Immigrants dels anys 60:

Una dificultat gran va ser trobar l’habitatge adequat. En arribar vivien compartint pis amb familiars o altres persones.
Els primers temps van ser difícils, no estaven molt bé econòmicament tot i que van trobar feina, en general els marits, força aviat. Mica en mica van anar millorant la situació però en tenir més fills les despeses augmentaven.
La majoria de dones que tenien fills compaginaven la feina de la casa amb el treball fora de casa i la cura dels fills. Tots eren família nombrosa.
No els va costar gaire integrar-se aquí. La majoria es va sorprendre en veure que aquí es parlava català i que hi havia costums diferents, però no els va costar entendre’l, encara que sí parlar-lo.
Parlen amb il·lusió dels inicis del barri de can Bassa, de com s’ajudaven els veïns, de la feina que va fer l’associació de veïns per aconseguir la millora del barri.

Immigrants més recents:

Les persones que hem entrevistat venen amb més diners però, excepte la noia que va venir per estudiar, ho passen malament al principi. Algunes parlen amb agraïment de persones que les han ajudat sobretot amb suport moral i d’amistat.
Enyoren moltíssim la família, gasten molt en trucades, van cada any a veure’ls, si poden.
Per algunes una gran dificultat ha estat aconseguir ser legals, tenir “els papers”. Ens parlen de la desagradable sensació de sentir-se “en fals” pel fet d’haver d’estar pendent d’aquesta situació.