BIODIVERSITAT

Alberto Resa

 

CONSERVAR LA BIODIVERSITAT

"La biodiversitat és el conjunt i la varietat de les formes de vida en un lloc i un moment donat, resultant de la història evolutiva d'aquests organismes i de les seves interaccions amb els elements abiòtics en els quals es desenvolupen. Però el concepte de biodiversitat és molt confús. De fet, el concepte és tant ampli, i se'n ha donat tantes definicions que és difícil resumir de manera clara i exhaustiva que representa realment la biodiversitat... Quan ens referim a la diversitat biològica (o biodiversitat), volem parlar de la diversitat d'organismes vius que habiten el planeta Terra. Si mirem al nostre voltant, veurem que podem trobar organismes grans o petits, ràpids o lents, que es desplacen o es queden immòbils, de colors diversos i variats, etc. Aquesta multitud de formes de vida respon a un únic problema essencial : diferenciar-se prou del veí per no competir amb ell pel mateix recurs i ocupar al màxim tots els racons de l'espai. Aquest fenomen de la natura és la base de la biodiversitat.

S’estima que actualment viuen a la Terra entre 10 i 50 milions d’espècies (en general, s’agafa la xifra de 12 milions com a xifra de treball), encara que els nostres coneixements siguin molt limitats pel que fa al cens exacte de la biodiversitat. L’any 2000, s’havia inventariat i descrit 1,75 milions d’espècies (tan sols uns 14% de la diversitat biològica total), i només els grups superiors es poden considerar ben coneguts. Però no sempre ha estat així, i la diversitat biològica ha anat augmentant o minvant segons les èpoques geològiques, dirigida per tot un conjunt de mecanismes i factors evolutius. Moltes espècies que van existir en temps prehistòrics ja no existeixen avui. És el cas, per exemple, dels mediàtics dinosaures. L’extinció, per tant, forma part de la dinàmica evolutiva. Res no és per sempre, i la biodiversitat no és cap excepció.

 

Amics de la Terra, Mallorca

 

Com es reparteix la biodiversitat ?

"Es podria dir que les plantes han estat sembrades amb profusió a la Terra igual que les estrelles al cel per tal de convidar l'home, incitat per la curiositat, a l'estudi de la natura" (Jean-Jacques Rousseau, 1712-1778) La biodiversitat es distribueix sobre la totalitat de la superfície terrestre, incloent-hi els continents, els oceans, l'atmosfera i els indrets més inhòspits (fosses marines, riu sulfúric, cims de les muntanyes més elevades, deserts, etc.). Els paterns de biodiversitat segueixen uns patrons com per exemple, la latitud o l'altitud de la zona estudiada. En regla general, podem dir que la biodiversitat augmenta quan la latitud disminueix (més diversitat a prop de l'equador), i disminueix quan l'altitud s'incrementa. Tot i això, la distribució global de la biodiversitat també es pot veure afectada per factors més locals com ara, les condicions meteorològiques d'una zona, la complexitat orogràfica o topogràfica d'aquesta zona, l'orientació general o local de les barreres morfogeològiques, la història evolutiva i geològica de la zona, etc. Els Pirineus, per exemple, presenten uns índex de biodiversitat molt superiors als de les altres zones muntanyoses. En efecte, l'orientació est-oest de la serralada va jugar, en temps històrics, el paper d'una barrera arquitectònica que impedia el pas d'algunes espècies, tot proporcionant-los un refugi. D'aquesta manera, moltes espècies de zones àrtiques o fredes estan presents als Pirineus des de la última glaciació, quan el clima terrestre es va escalfar i que aquestes espècies van quedar atrapades. Per moltes altres espècies, el vessant Sud dels Pirineus va permetre trobar una zona protegida contra els factors climàtics advers. És per això que moltes espècies considerades mediterrànies es poden trobar en algunes valls pirinenques fins als 1.200m d'altitud. Finalment, pel que fa a la conservació de la biodiversitat, hem de dir que els paterns generals es troben molt sovint esbiaixats per fenòmens locals o evolutius. És el cas per exemple de les espècies dites endèmiques, que només es poden trobar en una zona en concret i enlloc més. Aquests nuclis generalment reduïts són una conseqüència de l'aïllament progressiu d'una població, i tenen un alt valor afegit  quant a la conservació de la biodiversitat.

Amics de la Terra, Mallorca

Amenaces a la biodiversitat

Tot i que es reconegui un índex d'extinció natural (extinction background), la pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense precedent en la història. Els científics ja parlen d'una sisena extinció massiva, provocada, per primera vegada en la història del planeta, per una de les espècies que componen aquesta biodiversitat. No tenim altre remei que constatar que la pèrdua actual de biodiversitat està tenint lloc a tots els nivells i s'associa al desenvolupament de l'activitat humana.

Per primera vegada en la història de l'evolució, una espècie adapta el seu entorn a les seves necessitats enlloc d'adaptar-se, ella, al seu entorn. 654 espècies vegetals (majoritàriament fanerògames) s'han extingit des del 1600. De la mateixa manera, tres vegades més mamífers i ocells s'han extingit dels del 1810 (112 espècies) que entre 1600 i 1810 (38 espècies). L'índex d'extinció actual està aconseguint valors desmesurats. Considerant per exemple, l'índex d'extinció natural en el grup dels mamífers a una espècie cada 200 anys, les 20 extincions registrades des del principi del segle XX ens donen un valor 40 vegades superior a la "mitjana"...

La destrucció o l'alteració dels hàbitats d'origen de les espècie és el factor principal d'amenaça per més de 85% de les espècies amenaçades (incloent-hi tots els grups taxonòmics). La lluita contra aquest fenomen és el major repte per a la conservació de la biodiversitat. A l'entrada del segle XXI, la totalitat dels mamífers marins figuraven en primera fila en les llistes d'espècies amenaçades, i això, malgrat la protecció integral de la qual es beneficien. La majoria de peixos d'aigua marina també tenen problemes de conservació, i molts ja han entrat a formar part dels llistats d'espècies de pesca restringida.

 

Per tornar enrere