Art |
i
Cultura |
| Els cursos d’estiu que organitza la Universitat Internacional
Menéndez Pelayo (UIMP), amb seu al palau de la Magdalena de Santander,
el Festival Internacional de Música i Dansa de Santander, juntament
amb el Concurs Internacional de Piano Paloma O’shea, són els
esdeveniments culturals de major transcendència internacional d’aquesta
comunitat. Per altra banda no hem d’oblidar la música tradicional
càntabra, on hi ha un nombre important de festivals tradicionals
de música folk organitzats per als caps de setmana dels mesos de
juliol i agost. Existeix L’associació de festivals de Cantàbria
PRAU, i en la seva pàgina web www.festivalesprau.org/ ens parla dels
festivals de Tierradura, Magosta, Carmuco i Sauga. Hi ha molta més
informació sobre la música popular càntabra a la següent
pàgina web www.radiorabel.com/tienduca . Un instrument tradicional
de Cantàbria i que es pot veure i escoltar en els festivals de música
és el Rabel. El Rabel és un instrument cordòfon fregat
amb arquet, aquest instrument s’assembla molt a un violí, però
la seva manera de tocar-lo recolzat a una de les cames i vertical s’assembla
més a un violoncel. Era utilitzat majoritàriament en àmbits
rurals, especialment per pastors. Per a més informació de
la seva història, construcció, afinació, etc.. podeu
consultar les següents pàgines web: http://usuarios.lycos.es/rabelistascampoo/index.html http://www.es-aqui.com/payno/rabel/menu.htm. http://www.radiorabel.com/tienduca/. . Les coves prehistòriques de El Castillo, Las Chimeneas i La Pasiega, de Puente Viesgo, i especialment la d’Altamira són importants nuclis d’atracció turística i científica. L’arquitectura popular càntabra es caracteritza per la cabana pasiega (construïda amb gres) i els hórreos ( se’n poden veure a la zona de Liébana). Torres d’origen medieval i renaixentista són també típiques de Cantàbria. La col•legiata del monestir de Santillana del Mar és una destacada mostra d’art romànic. Per altra banda, cal destacar com a activitat lúdica tradicional el joc de bitlles, que s’acostumaven a jugar sota l’ombra d’un gran roure on també es reunien els concejos, constituïts com a organitzacions democràtiques locals en les quals participaven tots els habitants del poble. |
|