Quan era jove no va tenir moltes dificultats però la relació amb el seus pares no era freqüent perquè estava en un internat i no l’anaven a veure gaire sovint. Però després es va independitzar. I quan parlava d’aquest tema la seva expressió ens mostrava que li havia estat molt difícil. Li va costar decidir-se a venir aquí perquè ella volia anar als Estats Units, allà podia exercir la seva professió, cosa que a Espanya no li permeten. Però ella diu que va tenir sort perquè al cap de dos dies de la seva arribada va tractar amb persones que la van ajudar a que no es trobés tan perduda i sola.

Quan li vàrem preguntar si tornaria a viure al seu país d’origen ho va deixar bastant clar dient “allí ahora soy forastera” i que quan hi va al cap de poc ja està “agobiada”.