Després de mesos i mesos de feina toca passar pàgina per a redactar-ne una de nova, però no ho faré sense fer un valanç i una valoració de tot allò que he viscut durant aquest temps.
La veritat és que el primer dia que es va dir a classe de tècniques "escriviu paraules que us surtin quan penseu en el teme roba" no m'hagués imaginat mai que acabaria en un exposició a l'espai d'arts, però bé, aquell només era el principi, així que després d'escriure, dibuixar, esborrar, tornar a dibuixar, i mil i una pluges d'idees al bloc de tècniques, vaig començar a posar totes aquestes idees en pràctica i després de molts errors i alguns acerts que explico al diari de la roba del blog, vaig arribar a la idea que he desenvolupat a l'exposició, vaig basar-me en la meva experiència personal i en la d'altres persones properes a mi per a tractar un tema que gira entorn a les obsessions que molts adolescents arribem a tenir per diversos motius, en aquest cas l'obsessió era el pes, la perfecció, ser qui no som tenint com a referents imatges de models o de personatges populars que veiem a diari per la televisió o en revistes.
Per a desenvolupar aquesta idea vaig començar a fer fotografies relacionades amb el tema, en les que la protagonista era jo.
Després de presentar les imatges i la idea, vam haver de crear grups per a poder fussionar el nostre tema amb el d'altres companys.
El meu grup estava format per la Jessica, la Sheila i la Laura, cadascuna de nosaltres tenia idees molt diferents pero vam trobar algo en comú i es que en els 4 casos donavem una importància notable al físic i a l'aparença, de manera que organitzant-nos com vam poder, vam aconseguir fer la cantonada d'una habitació, l'habitació d'una noia adolescent en la qual s'hi reflexaven els seus problemes.
La meva part constava de diversos objectes que destacaven tots aquests problemes, els objectes eren una bàscula, un diari personal, una paperea amb menjar bassura i un mirall.
El procés de treball un cop instal·lats a l'espai d'arts va ser complicat, en un principi hi van haver molts problemes amb el material i el subministrament d'aquest, però es va solucionar amb rapidesa. Un cop vam tenir el material a la nostra disposició vam anar modificant coses, per falta del mateix material o de lloc, però tot i així vam poder acabar el projecte a temps i vam aconseguir transmetre la sensació que voliem al públic.
L'organització pel que fa a les classes que no feiem, ha estat el més complicat, ja que hi han hagut bastants mal entesos però finalment ha valgut la pena.
He après a convertir els petits entrebancs amb els que ens hem topat, en motius per aprendre i evolucionar, cosa que trobo molt gratificant i interessant per mi a la meva edat, i es que qui m'hauria dit a mi mesos enrere que amb 16 anys ja participaria en una exposició i més en una sala com la de l'espai d'arts.
Espero poder tornar-hi ben aviat!