DISTRIBUCIÓ:
L’espai perfecte per a poder exposar el nostre projecte és o l’habitació annexa a la sala gran o bé una cantonada la qual després podríem construir una tercera paretamb un “bimobo” o una làmina de fusta.
Els colors de l’habitació en un principi voldríem utilitzar un color fúcsia, ja que per a moltes raons és un color que moltes noies a l’edat que representa que la noia de l’habitació té, la tenen pintada d’aquest color. Tret d’això, no descartem que a mesura passin els dies que estigui muntada l’exposició, el color vagi variant.
Els elements que apareixeran a l’habitació són una taula, un mirall, una cadira, un televisor,quadres, revistes, un diari personal de la noia, fotografies, una bàscula, roba de la propietària de l’habitació una paperera amb menjar “bassura” dins, una llum d’escriptori i altres elements addicionals que pot tenir una habitació adolescent.
La distribució d’aquests elements anirà variant dia a dia, ja que volem que l’habitació tingui vida, és a dir que canviant de lloc els diferents objectesvolem fer veure que de veritat és l’habitació d’aquesta noia. El diari personal estarà obert a tots els visitants i aquest, com la resta de l’habitació també s’anirà escrivint i d’aquesta manera els visitants podran entrar encara més dins del món d’aquesta noia i conèixer-la sense haver-la vist mai. El televisor de l’habitació estarà encèshi s’hi reproduirà el vídeo fet per una component del grup, així com els quadres, també seran fets per una altre component i les revistes i retalls de fotografies també.
SIGNIFICAT DE L’OBRA
El significat de la nostra obra es basa en poder sentir tots els problemes o obsessions que pot tindre una adolescent al veure la habitació en la que es veuran reflexats de manera clara aquests tipus de problemes de manera que el visitantpodrà arribar a conèixer-lasense tindre-la al davant ni saber res de la seva vida.
Hem posat a destacar el problemes mes populars entre les adolescents com la bulímia i l’anorèxia provocades per les obsessions per la moda, el glamour, les models i els problemes que una adolescent es pot topar en el seu dia a dia i que creen tantes inseguretats personals. Molts d’aquests problemes costen de detectar ja que les persones que els pateixen no en són conscients i la majoria de cops quan la gent que envolta a la persona que ho pateix se n’adona massa tard.
Per tant la finalitat d’aquesta obra és mostrar totes aquestes inseguretats i realitats per a molta gent desconegudes o ignorades i destacar-ne la seva importància davant la nostra societat actual.
El títol de l’obra, “Prohibit entrar” incita al visitant a fer el contrari, entrar dins l’habitació ja que allò prohibit implica una curiositat extra.
IDEES INDIVIDUALS
Dins de l’habitació hi trobem els projectes individuals portats a terme per cada membre del grup de manera individual i que al fusionar-los agafen la forma d’aquesta peculiar habitació.
Marta Roquerols
El meu projecte ha anat evolucionant des del febrer fins ara, en un principi he de dir que la idea que tenia no tenia res a veure amb el que he acabat fent. En un principi vaig agafar la frase “ a l’estiu m’agrada més la roba d’hivern i a l’hivern m’agrada més la d’estiu”, després de fer moltíssimes fotos, vaig veure que no tenia cap significat concret, que no m’aportava res, i després d’uns dies sense pensar en el projecte se’m va acudir fer-ho sobre un problema que moltes adolescents hem passat, i és el de l’obsessió per un cos perfecte, ser com personatges de la televisió o de passarel·la, i a l’intentar això se’ns acaba anant de les mans arribant a tenir grans problemes de transtorns alimentaris.
Aquest es el motiu pel qual he volgut fer finalment una instal·lació en la que hi apareguessin alguns dels elements clau d’aquestes noies, la bàscula, el mirall, un diari personal, les imatges del que volen arribar a ser, el menjar b2assura” juntament amb una paperera i com no, la roba. Vull que la gent, quan entre en aquesta habitació es doni compte del problema que pateix aquesta noia, quins son els seus pensaments i com es pot arribar a sentir.
Cal dir que abans d’arribar al punt de portar aquests elements a la realitat, vaig pensar en fer simplement una exposició amb fotografies en les que es reflexa aquest problema.
Sheila Balibrea
El meu treball es mostrarà en una pantalla de vídeo reproduint-se amb una canso de fons.
En aquest vídeo tan atrevit per una banda mostra com podem relacionar una vestimenta amb un caràcter, treball o estil de vida. Com podria ser ’’una pobre ‘’ caracteritzada amb un vestit de periòdic o ‘’una militar’’ amb vestimenta de color verd, com moltes altres que es poden reconèixer simplement a traves de imatges.
I per l’altre banda aura una barreja de curtes reproduccions de vestimentes quotidianes i complements posant-los per a destacar el tema principal del vídeo.
Laura Paniagua
A little bit of... vol ser una col·lecció de fotografies, representant un catàleg de moda, anuncis de revistes, etc. El títol del projecte es tradueix com “una miqueta de...” i vindria a referir-se al que cadascú sent per la roba, comoditat, elegància, casual, roba de colors alegres... al cap i a la fi la roba ens produeix a tots un món de sensacions diferents depenent de cada personalitat i cada estat d’ànim. “A little bit of...” vol arribar a transmetre al públic a través de les fotografies sensacions il·limitades, en el que cadascú sentirà diferents coses. Amb el projecte en comú el que transmeten les fotografies a la noia a la qual pertany l’habitació es una sensació de perfecció i d’idealisme que la fa anar per camins que portats als extrems poden ser greus i generar problemes.
Jessica Montes
A partir de la frase “Su estilo las identifica” he decidit fer un projecte format per quatre fotografies emmarcades i que cada en cada una d’elles hi aparegui jo però disfressada de quatre cantants que són un icona per a la joventut actual i que amoltes adolescents els hi agradaria assemblar-s’hi.
Aquestes famoses tenen una peculiaritat i és que totes elles tenen un estil completament diferent i que les identifica.
Les quatre famoses que he escollit són les següents:
- Lady Gaga
- Amy Winehouse
- Beyoncé
- Rihanna
Aquestes fotografies estaran exposades dins de l’habitació de la noia en forma de quadres ja que aquestes com he dit abans estaran emmarcades, per tant l’habitant de la nostra habitació es converteix en una gran “fan” d’aquestes famoses i elles en un exemple a seguir per a l’adolescent.
PROCÉS DE TREBALL
El procés de treball va començar al febrer com a una activitat de tècniques d’expressió grafico-plàstica que consistia en escriure paraules i frases que ens venien al cap al escoltar la paraula “roba”.
A partir d’aquesta pluja d’idees, vam triar una frase i a partir d’aquesta fer un petit esbós en forma de vinyetes que la representessin.
A partir d’això, i junt amb un projecte en el qual hi estàvem implicats “turbinegeneration” va sorgir la possibilitat de fer una exposició en la que hi apareguessin tot aquest seguit d’idees.
Un cop el projecte en marxa i cadascú amb la seva idea vam haver de buscar idees comunes per a fer un projecte en grup. En un principi és cert que les nostres quatre idees no tenien cap tipus de relació les unes amb les altres, però ràpidament vam trobar la manera de que quadressin, vam adonar-nos que totes les idees pertanyien una edat concreta totes les idees estaven relacionades amb l’adolescència.
Per això la manera més visual de representar-ho era en forma d’habitació, un espai privat on s’hi amaguen tantes coses.
Després d’escollir la manera de representar el projecte vam haver de redactar-lo i presentar-los als altres companys i professors, ells ens van acabar de donar les ultimes idees i opinions.
Un cop escollida la idea i donat el vist i plau vam passar a plasmar-la a l’espai cedit de la sala de la Roca Umbert.
El primer que vam fer un cop escollit l’espai va ser folrar el nostre tros de paret amb un tipus de paper de rotllo i dibuixar-hi en forma d’esbós allò que nosaltres volíem o ens imaginàvem que podria incloure la nostra habitació.
El dia després d’haver fet aquest esbós ens vam posar per feina i vam arrencar-lo i a pintar la paret del color que ens semblava més apropiat però que sense descartar cap tipus de canvi a mesura que vagi avançant el projecte, ja que recordem que el que volem transmetre és que l’habitació està habitada, que l’adolescent que donem a conèixer és una persona real.
Durant els dies que portem a l’Espai d’Arts hem estat avançant dia a dia i trobant-nos amb una sèrie d’obstacles que ens han fet rectificar i evolucionar, hem de dir que la majoria de dies ens hem vist estancades sense saber què fer o per on tirar, plantejant-nos diferents maneres d’enfocar el projecte i duent a terme un seguit de canvis que ara per ara han estat positius.