Art

i Cultura

Els cursos d’estiu que organitza la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), amb seu al palau de la Magdalena de Santander, el Festival Internacional de Música i Dansa de Santander, juntament amb el Concurs Internacional de Piano Paloma O’shea, són els esdeveniments culturals de major transcendència internacional d’aquesta comunitat. Per altra banda no hem d’oblidar la música tradicional càntabra, on hi ha un nombre important de festivals tradicionals de música folk organitzats per als caps de setmana dels mesos de juliol i agost. Existeix L’associació de festivals de Cantàbria PRAU, i en la seva pàgina web www.festivalesprau.org/ ens parla dels festivals de Tierradura, Magosta, Carmuco i Sauga. Hi ha molta més informació sobre la música popular càntabra a la següent pàgina web www.radiorabel.com/tienduca . Un instrument tradicional de Cantàbria i que es pot veure i escoltar en els festivals de música és el Rabel. El Rabel és un instrument cordòfon fregat amb arquet, aquest instrument s’assembla molt a un violí, però la seva manera de tocar-lo recolzat a una de les cames i vertical s’assembla més a un violoncel. Era utilitzat majoritàriament en àmbits rurals, especialment per pastors. Per a més informació de la seva història, construcció, afinació, etc.. podeu consultar les següents pàgines web: http://usuarios.lycos.es/rabelistascampoo/index.html http://www.es-aqui.com/payno/rabel/menu.htm. http://www.radiorabel.com/tienduca/. . Les coves prehistòriques de El Castillo, Las Chimeneas i La Pasiega, de Puente Viesgo, i especialment la d’Altamira són importants nuclis d’atracció turística i científica. L’arquitectura popular càntabra es caracteritza per la cabana pasiega (construïda amb gres) i els hórreos ( se’n poden veure a la zona de Liébana). Torres d’origen medieval i renaixentista són també típiques de Cantàbria. La col•legiata del monestir de Santillana del Mar és una destacada mostra d’art romànic. Per altra banda, cal destacar com a activitat lúdica tradicional el joc de bitlles, que s’acostumaven a jugar sota l’ombra d’un gran roure on també es reunien els concejos, constituïts com a organitzacions democràtiques locals en les quals participaven tots els habitants del poble.