- Joseph-Nicéphore Niépce: S' interessava per la litografia, i va començar les seves experiències amb la reproducció òptica d'imatges realitzant còpies d'obres d'art, utilitzant per això els dibuixos realitzats per la planxa pel seu fill. Els seus primers experiments, utilitzaven gomes resinoses exposades directament a la llum del sol.
L'any 1814 va emprar una cambra fosca juntament amb les sals de plata sensibles a la llum per tractar d'aconseguir imatges fixes. Va començar utilitzant la pedra com a suport per fixar les imatges. Després va provar amb el paper, amb vidre i fins amb diversos metalls com l'estany o el coure.
Va obtenir les primeres imatges fotogràfiques en paper i en negatiu l'any 1816, encara que cap d'elles s'ha conservat. Un parell d'anys després, obté imatges directament en positiu.
Al procediment utilitzat el va anomenar heliografia distingint entre heliograbats i reproduccions de gravats ja existents, i punts de vista o imatges preses directament del natural.
L'any 1826, és la seva primera fotografia coneguda i es conserva en l'actualitat a la Universitat de Texas.
No va resoldre la qüestió de la fixació de les imatges, ja que les mateixes perdien nitidesa ràpidament amb el pas del temps fins resultar invisibles.
No se'l considera l'únic inventor de la fotografia; associant el seu nom al de Daguerre, qui va incorporar al procediment la utilització de iodurades de plata i de vapor de mercuri.

- Louis-Jacques-Mandé Daguerre: Pioner de la fotografia amb la invenció del sistema del daguerrotip. Primerva treballar com a escenògraf teatral emprant la tècnica del diorama. En conéixer la invenció de l'heliografia per part de Nicéphore Niépce, es va associar amb ell per millorar les tècniques de producció de diorames amb l'heliografia. Daguerre va perfeccionar la tècnica fotogràfica inventada pel seu soci. De forma oficial va adquirir la patent del daguerrotip i a la vegada va concedir una pensió vitalícia al seu descobridor.

- Frederick Scott Archer: Inventor el procés fotogràfic col·lodió que va precedir a la moderna emulsió de gelatina, és recordat principalment per aquest únic assoliment que en gran mesura l'augment de l'accessibilitat de la fotografia per al públic en general.
Scott Archer, insatisfet amb els resultats de definició i contrast del calotip, inventà un nou procés que permet als fotògrafs combinar els detalls del daguerrotip amb la capacitat d'imprimir diverses còpies en paper, com el calotip, i més tard va desenvolupar el ambrotip.

- William Fox Talbot: Inventor i fotògraf anglès, un altre pioner l'invenció de la fotografia tal com Niepce, Daguerre o Hèrcules Florence. Creà el procediment conegut com calotip, seguit pels seus dibuixos fotogènics. Paral·lelament als treballs dels altres, Talbot va obtenir els primers resultats a les seves investigacions fotogràfiques l'any 1834 al obtenir una serie de imatges de fulles, flors... pel contacte dels objectes amb la superficie sensibilitzada, sense la càmera fosca.
Talbot va aconseguir d’aquesta manera imatges en negatiu que era capaç de fixar per impedir que la llum les fes desaparéixer, batejades amb el nom de dibuixos fotogènics.
Rere aquestes victories de les seves investigacions començà a treballar amb la càmera fosca.

- George Eastman: Sigué el fundador de Eastman Kodak Company i l'inventor del rodet de pel·lícula (substitut la placa de cristall) per tal d'aconseguir posar la fotografia a disposició de la gent del carrer. El rodet seria també bàsic per a la invenció del cinema, donat que l'ús d'aquest es trobava en els pioners del cinema. Eastman va registrar la marca Kodak i va rebren una patent. Aquell mateix any llençà al mercat la càmera Kodak 100 Vista, que utilitzava rodets de 100 fotos circulars. Amb ella ja no caldrien alts coneixement en fotografia o química. Aquesta càmera es venia ja carregada llesta per a realitzar les fotos i una vegada usada es retornava a la casa que n'extreia el rodet, se'n revelaven les fotos i les retornaven juntament amb la càmera ja carregada.
Tot això va suposar que l'ús de la fotografia s'estengués a tota la població.
A l'any 1889 Eastman canvia el rodet normal per un de cel·luloide i anys més tard elimina el fet d'haver de retornar la càmera sencera al comercialitzar un rodet protegit que permet la seva col·locació i extracció a plena llum.

- Daguerrotip: Pont entre la càmera fosca i la càmera d'objectiu. Les publicacions del moment van donar a conèixer el nou aparell a la societat, però va suposar sobretot una revolució en el món de la informació.
Per obtenir la imatge es parteix d'una capa sensible de nitrat de plata estesa sobre una base de coure. A partir d'una exposició de la càmera, el positiu es plasma en mercuri. Finalment, la imatge es fixa després de submergir la placa en una solució de clorur sòdic o tiosulfat sòdic diluït.
Amb el daguerrotip es va aconseguir una lent fins a 22 vegades més brillant; va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum reduint el temps d'exposició; i finalment es van enriquir els tons.

- Calotip: Mètode fotogràfic basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàlic que després de ser exposat a la llum era revelat amb amb substàncies químiques i fixat amb hiposulfit. Aquest procediment resulta ser molt proper al de la fotografia d'avui dia, ja que primer s'obtenia el negatiu que després es podia positivar.

- Ambrotip: Antic procediment fotogràfic del retrat, que consisteix en l'obtenció de negatius sobre plaques de col·lodió humit, imitant el daguerreotip.

- Ferrotips: Són imatges sobre metall, ferro o llautó, es presenten amb petits paspartús de paper o bé ens arriben sense muntatge. El ferrotip va ser la primera tècnica emprada per als fotomatons.

- Col·lodió humit: Aconsegueix imatges per mitjà del revelat amb sulfat de protòxid de ferro.
El mètode suposa la utilizació del col·lodió (una espècie de barnis que s’aplica a las plaques) i sobre aquest s’estén la emulsió química, ara més estable. Així com una placa de vidre té la superficie transparent i pulida, cosas que permet l'obtenció de imatges nítides en negatiu o positiu. S'anomena col·lodió humit perquè la placa ha de romandre húmida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges.

- Placa de Gelatina (o Gelatino-bromuro): Procediment fotogràfic creat l'any 1871 que va acabar desplaçant definitivament al col·lodió Humit. Aquest procés bàsicament suposa l'ús d'una placa de vidre sobre la qual s’estén una solució de bromur, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata, que ja no necessita mantenir humida la placa en tot moment, cosa que posa fi a un dels inconvenients del col·lodió Humit.
Al aconseguir millorar la sensibilitat de la placa de gelatina deixant assecar l'emulsió, va rebaixar el temps d'exposició a un quart de segon apropant-nos així al concepte d'instantània fotogràfica, culminant l'invent de la fotografia.

- Asfalt: Material viscós i de color negre, utilitzat com aglomerant. També es utilitzat en impermeabilitzants. Està present en el petroli cru, i compost quasi per complert de bitumen.

- Peltre: És una aleació de zinc, plom, estany i antimoni. Maleable, tou i de color blanc amb alguna similitud a la plata; poc reactiu i que canvia d'estat als 320 ºC pel què el seu ús per ornaments és molt comú. Amb el tiemps adquireix una interesant pàtina i pot ser forjat de distintes formes.

- Estenop: Forat petit per on passa la llum amb un material sensible dins.

- Mordent: Àcid, (lleixiu o qualsevol substància corrosiva) emprada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície. Els mordents són emprats en el procés de decapatge.