Vocabulari

VIDEOART

El videoart fa referència a l'art que utilitza el vídeo com a mitjà d'expressió, sorgeix d’una proposta d’acció que reclama a l’espectador una implicació no contemplativa.

El videoart comença quan sorgeix la televisió; encara que el terme no existís de bon principi, al voltant dels anys seixanta ja s’estava ideant un nou mitjà artístic que a través de la ideologia contracultural d'uns corrents artístics van saber aprofitar el factor mediàtic per trencar el gel contra les estructures convencionals de l'art i la política.

Els artistes que participaven en aquest nou estil, com és el videoart, van ser provinents del cinema experimental, la fotografia, les arts plàstiques, la música o el teatre que ho van aprofitar com un valor afegit al que ja feien. L'art conceptual i el pop art li van afegir sentit teòric, i, finalment, a la dècada dels vuitanta, el videoart aconsegueix expressar-se amb tota llibertat com a mitjà diferenciat dins el món artístic.

L'evolució del videoart ha estat desigual a Europa i als Estats Units a causa de diversos factors:

La dependència de factors econòmics i de polítiques culturals fan dels Estats Units el lloc ideal per als artistes europeus, sobretot per als dels països de l'est d'Europa i Espanya. En aquest sentit el videoart s'ha nodrit de l'intercanvi de diferents orígens culturals, tendències i pràctiques artístiques, i ha aportat un sentit positivament plural al context on es desenvolupa i cos teòric a la terminologia.

Hi ha diverses definicions i tractaments del videoart segons cadascun dels artistes que ho tracten, ja que està clar que és un art mediàtic, la part teòrica parteix de supòsits no sempre gaire ben delimitats.

Ens podem trobar les expressions vídeo independent, videoart, videocreació o tan sols vídeo, depenent del context.

VIDEODANSA

La dansa contemporània en aquests últims anys s’ha començat a relacionar i ja hem començat a veure algun espectacle de dansa acompanyada d’una creació audiovisual.

Una de les primeres funcions amb videodansa neix als anys 70 als Estats Units, gràcies a la col·laboració entre dos artistes que mesclen les seves formes de treballar: Merce Cunningham fent dansa i Nam June Paik fent videoart.

A partir dels 80 es desenvolupa una intensa activitat a Europa lligada a les noves generacions de coreògrafs, en especial a França i Bèlgica on gaudeixen d'un suport institucional clau per la consolidació de la dansa contemporània.

En relació a la Videodansa hi trobem una gran diversitat de gèneres, estils i voluntats creatives que tenen en comú la recerca d'un nou espai de representació del cos, de la dansa i de l'art coreogràfic, que podriem dir que és el conjunt el que forma la videodansa.

VIDEOINSTAL·LACIÓ

És una instal·lació basada en la projecció de diferents videos en una sala tancada, en diferents sales o a l'aire lliure. Alguns artistes que fan videoinstal·lació serien:

  • Eva Koch
  • Gary Hillhttp://www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/jsp/r/gif/cp.gif

VIDEOCLIP o VIDEOMUSICAL

És un curtmetratge realitzat principalment per a la seva difusió en vídeo i televisió, que ofereix una representació visual d'una cançó. Els videoclips es solen realitzar amb multitud d'efectes visuals i electrònics.

Són produccions molt vives que tenen per objectiu cridar l'atenció del teleespectador. Els vídeos musicals moderns es fan i usen principalment com tècniques de màrqueting amb la intenció de promocionar la venda d'enregistraments musicals. Encara que els orígens dels videos musicals vénen de molt més lluny, la seva popularitat va créixer en els anys 80, quan el format de MTV (Music Television) es va crear al voltant d'ells. Encara que, actualment això estigui molt lligat a un tema de promoció, ja realment mestres, artistes en videoclips com per exemple el videoartista que fa els videos de la cantant Björk, etc.

STOP MOTION

És una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui. Va ser popular durant el segle XX abans de l'aparició dels animatrònics i l'animació per ordinador.

Es poden distingir dos grans grups dins de l'stop-motion: la que es fa amb plastilina o altres materials mal·leables i la que es fa amb objectes rígids o articulats.