Recursos
Economia
La indústria és l’activitat econòmica fonamental; proporciona ocupació a quasi el 40% de la població activa. La ramaderia, la pesca i els serveis, especialment el sector turístic, són també components bàsics de la seva economia.
El desenvolupament industrial de la regió va estar vinculat, en un principi, a la mineria, però ràpidament es diversificà cap a la metal•lúrgia, la química i l’alimentació. Les indústries metàl•liques - siderúrgia, construcció naval i automoció - són les més importants pel valor de les seves produccions i pel nombre de llocs de treball que generen, tot i que avui dia aquests sectors estan patint un procés de reconversió. Reinosa i Torrelavega són les ciutats més importants d’aquest tipus d’industrialització.
Torrelavega és, a més, el centre principal de la indústria química de la regió, que proporciona carbonat de sosa, àcid sulfúric, cautxú i cel•lulosa, entre altres productes. Santander i Castro Urdiales tenen també indústries químiques de fort impacte ambiental.
Les indústries de conserves i de làctics es localitzen respectivament en les viles costaneres -Santoña, Laredo i Castro Urdiales- i en les zones rurals, canviant les tradicionals activitats pesqueres i ramaderes. Les sardines, les anxoves i les vaques són la base dels productes d’aquestes indústries.
La ramaderia bovina, sobretot la Frisón, s’acosta als 350.000 caps de bestiar, la meitat dels quals són vaques destinades a la producció de llet- 400.000 litres l’any- i a la cria de vedelles, que es venen a tota Espanya.
L’atractiu turístic de Cantàbria fa que anualment mig milió de persones la visitin, tant pel seu litoral, especialment l’occidental, com per l’interior. Els Picos de Europa atrauen nombrosos turistes de muntanya. La crisi del sector industrial, ramader i pesquer, que s’adapten amb dificultats al límit establert per la Unió Europea, està provocant que es fomentin les activitats terciàries relacionades amb el lleure.
Hidrografia
Els rius cantàbrics són curts i cabalosos, i en els seus naixements presenten característiques pròpies de l’erosió glacial. Travessen les muntanyes erosionant els seus vessants verticals i quan arriben a La Marina desemboquen formant meandres i estuaris, com és el cas dels rius Besaya i Pas.
Vegetació
La vegetació frondosa i sempre verda és la característica principal de les terres atlàntiques. Els tradicionals boscos de roures i fagedes ocupen espais força reduïts a causa de l’acció humana i tan sols destaquen en la zona de La Marina i en alguns territoris de les valls interiors com el Parc Natural del Saja-Basaya. Els brucs i els matolls atlàntics s’estenen per les zones de les serralades. Els eucaliptus i els pins de Monterrey són els arbres més utilitzats en les campanyes de reforestació. Les prades s’estenen per més de 200.000 ha i tenen gran valor paisatgístic i econòmic.
Recursos naturals
Les denses masses de boscos proporcionen abundants fonts d’energia a les ferreteries i a la indústria naval establerta a Santoña i Astillero, però de mica en mica s’ha anat reduint la seva extensió. Les importants mines de zenc, localitzades en la part occidental, i les de ferro, a la zona est de la comunitat, n’han afavorit la industrialització.Hidrografia
Els rius cantàbrics són curts i cabalosos, i en els seus naixements presenten característiques pròpies de l’erosió glacial. Travessen les muntanyes erosionant els seus vessants verticals i quan arriben a La Marina desemboquen formant meandres i estuaris, com és el cas dels rius Besaya i Pas.

Comunicacions i comerç
La xarxa de comunicacions a Cantàbria s’estableix al voltant de dos eixos fonamentals: les carreteres que connecten les viles costaneres entre sí, passant per Santander i Torrelavega i, per altra banda, la carretera i el ferrocarril que uneixen aquestes dues ciutats amb Reinosa en direcció cap a Burgos. El port de Santander manté un actiu trànsit de passatgers, especialment cap a Gran Bretanya, cosa que ha permès establir una línia regular de transbordadors o Ferrys. El port és el punt comercial més important de la regió.