Body Art

Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta. Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l'artista és el suport o el medi de l'acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació. Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l'objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings. N'han estat conreadors destacats V. Acconci, D. Oppenheim, J. Beuys i, als Països Catalans, la majoria dels artistes conceptuals.

El cos és el llenç o el motlle del treball artístic. Sol realitzar-se a manera d'acció o performance.

Les obres d’aquests artistes tracta de temes com la violència, la autoagresió, la sexualitat, el exhibicionisme o la resistència corporal a fenòmens físics. Així el cos pot estar transformat per un disfraç, ser utilitzat com a instrument. Podem diferenciar en el body art una línia més analítica que es practica a Estats Units per artistes com Vito Acconci, Chris Burden o Denis Oppenheim que posen l’accent en les possibilitats del cos. Com percussors del body art trobem el dadaisme, el happening y més tard esta molt relacionat amb la pràctica de les “performance”, el teatre i la dansa.