteritzaven d'alguna cosa; totes tenien un fil conductor que les unía (totes les de la mateixa sèrie, per supossat).

Això va ser la meva nova inspiració i el meu cap va començar a pensar en possibles històries. La majoria eren descartades i d'altres no van ser viables, però hi havia una que no va marxar. La història d'amor entre la noia rica i un noi qualsevol.

És bastant tòpic, però no cal que diguem que els tòpics sempre solen funcionar i agradar, sí més no a tothom, a bastants.

El que més il·lusió m'ha fet és que la història ha anat abançant i no s'ha quedat anclada en un record. A la vegada anava provant capricis meus que també acabaria fent servir pel treball.

Un d'aquests capricis van ser les fotos aquàtiques. L'idea no va tenir tot l'estiu per aparèixer que ho va fer durant ple mes d'octubre. I per quan ho vem poder fer realitat ja era novembre.

La majoria d'idees estàn totes explicades al blog en forma de diari i es pot veure com s'han anat perdent o s'han abandonat per diferents motius.

Per aquest treball he creat una firma per possar a les fotos. La firma no ha donat molts problemes, ja que és una barreja de la firma artística dels meus dibuixos i el meu cognom escrit ràpidament i amb el ratolí del ordinador (Podreu imaginar que no no es pot llegir el cognom allà).

També he acabat imprimint algunes fotografies del treball final a paper de foto. La veritat és que no tenia previst imprimir res, però gràcies a la meva mare i a la sutgerència de l'Anna Estany de fer un format revista algunes de les fotos han pogut nèixer a paper. L'únic problema ha estat el fet de no poder-les editar i enganxar com a revista.

Finalment, la creació de la pàgina web. He de confessar que l'he fet sense temps ja que l'ordinador de taula (el que és pròpiament meu) s'ha espatllat. No és el primer cop que m'ho fa aquest curs, ja em va molestar per uns treballs de Fonaments, així que potser hauria de començar a pensar en canviar-lo per evitar futurs problemes. Quan va passar això, vaig tenir la sort de que el dia abans havia estat passant les fotografies i el que tenia del treball a un altre ordinador. Però la pàgina web no va correr la mateixa sort.

Agraïments:

Primer de tot agarïr-ho a la meva mare per ser una pluja d'idees i d'ajuda en qualsevol moment. No sé que faria sense tu. Al meu pare per intentar animar-me fent bromes i per aconseguir-me els programes que necessito sempre.

També donar les gràcies a totes les persones que m'han fet de models, Marc, Héctor, Laia, The Crab Apples (les dues Laies, Mariona, Carla, Mauro i Clàudia), a en David i la Marta, sobretot a ella per portar roba d'estiu durant el mes de desembre i aguantar-ho tant bé, a la Clàudia per ficar-se amb mi a una piscina durant el mes de novembre, a la Lorena, a en Dani, a la Lor per fer de model, per animar-me sempre i per estar sempre amb mi, a totes les persones que m'anaven a ferde model però que per problemes no ha pogut ser, Sara, Alba, Cristopher, Helena, Carla, Lara.

A les persones que m'han estat suportant l'estrés i m'han ajudat a superar-lo, i també per haver-me ajudat, Sergi, l'Almodis Robert, Toni, Nora, Carla, Clàudia, la meva àvia, els propietaris de la finca, la mare de l'Héctor, els grangers de les primeres fotos, etc.

Gràcies als profesors i a la gent del centre que sempre tenen un ull a sobre meu vigilant que no em maregi. Gràcies a la meva tutora per donar-me consells.

En difinitiva, gràcies a tots els que heu fet alguna cosa, per petita que sigui que m'ha ajudat a estar aquí.