Segon trimestre
·Camera fotogràfica rèflex
Cos o xassís: Caixa estanca a la llum sobre la qual s’articula la part òptica i la part mecanica, i a l’interior de la qual es col.loca la pel.lícula.
Elements optics
Visor: Sitema òptic que permet encuadra la imatge que volem fotografiar en una càmera i, eventualment, comprovar si està enfocada. Hi ha visors de diferents tipus, bàsicament: el visor independent, simple finestre situada al costat de l’objectiu, i visor rèflex, molt més complex, i que recull directament la imatge que proporciona l’objectiu.
Objectiu: Conjunt de lents que dirigiesen els raigs de llum procedents de l’objecte fotografiat cap a la pel.lícula. Forma una imatge girada de dreta a Ezquerra), invertida i habitualment més petita que la real.
Elements mecànics
Diafragma: Dispositiu mecànic que permet controlar el diàmetre del feix de llum que entra dins de la càmera, o sigui, el flux de llum (intensitat) que travessa l’objectiu.
Disparador-obturador: Mecanisme que, accionat mitjançant un botó, provoca el desplaçament de la cortineta que tapa la pel.lícula, de manera que permet que la llum hi arribi i la impresión.
Palanca d’avançament: Mecanismo que fa avançar la pel.lícula d’un rodet i la situa en la posició següent cada vegada que es fa una fotografia. Pot consistir en una palanca manual o bé en un procediment automàtic amb motor. Sempre indica el número de fotografia en què ens trobem.
Èmbol de rebobinatge: Mecanisme que serveix per introduir la pel.lícula dins del xassí del rodet un cop s’han disparat totes les fotografies.
Selector de sensibilitats: Anell que permet ajustar el fotòmetre de la càmera dotogràfica a la sensibilitat de la pel.lícula. La sensibilitat determinarà la quantitat de llum que necessita la pel.lícula per quedar ben impresionada; com més sensible és, menys llum necesita.
Anell de velocitats: Mecanisme que permet seleccionar el temps que l’obertura restarà obert, és a dir, el temps durant la llum impressionarà la pel.lícula.
Sistema d’enfocament: Helicoide que permet desplaçar la situació de les lents de l’objectiu fins que la imatge formada sobre la pel.lícula queda totalment nítida (enfocada).
Accessoris i altres
Fotòmetre: instrument que mesura la intensitat de llum que arriba a la càmera, i permet escollir l’exposició adecuada.
Flaix: Font de llum molt intensa i de curta durada. Té unes característiques cromàtiques similars a les de la llum solar, de manera que necesita el mateix tipus de pel.lícula.
Pel.lícula: Material fotogràfic, presentat habitualment en forma de cinta, constituït per un suport flexible recobert d’una emulsió fotosensible, sobre la qual s’impressiona la imatge.
·Analisi d’una imatge
L’Enquadrament: Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerst, generalment, de forma rectangular. La selecció doncs, ve limitada per un marc, que també limita la nostre visió en el moment de fer la captació i dicidir què és allò que fem sortir dins d’ell, on posem els límits com fem que una sèried’elements siguin finalment visibles en la imatge capturada i d’altres no.
Fora de camp: Al mira una fotografia nosaltres sabem que, més enlla dels seus límits, allò que nosaltres veiem té una contïnuitat. Anomanem fora de camp a aquest espai que hi ha més enlla del marc de la imatge, allò que no veiem però que supusem i imaginem.
La composició:Determinar l'estètica i també, en molts casos, la significacióque atribuïm als elements que apareixen a la fotografia i a aquesta en general.
El punt de vista: des del qual capturem un fragment de realitat ens determinarà la manera de veure aquesta realitat i també la relació que establim amb ella. Un dels elements que determinarà el punt de vista serà la posició en horitzontal i vertical respecte a allò que fotografiem, així parlem de:
Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.
Pla tres quarts: quan s'agafa a l'element una mica de costat.
Perfils: quan se l'agafa pel lateral.
Picat: quan el punt de vista de la càmera és superior al de l'element fotografiat.
Contrapicat: quan el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat.
Vista d’ocell: quan el punt de vista és quasi o completament zenital.
Distancia: determina la manera com veiem els elements (amb més o menys detall, destacant-ne una part...) però també la relació entre nosaltres i ells, no és el mateix fotografiar una persona a certa distància o acostar-nos-hi molt amb la càmera, molt més del que normalment algú realment s'acostaria a algú que no coneix gaire.La distància també determinarà la part d'un elements que podem fer encabir a dins de l'enquadrament, si estem lluny el podrem agafar en la seva totalitat, si estem a prop només parcialment. Anomenem pla
Pla detall: es quan ens acostem molt a l’objecte o cosa fotorafiada i veiem tots els detalls. (ex: ulls i nas)
Primer pla: quan estem aprop del objecte o cosa fotografiada. (la cara d’una persona)
Pla mig: es quan surt l’objecte mig cos. (fotografià una persona fins a la cintura)
Pla tres quarts o americà: es quant surt l’objecte tres quarts de tot els seu cos. ( les pelicul.les de l’oest quan els personatges surten fins els genios)
Pla sencer: quan l’obecte fotografiat surt tot el cos sencer. (persona sencera)
Pla conjunt: quant surt l’objetca mes elements del costat. (una persona assentada el costat d’un arbre llegint un llibre)
Pla general: quan l’objetce fotografiat surt amb el seu entorn. (una persona asseguda el costat d’un arbre llegint un llibre a sobre un turo)
Gran pla general o panorámica: quan l’objecte fotografiat surt amb tot el seu entorn i més. ( una persona asseguda el costat d’un arbre llegint un llibre a sobre un turo i unaesglesia amb un caminet de sorra)
Profunditat de camp:quan ens referim a l'espai que en profunditat queda enfocat en la imatge. Quan diem que tirem una fotografia o que veiem una fotografia amb molta profunditat de camp volem dir que el primer terme i l'element més allunyat del punt on està la càmera estaran enfocats.
Tractament de la llum i color:La llum és la que conforma la imatge però també la que determina l'aspecte que tindran els elements de l'escena que estem mirant. Segons les condicions de llum veurem l'escena d'una manera o d'una altra. Diferents il·luminacions comportaran la captació d'imatges diferents d'un mateix referent. La captació d'unes condicions lumíniques o d'unes altres pot contribuir a definir unes determinades formes en la fotografia o a atorgar-li tota una sèrie de connotacions. El mateix que podem destacar de la llum ho podem dir dels colors.
Tercer trimestre
Seqüència: Quant dues imatges o més s’encadenen per explicar una acció o descriure alguna cosa, creen una seqüència. Les imatges tenen d’estar relacionades i depèn una de l’altre.
Seqüència descriptiva: Seqüència d’imatges que poden explica com és un objecte o un espai des de diversos punts de vista i enquadraments.
Seqüència narrativa: Explica un fet que succeeix en un espai concret i en el decurs d’un temps. La narració sempre explica una acció en diferents moments i en un determinat ordre.
Recursos de la narrativa.
L’el·lipsi: Consisteix a ometre tot allò que es pot intuir, o que és poc important, en la narració. Una el·lipsi s’ha de contrarestar amb elements suficients de continuïtat per a fer comprendre la relació que hi ha entre les imatges successives i el fet que s’entengui la història.
El ralentí o càmera lenta: Consisteix a explicar una acció emprant més temps del real. En un ralentí les imatges es multipliquen o bé l’acció s’alenteix i mostra tots els detalls, per recrear-se en la seva bellesa o en la seva força expressiva.
Flash-Back: És un salt el passat.
Flash- Forward: És un salt el futur.
S’empren per explicar a l’espectador fets cabdals de l’argument que escapen de la línia temporal en que succeeixen els fets.
L’angulació: ve determinat pel punt de vista de l’espectador.
Pla horitzontal: Punt de vista a la mateixa altura que el motiu.
Pla picat: Punt de vista més alt. El personatge resta empetitit.
Pla contrapicat: Punt de vista baix. El personatge sembla molt important.
Pla esbiaixat: Accentua la inestabilitat de la imatge.
Pla subjectiu: Contràriament a la resta d’angulacions, ens dóna el punt de vista de qui fa l’acció.
L’enquadrament: selecciona i defineix el fragment d’espai que representa cada imatge i dona entendre la distancia a la qual es troba l’espectador de l’escena.
Pla mitjà: Permet relacionar els personatges entre ells i apreciar les seves reaccions.
Pla general: permet de centrar l’atenció en un petit grup de personatges en un espai concret.
Primer pal: Prescindeix d’elements secundaris i centra l’atenció en l’expressió del personatge.
Pla americà: És un enquadrament típicament cinematogràfic: centra l’atenció en l’acció que s’està realitzant.
Pla detall: Mostra un element significatiu o una part d’ell.
Els moviments de càmera.
Hi ha dos tipus de moviments de càmera basics.
Les panoràmiques i els tràvelings.
Les panoràmiques: Son els girs que fa la càmera des d’un mateix lloc. Els més usuals són els girs horitzontals o verticals. Els seus efectes poden ser diferents.
Descriptius: El seu fe és explorar l’espai.
Expressius: El seu fe és suggerir una impressió o una idea.
Dramàtics: El seu fi és la relació espaial entre els individus d’un costat i de l’altre.
L’escombrat: Ésuna panoràmica molt rapida que fa perdre la forma del objectes captats.
El tràveling: Quan la càmera es desplaça avançant o retrocedint , pujant o baixant i també lateralment o en cercle.
Tràveling lateral:És molt apropiat per a seguir un personatge o relacionar dos personatges entre ells.
Tràveling frontal: Quan la càmera avança, centra l’atenció i, en retrocedir, situa l’espectador en el context.
Tràveling circular: Permet de descriure globalment un element.