Informació

FOTOMUNTATGE

Apareix amb els primers passos de la fotografia. També es va utilitzar la pintura per resoldre aquesta tècnica del s. XIX pels defectes i limitacions dels mètodes fotogràfics de l’època. Va començar a utilitzar-se a la publicitat i van ser molt utilitzats a Berlin a la 2a Guerra Mundial com a arma política. També va aparèixer el Foto-Collage, una barreja de fotografia i dibuix per fer, sobretot cartells publicitaris. A la fi de la dècada de 1920, amb aquests antecedents i el desenvolupament de l’impremta i de les revistes, el fotomuntatge adquireix un important paper en la transmissió d’idees dins d’un context polític. Exemple de fotomuntatge:

JOHN HEARTFIELD

Helmut Herzfelde, antic dadaísta i comunista, inventor del fotomuntatge, que va anglicanitzar el seu nom per John Heartfieldcom a protesta durant la Primera Guerra Mundial, és amb el seu art el gran testimoni de l’època. Els seus cartells i il·lustracions a la revista comunista “arbeiter-Illustrierte-Zeitung” , coneguts per un inmens públic. Els nazis el van perseguir amb odi.

JOEL-PETER WITKIN

Començar a fotografiar als setze anys i a l’any següent Edward Steichen escull una de les seves fotos per incloure-la a la col·lecció del MoMA, a Nova York. Des de llavors la fotografia es converteix en la seva vida. Treballa i estudia tècniques fotogràfiques a diversos tallers i laboratoris; el 1961 s’uneix a l’exèrcit americà on treballaria com a fotògraf fins el 1964, posteriorment treballarà com assistent de fotògrafs de moda, metges, tècincs, mentres estudiava Història de l’Art a la Cooper Union. Després va estudiar fotografia a la Universitat de Nou Mèxic. El 1974 guanya la seva primera beca, concedida per el New York State Council, més tard, el 1977 va aconseguir el suport de la Ford Fundation, el National Endowment im Photography i el National Endowment for the Arts, el 1993. El 1990 és nomenat Chevalier des Arts et des Lettres per el ministre francès de cultura, Jack Lang. La seva obra gira en torn a la seva reconsideració de la bellesa i de l’història de l’art des d’una òptica aparentment morbosa però profundament respectuosa per els models i els temes. Està representat per les galeries Pace/McGill, New York; Robet Klein, Boston; Juana de Aizpuru, Madrid; i Baudoin Lebon, París.

Les seves fotos solien ser temes com la mort, el sexe, cadàvers o persones marginals com nans transexuals, hermafrodites o gent amb deformacions físiques. En les seves obres podem veure imitacions tan de passatges bíblics com de pintures famoses. Aquesta naturalesa transgressora del seu art ha constarnat a l’opinió pública en repetides ocasionsi ha provocat que l’acusin d’explotador i que hagi estat marginalitzat com artista en diverses ocasions. El seu acostament al procés físic de la fotografia és intuïtiu, inclou tacar o rallar el negatiu i una tècnica d’impressió en les mans en els químics. Aquesta experimentació va començar després de veure un ambrotip del segle XIX d’una dona i el seu amant que havia estat arrencat.

 

EXPLICACIÓ

Per fer el meu fotomuntatge no em vaig inspirar en cap artista en concret si no que vaig mostrar el que tenia ganes de fer que era ensenyar a la gent que el Nadal no és sempre tant bonic per tothom. I per fer-lo simplement vaig agafar al meu germanastre de 9 anys com a model per les meves fotos i el vaig vestir com si fós pobre i després com si fós ric i vaig jugar amb el contrast de les situacions i utilitzant un text imprescindible, per mi, per entendre la foto.

Postal