INSTANTÀNIA MENT
A continuació, he posat el text que vaig escriure com a explicació de la meva idea i de tot el que havia pensat abans de dur-la a terme. També he posat un dels vídeos de prova que vaig fer, i el vídeo final que hauria d'haver estat projectat a l'exposició, però que per mala sort no es va fer.
Bé, aquest foli us intentarà fer comprendre –als que llògicament no ho hagin fet (grup en el qual moltes vegades m’hi incloc) –el que he intentat simbolitzar amb aquest treball.
Comencem pel principi, ja que sinó la meva evolució no molt mostrada a les professores no serà ni visible als vostres ulls, oh, estimats observadors pacients d’objectes absurds, simbolistes o amb significat, oh, estimats observadors d’Art.
Tot va començar un dia que tornava cap a casa. Em va venir al cap el record d’una qüestió de nosequè tan sols en fer-li una fugaç mirada als pantalons texans que portava aquell dia, i va ser llavors quan vaig relacionar la història de la roba amb la història de la identitat humana, és a dir, que vull deixar clar que qualsevol objecte pot portar records, però la roba és tan present en la nostra vida, en la nostra història, que no la podem excloure d’aquest significat històric.
A partir d’aquesta idea, em vaig decidir per realitzar un curtmetratge que narrés la història d’uns pantalons texans. Tenia ja totes les idees de l’argument escrites, i més tard, escrit també el guió, però després em vaig adonar que era un projecte massa ambiciós i de grans magnituds, i el vaig deixar de banda (juro i prometo i que m’atropelli un autobús si no ho faig, que quan em sigui possible duré a terme aquest curtmetratge). Llavors, a partir de la idea d’història, sorgí una altra a l’interior del meu cervell. Tracta de la relació que existeix entre els records que saltironejen desordenadament en l’interior de la ment i la “memòria” de les cameres de vídeo, on s’emmagatzemen els “records”, és a dir, quelcom enregistrat de la realitat visible.
Doncs, jo he intentat simbolitzar aquesta relació en una senzilla instal·lació que consta del trípode i la camera com a individu que viu, veu i recorda després d’aquest misteriós procés d’emmagatzemat mental dels records. El trípode el personifico mitjançant la roba: uns pantalons i una samarreta, mentre que la camera seria la representació o el simbolisme de la ment. A més de tot això, hi ha un vídeo –no podeu ignorar les imatges i la transició d’aquest, ja que segurament, serà el més estrambòtic –que pretén reproduir als vostres ulls com més o menys es segueixen, relacionen i com es presenten els records en la ment. Penso que els records es presenten d’una manera instantània, és a dir, en un moment, flas!, vénen i se’n van. És per això que el títol del meu treball és instantània ment, separat, però junt, per dir que els records es manifesten instantàniament en la ment.
A més de tot això, és possible que us pregunteu perquè la camera està enregistrant in this moment. Ho he fet perquè així, en el moment en el qual vosaltres, oh pacients observadors d’Art, mireu amb una cella aixecada aquest trípode humà, veieu que està viu. Amb això de que està viu em refereixo al fet que està enregistrant, o sigui, vivint experiències que emmagatzemarà a la seva ment artificial. La camera només està enregistrant el punt de la paret en el qual es projecten els vídeos del demés companys-alumnes-artistes-tambépacients, i si voleu passar pel davant de la camera i somriure a la vida, ho podeu fer, no priveu a ningú de ser un bon record emmagatzemat i instantani.
Oh, pacients i estimats observadors d’Art, si heu llegit aquest text us estic molt agraït, per la vostra desinteressada paciència, i si no ho heu fe, també (us comprendré, ja que llegir un text explicatiu, depén de com, pot ser molt avorrit).
Finalment, i no m’allargo més, que ja m’estic cansant de mi mateix, us diré que ho mireu tot la màxima estona que pugueu, perquè els meus companys-artistes-tambépacients es mereixen la vostra màxima atenció, perquè serà això el que justifiqui la suor mental i anímica de les seves ànsies creatives.
Oh, pacients i estimats observadors d’Art, gràcies.
