|
||
Amb aquest nom es denominen processos artístics en els que l'artista utilitza el seu propi cos com a suport material de l'obra. Sorgeix a finals dels anys seixanta i es desenvolupa en la dècada següent. L'obra d'aquests artistes tracta temes com la violència, l'autoagressió, la sexualitat, l'exhibicionisme o la resistència corporal a fenomens físics. Així el cos pot estar transformat per una disfressa, ser utilitzada com ara instrument o unitat de mesura, agredit o posat a prova fins i tot a limitis del sofriment, etc. Podem diferenciar en el body art una línia més analítica que es practica als Estats Units per artistes com Vito Acconci, Chris Burden o Dennis Oppenheim que posen l'accent a les possibilitats del cos, i una altra més dramàtica, l'europea representada per Herman Nitsch, Gunter Brus, Rudolph Schwarzkolger o Gina Pane, que incideix en la nova elaboració d'arquetips, al costat d'aspectes relacionats amb el transvestisme, el tatuatge o la sublimació del dolor. Com a precursors del body art trobem el dadaisme, el happening i més tard està molt relacionat amb la pràctica de les "performance" , el teatre i la dansa.
Jo m'he inspirat amb el festival de body art que es celebra cada any a Odessa, Ucrània. És un festival on participen centenars de models, artistes, fotògrafs, etc. i exposen les seves arts al gran públic de Ucrània, i entre tots comparteixen un gran dia artístic. |
||