L'ENQUADRAMENT:

Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerts, generalment, de forma rectangular. La selecció doncs, ve limitada per un marc, que també limita la nostra visió en el moment de fer la captació i decidir què és allò que fem sortir dins d'ell, on posem els límits, com fem que una sèrie d'elements siguin finalment visibles en la imatge capturada i d'altres no. Aquesta operació és una operació d'enquadrament que provoca que un fragment de la realitat visible sigui posat dins d'un quadre (requadre o marc), sigui emmarcat i per tant convertit en una imatge limitada, bidimensional, capturada (mirada) des d'una posició des d'un punt de vista concret. Podem dir que, tot i que en la imatge resultant (ja sigui fotogràfica o videogràfica), hi identifiquem els elements que també veiem en la realitat visible, aquesta no és exactament una representació d'allò real sinó un producte d'allò visible generat a través de la selecció que fem mitjançant l'enquadrament.


MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP:

L'enquadrament determina allò que veurem d'un referent real, és una selecció d'un espai concret de la realitat visible. Al mirar una fotografia nosaltres sabem que, més enllà dels seus límits, allò que nosaltres veiem té una continuïtat. Anomenem fora de camp a aquest espai que hi ha més enllà del marc de la imatge, allò que no veiem però que suposem i imaginem. En moltes fotografies el fora de camp no té cap importància però en d'altres es fa molt present: allò que veiem també bé determinat per allò que no podem veure.

ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ:

L'enquadrament, a part de triar un fragment de realitat, també ens determina com estaran ordenats els elements capturats, la seva ubicació dins del marc de la imatges i la relació i espais que hi ha entre ells. Podem retratar una persona i escollir que la seva cara quedi al bell mig de la fotografia amb molt d'espai al voltant, però també podem fer que quedi en un angle o ubicada en un costat de la superfícies de la imatge. La composició determinarà l'estètica i també, en molts casos, la significacióque atribuïm als elements que apareixen a la fotografia i a aquesta en general.


LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS:

L'enquadrament, la composició, el fora de camp vindran determinats per la posició de la càmera (o del fotògraf). El punt de vista des del qual capturem un fragment de realitat ens determinarà la manera de veure aquesta realitat i també la relació que establim amb ella. Un dels elements que determinarà el punt de vista serà la posició en horitzontal i vertical respecte a allò que fotografiem, així parlem de:

Un altre element important sobre el punt de vista serà la distància de la càmera (de l'ull que mira) respecte a allò fotografiat. Això determina la manera com veiem els elements (amb més o menys detall, destacant-ne una part...) però també la relació entre nosaltres i ells, no és el mateix fotografiar una persona a certa distància o acostar-nos-hi molt amb la càmera, molt més del que normalment algú realment s'acostaria a algú que no coneix gaire. Això pot provocar certes sensacions o idees sobre l'element fotografiat. La distància també determinarà la part d'un elements que podem fer encabir a dins de l'enquadrament, si estem lluny el podrem agafar en la seva totalitat, si estem a prop només parcialment. Anomenem PLA

L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP:

L'enfocament permet captar les imatges nítidament, fent que els contorns dels elements, la incidència de la llum i les gradacions tonals quedin clarament definits. La càmera fa la mateixa operació que fa el nostre ull. A través de les lents fa que la llum que entra convergeixi en un punt i després es torni a dispersar. La gran diferència entre la nostra visió i la de la càmera és que el nostre ull enfoca constantment, allà on concentrem la mirada els elements queden enfocats. Altrament, amb la càmera, es pot controlar l'enfocament, es pot decidir si allò que la càmera capturarà estarà més o menys enfocat. L'enfocament o el desenfocament poden ser efectes pretesos que modifiquen la captura d'imatges i que ens fan veure la realitat visible diferent de com la podem veure amb els nostres ulls. Aquest efecte pot provocar una distorsiógeneral de la imatge, en pot variar les sensacions, pot fer-nos destacar més uns elements (els enfocats) que els altres (els desenfocats), pot crear jerarquies entre ells.

L'enfocament depèn essencialment de la distància a la què la càmera està situada respecte als diferents elements que apareixeran en la captura. Segons diferents factors, que ja s'explicaran més endavant, la càmera pot concentrar l'enfocament en un punt determinat. Els punts que en la realitat estiguin per davant o per darrera d'aquest punt poden quedar desenfocats. Parlem de profunditat de camp quan ens referim a l'espai que en profunditat queda enfocat en la imatge. Quan diem que tirem una fotografia o que veiem una fotografia amb molta profunditat de camp volem dir que el primer terme i l'element més allunyat del punt on està la càmera estaran enfocats. Contràriament parlem de poca profunditat de camp quan podem veure uns elements enfocats i els que té immediatament al darrera o al davant estan desenfocats.

Tot i que una fotografia és una imatge bidimensional hi podem distingir un espai en profunditat, podem localitzar un primer, un segon, un tercer terme... La composició escollida ens permet també jugar amb les relaciona que poden establir els elements que estan a diferent distància: el primer terme pot jugar en contrast amb el segon o viceversa. La profunditat de camp també ens ajudarà a crear aquesta joc de significacions entre els diferents espais en profunditat de la imatge.

EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS:

L'obtenció d'una imatge fotogràfica o videogràfica depèn de la captació que es fa de la llum d'una determinada escena. La llum és la que conforma la imatge però també la que determina l'aspecte que tindran els elements de l'escena que estem mirant. Segons les condicions de llum veurem l'escena d'una manera o d'una altra. Diferents il·luminacions comportaran la captació d'imatges diferents d'un mateix referent. La captació d'unes condicions lumíniques o d'unes altres pot contribuir a definir unes determinades formes en la fotografia o a atorgar-li tota una sèrie de connotacions. Amb la càmera també es pot controlar la captació de la llum fet que ens permetrà variar la percepció de la imatge. El mateix que podem destacar de la llum ho podem dir dels colors. En fotografia no es juga simplement amb la captació dels colors reals, sinó que es juga amb ells a l'hora de seleccionar l'enquadrament per a provocar certes sensacions o evocar aspectes simbòlics.


ELS EFECTES ÒPTICS:

A través d'una càmera no veiem exactament el mateix que ho fem a través dels nostres ulls. Els marges del requadre limiten la visió però les lents, el sistema òptic de les càmeres, són les que fan que la llum (i per tant les imatges) siguin captades d'una o altra manera. El sistema òptic determina la visió que tenim de les coses a través de la càmera. Primer de tot determina l'angle de visió que a vegades serà inferior i d'altres superior del que abraça l'ull humà. També ens determina la percepció de les distàncies que hi ha entre les coses, sobretot en profunditat. Evidentment no ens permet veure tridimensionalment talment com ho fan els nostres ulls i això determina la percepció de les distàncies. I finalment, pot ser que produeixi, corregeixi o exageri aberracions òptiques: pot ser que ens engrandeixi la dimensió d'una part d'un objecte, que ens faci exagerada una perspectiva o que la suavitzi i la faci desaparèixer. Molts d'aquests elements són controlables amb els mecanismes de les càmeres. D'altres són inevitables. Tots ells però provoquen que observem de manera diferent la realitat de tal com la veuríem amb els nostres ulls. Com tot el que hem comentat són recursos expressius que permeten capturar-la de diferents maneres, segons les intencions comunicatives, significatives i creatives.