L' ART:

L'aplicació de l'habilitat i del gust a la producció d'una obra segons principis estètics.
El concepte d'Art va associat al concepte d'obra d'art. És l'acte o la facultat mitjançant la qual l'home imita o expressa i crea copiant o imaginant, allò que és material o immaterial, fent servir:
la matèria, la imatge, el so, l'expressió corporal, o, simplement, incitant l'imaginació d'altri. És també el conjunt de les Belles Arts o cadascuna d'elles. Les sis Belles Arts són :
la poesia, l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música i la dansa. L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plàstiques. Són generalment acceptades també les següents arts: 7è art el cinema, 8è art la fotografia, 9è art el còmic.

EL VÍDEO ART:

El vídeo art és un moviment artístic, sorgit en Estats Units i Europa cap a 1963, vivint en el seu apogeu entre els anys seixanta i setanta del segle XX, tot i que encara manté la seva vigència. Va experimentar les diferents tendències de l'època, com fluxus (amb el qual es relaciona especialment), l'art conceptual, les performance o el minimalisme.

És una de les tendències artístiques que van sorgir al fil de la consolidació dels mitjans de comunicació de masses, i que pretenien explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiques de d'aquestes. S'usen mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una fi artística. En ella s'utilitza suport de vídeo o àudio. No ha de confondre's amb la televisió o el cinema experimental. Una de les diferències entre el vídeo art i el cinema és que el vídeo art no necessàriament compleix amb les convencions del cinema, ja que poden no fer falta actors o diàlegs, pot mancar d'una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les pel·lícules com entreteniment.

El vídeo art és una alternativa més econòmica a la producció tradicional en cinema. És una proposta més enfocada a persones que trenquen amb els paràmetres comercials i busquen un mitjà més econòmic però no per aquest motiu amb menys valor que les formes tradicionals de producció.
Ha incidit en la producció de curtmetratges principalment.

Se sustenta en el format i en la possibilitat d'establir una dinàmica visual i conceptual a través de la narració de films o fotogràfica. És eminentment conceptual, d'aquesta premissa emergeix aquest estil de relat visual o audiovisual.