“Lluitant contra la foscor”

INTRODUCCIÓ:

El meu treball tracta sobre la por a la foscor i com aconseguir vencer-la. Està composat per una sèrie de 14 fotografies en les que es veu el procés de terror al principi i com al rebre la ajuda necesaria acabem dormint tranquils.

En el procés de creació després de fer les fotografies amb una camara digital, les he retocat amb el Photoshop, pera conseguir que els matissos entre el blanc i el negre fosin més marcats, tot i Així no totes les fotos estàn retocades.

A continuació passo a explicar el significat de cada una de les fotografies, però abans fiquem-nos en situació; ens trobem a casa sols, tota la familia és fora, plou i trona, de cop se’n va la llum, aconseguim arribar a l’habitació a les palpentes, però en ficar-nos al llit no aconseguim trobar la tranquilitat que esperabem sota tantes mantes. No us a passat mai?

-ULLS DE GAT

En aquesta fotografia el que vull explicar es que a vegades ens encantaria tenir ulls de gat, uns ulls que ens permetessin veure a través de la foscor.

-TENSIÓ

Però com no tenim aquests ulls el primer moment de la nit és d’una sensació de tensió per no saber que passa al nostre voltant.

-ESPANT

Com a conseqüència d’aquesta tensió comencem a imaginar-nos coses que acaben per espantar-nos terriblement.

-VISIONS HORRIBLES

Poden començar a dançar pel nostre cap visions tant horribles que pensem que són reals.

-SENSACIONS

O inclús, depenent de l’estat de por en que ens trobem, podem sentir que algo ens toca o ens llisca pel cos. És terrible!

-CRITS

Degut a tot aquest conjunt de imaginacions l’únic que ens queda és cridar i cridar, per tal de veure de si amb això aconseguim fer fora aquests pensaments provinents d’el primer sentiment que és la solitut.

-INSOPORTABLE

Ja no soportem més la situació, ens desesperem, ja no sabem que fer ni on ficar-nos per treuren’s això del cap. Perque al cap i a la fi, nosaltres mateixos en tot aquest terror sabem que només són imaginacions.

-DEMANAR AJUDA

Llavors és quan intentem calmar-nos com podem, i no demanem ajuda a ningú personalment perque ens trobem sols, però l’ajuda que ens arriba ve en forma de records agradables, de comentaris d’èssers estimats, de moments feliços viscuts… és a dir, de qualsevol pensament que ens relaxi.

-SORPRESA

Per a la nostra sorpresa aquests pensaments positius comencen a arribar, i jo els he simbolitzat amb la figura d’una mà, sempre sen’s a dit que quan volem ajudar a algú el que fem es estendre-li la nostra mà.

-PERILL

Al principi, no obstant, encara ens pot semblar que aquests pensaments són un perill i que en qualsevol moment es transformaràn en imatges de terror.

-ATAC

Aquesta sensació triguem a repudiar-la uns moments, això és un altre atac contra la nostra tranquilitat.

-LA MÀ QUE ENS AJUDA

Però finalment ens adonem que seguir allargant aquest patiment és un suplici, per tant acceptem l’ajuda d’aquests pensaments sense por i comencem a relaxar-nos.

-BENESTAR

Ens deixem envaïr per aquests nous sentiments, ens concienciem de que al nostre voltant no passa absolutament res, que tot és al nostre cap, i per fi aconseguim trobar la posició acertada al llit després de totes les voltes que hem donat, per fi estem realment comodes i disposats a…

-PER FI SOMIEM

… dormir.

CONCLUSIÓ:

Aquest tema que he tractat, que és la por a la foscor i a la solitut, ve relacionat amb el tema que sen’s habia proposat que és l’autoestima. Jo ho he vist de la següent manera; que a vegades aquest sentiment de baixa autoestima, de no estar agust amb nosaltres mateixos, de depressió… pot desencadenar en fer-nos més susceptibles a l’inseguretat i les pors en general. I un exemple molt clar d’aquests casos és l’inseguretat de trobar-nos sols en algún moment i la por a la foscor.

Quan ens sentim realment comodes amb nosaltres mateixos i amb la vida que portem és molt més fácil lluitar contra aquests sentiments negatius.