Vocabulari
1r trimestre
Imatge fotogràfica obtinguda sense càmera ni objectiu, col·locant una sèrie d'objectes sobre un paper fotosensible i exposant-los a la llum per a registrar les seves ombres i contorns.
En la seva forma més elemental, el fotograma té un fons negre sòlid i siluetes retallades en blanc, encara que variant la intensitat, de la font lluminosa s'aconsegueixen resultats diferents. La tècnica, molt senzilla, obté un vast camp a l'experimentació i a la inventiva. Naturalment, també pot treballar-se en color i amb filtres.
En cinematografia, es diu fotograma a cadascuna de les fotografies que formen una pel·lícula.
Bany de fixacio:Liquid emprat en tot el proces fotografic per eliminar las sals no impresionades per la llum.
Bany d'atur:La comesa del bany d'atur, a força d'àcid acético dissolt en aigua, és el de neutralitzar els efectes del revelador i al mateix temps impedir la formació del vel groc tan propi de la fotografies antigues.
Blanqueig:El blanqueig, en fotografia, és el procés químic que transforma la plata metàl·lica negra que forma la imatge fotogràfica en un compost gairebé invisible, a continuació pot dissoldre's, reduir-se o tenyir-se. El blanqueig és un pas previ als processos de virat e intensificació i forma. També parteix de gairebé tots els processos de color. El dibuix per blanqueig és una tècnica d'obtenció d'un dibuix a partir d'una imatge fotogràfica. Consisteix a seguir els contorns de la fotografia amb llapis o tinta impermeable per a continuació blanquejar la imatge de plata i deixar només el dibuix. Els millors resultats s'aconsegueixen amb còpies un poc pàl·lides i de contorns nítids
Brillant (paper):Paper de superfície molt polida. Produïx còpies molt nítides, amb negres profunds, blancs lluminosos i detalls ben visibles, pel que s'usa molt en fotografia per a reproducció. El paper brillant té l'inconvenient de reproduir les imperfeccions amb moltes més claredat que els papers mats o texturados, en els quals la major dispersió de la llum dissimula els defectes. Per la mateixa raó les superfícies brillants són les més difícils de retocar
Els colorants:Els colorants són substàncies que es fixen de manera estable davant agents químics, llum i rentat en altres substàncies, i les doten de color. La finalitat principal dels colorants és donar color. Es componen de substàncies orgàniques que absorbeixen determinades longituds d'ona de la llum.
Actualment, els colorants més utilitzats són els sintètics, entre els quals cal citar:
• Colorants àcids: el seu procés de tinció està fundat en la formació d'una sal constituïda per un grup NH2 d'una proteïna i grups àcids HSO3 i COOH del colorant. Els àcids més utilitzats són l'àcid sulfúric, l'àcid fórmico, l'àcid tartáric o l'àcid acétic. S'empren com colorants de cotó, seda, llana, cuir.
• Colorants bàsics: són colorants amb grups de nitrogen bàsics, que es troben en solució, entre ells destaquen les sals clorhídriques, fosfóricas, sulfúriques o acéticas. Posseïxen unes tonalitats vives i fortes. Són inestables a la llum pel que no s'empren en articles que requereixin una gran fixesa del color. S'utilitzen en cuirs, paper, cotó, seda viscosa i llana celulósica.
• Els colorants bàsics no es fixen directament a les fibres
• Colorants de quitrà: són colorants orgànics que s'obtenen pel fraccionament del quitrà de la hulla. Tenyeixen tant la fibra vegetal com l'animal.
• Colorants al greix: són els colorants de la anilina. Es dissolen en olis, grasses i hidrocarburs. S'utilitzen com colorants de cuirs, lacas, aliments, calçat, etc.
• Colorants de tina: colorants insolubles en aigua. S'obtenen per reducció alcalina de leuco-derivats hidrosolubles de caràcter fenólic i per oxidació d'aquests davant l'acció de l'aire. Tot el procés es realitza sobre la fibra, de manera que la pols fina aconseguit quedi fixat sobre el teixit per absorció.
Colaix
una tècnica usada en les arts plàstiques que consisteix en la utilització d'elements diversos, com paper, tela, xapa, etc., tallats, esquinçats o trencats, estructurats lliurement i enganxats sobre un suport, amb lliure elecció de formes, colors i qualitats. El colage és un dels descobriments fonamentals de les arts plàstiques del segle XX.En fotografia, un collage és una imatge fotogràfica formada a partir d'altres vàries retallades i muntades sobre un suport comú. El collage, de vegades cridat també muntatge, s'empra per a compondre les panoràmiques i mosaics que s'obtenen en fotografia aèria i és un mètode creatiu utilizadísim en la realització d'efectes especials. En aquest cas solen retocar-se les unions i reproduir-se fotogràficament el conjunt per a dissimular la tècnica empleada
Contrallum
llum, natural o artificial, situada per darrere del motiu. El contrast elevat que gairebé sempre li és característic dificulta el càlcul de l'exposició.
Exposició:
Diem exposició, en fotografia, a la quantitat total de llum que arriba al material sensible durant la formació de la imatge latent. Depèn de la lluminositat del motiu i de la quantitat de llum que es deixi arribar al material sensible, factor que es controla mitjançant la grandària de l'obertura i la velocitat d'obturació.
Imatge latent:
Imatge invisible formada en un material fotogràfic com resultat de l'exposició i que es converteix en visible mitjançant el revelat. La grandària final depèn de la intensitat de la llum i sembla que constituïxen l'entorn dels quals el revelador generarà la imatge visible. Per sota de certa intensitat mínima, la llum no aconsegueix crear nuclis suficientment estables
Prevelat:
El prevelat és una tècnica de positivat que consisteix a donar al paper una exposició suplementària "de vetllat" sense negatiu. Aquesta exposició pot donar-se a tot el positiu o només a una part per a fer, per exemple, una vinyeta negra.
Negatiu
Pel·lícula emulsionada amb una capa sensible a la llum que després de l'exposició i el processat produeix imatges captades amb la càmera amb valors complementaris (Diapositiva).Un negatiu és una imatge fotogràfica en la qual les llums apareixen en tons foscs i les hombres en tons clars. La llum reflectida pel motiu fa que, després del revelat, els haluros de plata ennegreixin en major o menor mesura, de manera que a major intensitat lluminosa, major enfosquiment de les sals de plata. Les zones que reflecteixen poca llum o cap es converteixen en les parts clares o transarentes de l'emulsió.
En color, a més d'aquesta inversió tonal, es produeix una inversió cromàtica, i cada color apareix representat pel seu complementari. A partir d'un negatiu s'obté un positiu projectant aquell en un segon material fotogràfic, en general un paper.
Solarizació
La solarizació en fotografia és, estrictament, una inversió tonal total o parcial d'una imatge fotogràfica com resultat d'una sobreexposición extrema. No obstant això, el terme s'aplica amb freqüència a aquest efecte Sabattier, que dóna lloc a resultats d'aspecte similar
Revelador:
Un revelador, en fotografia, és una solució que fa visible la imatge latent d'un material fotogràfic exposat. A més de l'agent revelador pròpiament dit, que reduïx els haluros exposats a plata metàl·lica negra, la solució sol contenir un accelerador, en general un álcali, com el carbonat sòdic, l'hidròxid sòdic o el bórax, que activa l'acció del revelador; i un preservador, com el metabisulfito potásico, en general bromur potásico, que actua com controlador general de l'activitat química i limita el nivell de vel.
Virador
Un virador es un compuesto utilizado para colorear un positivo en blanco y negro. Hay cuatro tipos principales, cada uno de los cuales se utiliza de diferente manera:
1) al sulfuro o al selenio para viraje en sepia copias previamente blanqueadas. Actúan transformando la imagen de plata en otra de sulfuro de plata.
2) metálicos, que usan sales metálicas como el cloruro de oro o cromato para transformar la imagen de plata en otra de compuestos metálicos coloreados.
3) pigmentados, que actúan depositando un tinte o pigmento sobre la imagen de plata.
4) reveladores en color, que producen a la vez una imagen de plata y otra coloreada.
Fotografia :
procediment que permet d´obtenir , per mitjà de la llum i de la substància químiques imatges òptiques opermanents sobre superfícies convenientment perparades.
Fotosensible: sensible a la llum.
Absolució: acció d´absorvir.
Refracció: fenomen pel qual un ragi de llum canvia de direcció.
Diapositiva : imatge positiva obtinguda sobre una pel·licula transparent i que hom pot projectar amb l´ajut d´aparells especials.
Lluminosa : que fa llum, un cos que fa llum.
Nítida : de forma precisa en el seu contorn.
Heliografia: descripció grafica del sol per mitjà d´un dibuix o d´una fotografia.
Revelar : fer coneixa allò que hom tenia amagat.
Daguerreotips : fotografia obtinguda per daguerreotipia.
Daguerreotípia : procediment fotografic consistent a fixar la imatge en una placa de coure argentat sensiblitzada amb vapor de iode, la qual, després de l´exposicó , hom revelat amb vapor de mercuri.
Calotip: procés fotografic , anomenat també talbotip, patentat a mitjan segle XIX que significa la intenció del procés negatiu-positiu.
2n trimestre
PLANS ÒPTICS:
Pla d’imatge o de pel·lícula: és on es col·loca el film; quan s’enfoqui correctament s’hi formarà la imatge nítida. De vegades ve indicat al cos de la càmera.
Pla focal: és situat a la part frontal de l’objectiu i en determinada distància focal. Si l’objectiu és de 50mm, la distància aproximada entre el pla d’imatge i el pla focal serà de 50mm.
Pla d’enfocament: està situat sobre l’objecte que volem fotografiar i ve determinat per la separació entre els plans anteriors. Així per fotografiar un paisatge la separació entre els dos plans haurà de ser mínima. En canvi per un retrat la separació entre aquests dos plans haurà de ser màxima.
FISIOLOGIA DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA:
Cos: caixa estanca a la llum sobre la qual s’articula la part òptica i la part mecànica, i a d’interior de la qual es col·loca la pel·lícula.
Visor: sistema òptic que permet enquadrar la imatge que volem fotografiar en una càmera i, eventualment, comprovar si està enfocada.
Objectiu: conjunt de lents que dirigeixen els raigs de llum procedents de l’objecte fotografiat cap a la pel·lícula. Forma una imatge girada, invertida i habitualment més petita.
Diafragma: dispositiu mecànic que permet controlar el diàmetre del feix de llum que entra dins de la càmera, o sigui, el flux de llum (intensitat) que travessa l’objectiu.
Disparador: mecanisme, que accionat mitjançant un botó, provoca el desplaçament de la cortineta que tapa la pel.lícula, de manera que permet que la llum hi arribi i la impressioni.
Palanca d’avançament: mecanisme que fa avançar la pel.lícula d’un rodet i la situa en la posició següent cada vegada que es fa una fotografia.
Èmbol de rebobinatge: mecanisme que serveix per reintroduir la pel.lícula dins del xassís del rodet un cop s’han disparat totes les fotografies.
Selector de sensibilitats: anell que permet ajustar el fotòmetre de la càmera fotogràfica a la sensibilitat de la pel.lícula. la sensibilitat determinarà la quantitat de llum que necessita la pel.lícula per quedar ben impressionada.
Anell de velocitats: mecanisme que permet seleccionar el temps que l’obturador restarà obert, és a dir, el temps durant el qual la llum impressionarà la pel.lícula.
Sistema d’enfocament: helicoide que permet desplaçar la situació de les lents de l’objectiu fins que la imatge formada sobre la pel.lícula queda totalment nítida.
Fotòmetre: instrument que mesura la intensitat de llum que arriba a la càmera, i permet escollir l’exposició adequada.
Flaix: font de la llum molt intensa i de curta durada. Té unes característiques cromàtiques similars a les de la llum solar, de manera que necessita el mateix tipus de pel·lícula.
Pel·lícula: material fotogràfic, presentat habitualment en forma de cinta, constituït per un suport flexible recobert d’una emulsió fotosensible, sobre la qual s’impressiona la imatge.
Paral·laxi: en les càmeres fotogràfiques compactes de visió directa ( no rèflex) la imatge observada a través del visor i l’enregistrada per l’objectiu no són exactament la mateixa.
3r Trimestre
Angle contrapicat: Angle de la càmera que enregistra de baix cap a dalt. Valor d’engrandir el personatge.
Angle picat: Angle de la càmera que enregistra de dalt cap a baix. Valor d’empetitir els personatge.
Angulació: Diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l’objecte o subjecte que han de ser enregistrats.
Càmera lenta: Consisteix a explicar una accció emprant més temps del real.
Distància focal: Distància entre el mosaic de la càmera i el centre òptic de la lent de l’objectiu enfocat a l’infinit.
Encadenament o fosa encadenada: Mentre una imatge es va difuminant lentament, la
nova va apareixent progressivament, i se superposen ambdues en un moment determinat.
Flash-back: És un salt al passat.
Fosa en negre: La imatge es va dissolent fins que la pantalla arriba al negre total.
Fotograma: És cada imatge estàtica que compon una pel·lícula, equival a una fotografia i és la unitat en què es divideix la cinta fílmica.
Gran pla general: Mostra un gran escenari, paistage o multitud. El què importa és l’entorn. Té valor descriptiu.
Llei dels dos terços: Consisteix a distribuir la pantalla en tres parts iguals, tant en sentit
vertical com horitzontal. Els subjectes principals s’haurien de col·locar en aquestes línies.
Panoràmica: Moviment de rotació de la càmera. La càmera gira sobre un punt fix i amb una distància focal constant. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, oblíqua i de balanceig.
Pla: Unitat de presa per referir-se al conjunt d’imatges que en el moment de la presa s’enregistren amb continuïtat.
Pla americà o tres quarts: Els límits coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Interessa sobretot el rostre i les mans. Valor narratiu i dramàtic.
Pla de conjunt: Abraça un petit grup de persones o un ambient determinat. Interesa l’acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu o narratiu.
Pla detall: Mostra un objecte o una part d’un objecte. Pot tenir valor narratiu, descriptiu, simbòlic o dramàtic.
Pla general: Mostra un escenari ampli en el qual s’incorpora la persona. Té un valor descriptiu.
Pla mitjà: Presenta la persona tallada per la cintura. Valor expressiu i dramàtic.
Pla sencer: Els límits coincideixen amb el cap i els peus. Interessa l’acció. Té un valor narratiu.
Pla-seqüència: Seqüència que es realitza en un sol pla, és a dir, en una sola presa, sense recorrer a l’edició o muntatge.
Posició gran angular: Capta la realitat amb un angle de visió més obert, però fa l’efecte que els subjectes estan més allunyats del que ho estan en realitat.
Posició macro: Permet una reproducció fidel d’elements de dimensions molt reduïdes.
Posició teleobjectiu: Permet captar imatges des d’una posició llunyana, però amb un angle de visió reduït.
Primeríssim pla: Mostra una part del rostre o del cos de la persona.
Primer pla: Presenta el rostre sencer o el rostre i l’espatlla. Valor expressiu, psicològic i dramàtic.
Profunditat de camp: És la quantitat d’espai longitudinal captat per la càmera amb nitidesa. Permet establir relacions entre els elements situats en diferents termes del camp visual.
Seqüència: Conjunt de plans que formen una unitat dramàtica.
Tall en sec: És un pas directe, un canvi instantani, el pas d’un pla a un altre per empalmament directe.
Travelling: Moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-se sobre uns rails.
Zoom: Permet ampliar o reduir les dimensions del subjecte i l’angle de visió sense modificar la distància a què es troba la càmera.