internauta .....informa: "
REPORTATGE FOTOGRÀFIC>
BENVINGUTS A AMSTERDAM
5 i 6 de juny
Sortim segons l’horari previst , són dos quarts de cinc de la tarda , o sigui les setze trenta , o sigui les quatre i “mitja” (per cert , tenim pendent l’examen del rellotge)
Pares , mares , amics, amigues i el Gregori ens acomiaden fins que l’autocar es perd en la llunyania , la carretera de La Roca .
Agafem posicions i requisem dos seients argumentant edat i estatus professional . Les dues primeres hores es fan llarguíssimes , el cos encara no ha assimilat que haurem de passar tot un dia de la nostra vida asseguts a l’autocar , però de mica en mica
però de mica en mica ens hi anem acostumant . Després de dues pel·lícules i una dormideta llarga arribem a Brussel·les Renoi! Quin ambient ! , els carrers gairebé deserts , es veu que tothom deu ser a la feina , ens sentim lleugerament sols.... L’atòmium , la gran place (fantàstica) i el manneken pis , vestit d’andalús reciclat de suís i , francament , una mica atabalador. El millor de Brussel·les ha estat la rebuda a l’alberg . En Ferran , el guia , ens explica el funcionament i condicions del nostre allotjament a Brussel·les : si perdem la clau són 20 euros , si fem soroll a partir de les onze ens fotran al carrer, si arribem més tard de la una no podrem entrar , si respirem massa fort....... Realment quin goig i quina acollida , això és Europa , tolerant , divertida , amable ...
7 de juny
A les set tots llevats , maletes fetes i cap a Amsterdam. Tot funciona segons les previsions , els divuit /vint graus previstos baixen a dotze o tretze , però que són cinc o sis graus més o menys?. Comencem a coneixe’ns i a establir relacions cordials . Per exemple el xofer , l’Alex , és “simpatiquíssim” , amb una seguretat i cordialitat aclaparadora ens amenaça de no netejar l’autocar en tot el viatge si tornem a llençar un micro paper a terra , les seves paraules són prou clares . (literal) “i qui no hi estigui d’acord ajo i agua”) que evidentment significa que “qui no hi estigui d’acord que begui aigua de coco”. I a partir d’aquí crispetes, bocates , fritos , galetes príncipe ..són requisats per “l’amable” xofer a peu d’autocar.
Dos grups per entrar al Van Gogh . Hi trobem el previst , Els girasols, L’habitació ,Els autoretrats ...que susciten un gran interés ; la Rocio, la Sara , l’Alba , la Jenny i la Laura troben ràpidament el quadre de La calavera fumant que els havia comentat en Ferran .La Maite, la Raquel , la Gemma , la Laura E. i la Ivette han pres posicions a l’escriptori de consulta del museu . I , al pis de sota , en una mena de soterrani fantàstic amb un pati d’aigua lliscant , una exposició sorprenent , Egon Schiele , un pintor original i contradictori amb uns quadres de figures demacrades i una performance de formes voluptuoses i rubenianes , d’entrada difícil d’entendre .Però l’Anna ens ho explica i provoca entusiasme i ganes de performances futures al Bellera . Temps lliure fins a l’hora de sopar . Comença el periple per les botigues , carrers i canals d’Amsterdam . Ens trobem a les quatre al mercat de segona mà , a Amsterdam tanquen els mercats a les cinc en punt . Comença l’avidesa consumista . Inventari : l’Albert es compra uns texans , En Carles una jaqueta tipus d’abrigar, l’Oriol s’ho està pensant , en Sergi una caçadora fashion total, la Janna mil coses , però en destaquem la suadora vermella , la Roser tot i que s’ha provat una gorra de “rastes” fantàstica no s’acaba de decidir, la Mili s’ho emprova i s’ho pensa , o sigui no compra , l’Anna ha arrasat ja a la primera parada i en Ferran (guia) s’ha comprat uns texans , i ara no ho veu clar. Els altres badem , opinem i de moment tenim el moneder controlat. Som a la vora de la plaça Damm , entrem en un coffee shop discretament , som uns quinze , ràpidament ens demanen quina edat tenen els dotze que no són adults i ens conviden amablement a sortir del local......en fi no podreu dir que no hi heu estat ...les vostres professores us porten a tot arreu...I si anéssim a fer un volt pel barri Roig? Tots quaranta-sis enfilem la banda dreta del canal , i tot i que encara no és fosc ja hi comencen a haver-hi noies als aparadors . Diuen que s’ha de veure tot , però al natural és sòrdid i una mica trist .
Sopar al centre d’Amsterdam, ens hem d’esperar una mitja hora , qui ho deia que els catalans no érem puntuals ? Entrem i ocupem les taules , hi ha una mica d’embolic perquè tothom vol seure amb els seus amics i queden un o dos llocs “flotants” , al final tot s’arregla i tothom acaba seient . Les amanides d’àpit tenen tant èxit que tothom ens les regala i a la taula de les profes acabem amb set amanides d’àpit cedides pels altres quaranta-sis . Després de sopar comencen les negociacions , pactem l’hora en una cantonada de la plaça Rembrandt , la Mili aconsegueix , després d’un estira i arronsa , establir tres quarts d’una com a hora de trobada en aquesta mateixa cantonada de plaça.
A dos quarts de dotze hi ha un grup que vol marxar cap a l’hotel , cap problema la Carme es coneix molt bé el trajecte i ella i la Roser acompanyaran aquest grup . Comença l’expedició (amb alguna correguda de la Carme d’una banda a l’altra del carrer per comprovar-ne el nom ) i tot va bé fins a Waterloo Place . A la Carme li agrada tant la plaça que s’enderia a fer-hi tres voltes , el Dani per la seva banda persegueix un cotxe de policia per demanar-los el carrer de l’hotel , però els policies espantats pel seu aspecte acceleren i fugen corrents. L’Aida amb un alemany impecable demana l’adreça a una policia que està més desorientada que la Carme (que en aquests moments està tan nerviosa que no trobaria ni el portal de casa seva) i finalment la Roser (pragmàtica i amb la fredor que donen les matemàtiques ) aconsegueix establir el camí i arribem sans i estalvis a l’hotel.
8 de juny
El Gran Dic , ens l’imaginàvem més gran! Ja tenim dues coses que no corresponen exactament al que havíem previst .: el temps i el Gran Dic , però a la segona parada que fem sí que ens adonem de la diferència entre el mar del nord i el mar Ijsselmeer És com impossible d’imaginar que algú pugui haver fet un mur enmig del mar , però en Ferran ens ho explica meticulosament i acabem fent-nos-en una idea . Volendam és una ciutat de pescadors , endreçada , neta , amb unes casetes amb cortinetes de puntes i uns jardinets de llibre de contes , i també parades i paradetes tipus Lloret a l’holandesa. A l’hora de marxar falten la Míriam, en Jordi, la Nora , l’Adrià O, l’Adrià M i la Laura S. (algú deia mortícies?) apareixen al cap de mitja hora , després d’uns quants missatges de mòbil .L’Àlex (xofer)i en Ferran (guia), una mica obsessionats per la puntualitat els i les volen massacrar vius i vives.
9 de juny
Rijksmnusem : Rembrandt , Frans Hals, Veermer ..... està en obres i l’efecte és el d’un museu no gaire gran , però la Ronda de nit continua impressionant com sempre. La casa d’Anna Frank , al canal Prinsengracht , la Maribel que l’ha triat com a treball de recerca compra el llibre de la família Frank . La veritat és que impressiona , l’holocaust se’t fa real , se’t personalitza en una nena de catorze anys i l’efecte és demolidor , així ho ha expressat la Chantal a la sortida. Temps lliure per anar a dinar , a les quatre ens trobem al mercat de les flors , bulbs , tulipes , i flors de tota mena , també “plantes de tota mena , però esclar no les comprem pas ! Què fem aquest vespre? La majoria opta per tornar a l’hotel , alguns dels artístics fashions s’alien amb tecnòlegs i científics i decideixen que l’última nit a Amsterdam la volen passar al centre de la ciutat .
10 de juny
Set del matí , maletes , bosses , cara severa de l’Àlex (xofer) que desconfia de la nostra puntualitat i d’en Ferran (guia) que ens ha donat per perduts , i de fet hem perdut una clau d’una de les habitacions.
En ruta cap a Bruixes , el viatge s’està acabant , La Sara I. , la Rocio. ....ens indiquen on podem comprar cerveses i xocolata bé de preu . Ens adonem que el profe d’economia ha fet bé la seva feina , ja que la Gemma, la Laura ,i la Jenny encara tenen diners , mentre que les profes estan en la més absoluta bancarrota ..Ens hem fet un propòsit l’any vinent ens apuntarem a economia i organització d’empresa.
La tornada és força tranquil·la , en Carles té els peus a sobre el respatller , fem veure que no ho veiem , l’Èrika s’ha estirat al mig del passadís , al costat del puf immens de la Míriam , negre i rodó com un formatge. L ‘Anna S- continua rient , no sé si ha parat en tot el viatge. L ‘Esther sembla que ha comprat tulipes múltiples , vermelles ,grogues blanques i roses. En Sergi ha acabat el seu reportatge fotogràfic : els primers plànols de la Janna i els castells de cartes . La Núria Just s’ha col·locat les galetes príncipe a la caputxa que ràpidament han estat requisades per l’estricte xofer. En Pau no s’ha tret la gorra en tot el viatge , en Marc C. el turbant i no hem aconseguit veure amb claredat la fesomia d’en Xavier A. . La Laura C. , l’Aida i el Carlos no han hagut de tornar a sopar separats . . L’Anna Ruiz ha descobert que les gorres li estan molt bé .La Patricia s’ho imaginava més gran. A l’Elsa segur que la Chantal no la devia deixar dormir. La Judith ha pres posicions amb les de socials i humanístic . La Laura G. ha aconseguit la clau de la ciutat .En Marcel ha tornat content tot i que no va poder comprar l’últim CD . La Carla va batre el rècord d’entrepans requisats de l’esmorzar de l’hotel ( vam creuar els dits perquè els compartís amb la Marta i l’Anna H., i de debò creiem que així ho va fer , altrament l’empatx hauria pogut ésser espectacular). I , finalment , en Marcel i l’Eduard van establir des d’Amsterdam un contacte telefònic inoblidable amb els seus pares .
11 de juny
Falta només una última parada per esmorzar a l’àrea de l’Empordà . Bé , això s’ha acabat podeu tornar a parlar català.
(Ah! Ens trobarem a les sis a l’As de copes , nosaltres arribarem tard , però ja us farem un toke)
"
|
| |
 |
Enllaços Relacionats |
 |
|
Vots de l'Article |
|
 |
Puntuació Promig: 5
vots: 18
|
|
|
|
|
Opcions |
|
|
inici
usuari
notícia
tòpics
TV: 
Educació: 
Granollers: 
Bellera: 
