Joseph Nicéphore Niepce: (1765-1833) fou un inventor francès i pioner de la fotografia, ell va batejar el procediment com a heliografia. A partir de 1793 va experimentar amb la presa i posterior fixació d'imatges i sembla que ho va aconseguir el 1824. Els temps d'exposició variaven entre 8 i 20 hores i l'efecte d'això es pot observar en la variació de les ombres en els objectes heliografiats. A partir de 1829 va col·laborar amb Daguerre.

Louis Daguerre: (1787-1851) va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerrotip. Va treballar primer com a escenògraf teatral emprant la tècnica del diorama. En conéixer la invenció de la primera tècnica fotogràfica (heliografia) per part de Nicéphore Niépce es va associar amb ell per tal de millorar les tècniques de producció de diorames amb l'ajut de l'heliografia. Daguerre va perfeccionar la tècnica fotogràfica inventada pel seu antic soci i de forma oficial, el 9 de gener de 1839 l' Acadèmia Francesa de Ciències va adquirir la patent del daguerrotip i a la vegada va concedir una pensió vitalícia al seu descobridor. Malgrat que aquesta institució va declarar que la daguerrotipia era un regal per al món, en la pràctica Daguerre es va reservar la patent per Gran Bretanya i va obstaculitzar la difusió de la fotografia en aquell país (mentre als Estats Units no hi havia restriccions i la tècnica es va estendre ràpidament). El gran paper i mèrit de Niépce al procés fotogràfic va ser reivindicat pel fill d'aquest davant el govern francès i finalment també va obtenir el reconeixement oficial.

Daguerrotip:construït per Louis Daguerre i donat a conéixier el 1839, és un invent precursor de la fotografia moderna. Va ser a més un pont entre la càmera negra creada per Zahn i retocada per Joseph-Nicéphore Niépce, i la càmera d'objectiu de l'alemany Petzvalen. Les publicacions del moment van donar a conèixer el nou aparell a la societat, però va suposar sobretot una revolució en el món de la informació ja que va permetre cobrir el seguiment de la Guerra de Crimea i de la Guerra de Secessió nord-americana. Per a l'obtenció de la imatge es parteix d'una capa sensible de nitrat de plata estesa sobre una base de coure. A partir d'una exposició en la càmera, el positiu es plasma en el mercuri. Finalment, la imatge es fixa després de submergir la placa en una solució de clorur sòdic o tiosulfat sòdic diluït. A la fi de l'any 1840 s'havien aconseguit tres progressos tècnics en el daguerrotip. En primer lloc, es va aconseguir una lent fins a 22 vegades més brillant. A més, es va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum al ser recobertes per substàncies halògenes (acceleradors o substàncies ràpides), amb el que el temps d'exposició es va reduir. Finalment, les plaques es van daurar per a enriquir els tons.

William Henry Fox Talbot:William Henry Fox Talbot inventor i fotògraf anglès, va ser també arqueòleg, botànic, filòsof, filòleg, matemàtic i polític, membre del Parlament anglès, va néixer el 11 de febrer de 1800 i va morir el 17 de setembre de 1877. Un altre dels pioners en la invenció de la fotografia, al costat de Niepce, Daguerre, Hippolythe Bayard i Hèrcules Florence, va crear el procediment conegut com calotip, al que van precedir els seus dibuixos fotogénics. De forma paral·lela als treballs de Niepce i Daguerre, Talbot va obtenir els primers resultats a les seves investigacions fotogràfiques en l'any 1834 a l'obtenir una sèrie d'imatges de flors, fulles, teles, etc., per contacte dels objectes amb la superfície sensibilitzada, sense usar per tant la càmera fosca. Talbot va aconseguir d'aquesta manera imatges en negatiu que era capaç de fixar per a impedir que la llum les fes desaparèixer. A aquestes imatges els va atorgar el nom de dibuixos fotogénicos. Després d'aquests assoliments va començar a treballar amb la càmera fosca. A l'any 1835 obté el seu primer negatiu en una grandària molt petita i per la qual va necessitar una exposició de mitja hora. No va avançar molt en els següents anys ja que només va ser capaç d'obtenir imatges petites i imperfectes sobre paper i en negatiu. En l'escoltar parlar de l'invent de Niepce i Daguerre es va sentir estimulat per a continuar les seves investigacions, alhora que va reclamar un reconeixement públic per a la seva línia d'investigació. És per això que va donar a conèixer els seus assoliments als mitjans científics britànics i fins i tot els hi va fer veure al polític francès FrançoisAragó, qui va poder comprovar que aquestes imatges imperfectes no podien ser comparades a les realitzades per Daguerre. Durant els anys 1840 i 1841 va obtenir millores importants en les seves investigacions, raó per la qual va donar a conèixer públicament la seva Calotip amb el qual es podien realitzar còpies innombrables d'un únic negatiu. Les imatges positives obtingudes mitjançant el Calotip són poc nítides i manquen d'una escala de grissos a diferència del Daguerrotip, no obstant això, resulta ser un procediment més econòmic i més fàcil d'utilitzar, requerint a més d'un temps d'exposició d'uns trenta segons. A Talbot es deu també la publicació del primer llibre il·lustrat amb fotos de la història. Titulat El llapis de la naturalesa, 1844, resulta ser una biografia del seu autor escrita per a presentar-nos el seu invent, les fotos que en ell es recullen són pegades.

Calotip: és un mètode fotogràfic, creat per William Fox Talbot, basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàlic que després de ser exposat a la llum era posteriorment revelat amb ambdues substàncies químiques i fixat amb hiposulfit. Aquest procediment resulta ser molt proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que podia ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Per a això es banya el paper negatiu en cera fosa perquè es torni transparent i així, després de sotmetre'l a un focus de llum o per contacte sobre altre paper idèntic, s'obté una imatge en positiu. El procediment va ser patentat l'any 1841 a Anglaterra, el que va limitar sensiblement la seva internacionalització, a diferència d'altres procediments. És conegut també amb el nom de Talbotip.

Frederick Scott Archer:dedicat en principi al gravat i l'escultura, aviat se li despertà l'interès pel món i procés fotogràfic del Calotip. Començà a treballar amb això en 1847 per a realitzar fotografies als seus dissenys de gravat. Més tard Archer, dóna a conèixer el seu invent que revolucionaria el món de la fotografia, el Colodión Humit que era molt més ràpid que el Daguerrotip, i amb un gran avantatge respecte a l'exposició, aquesta era molt més curta. Des de la seva mort en 1857, se li han reconegut altres invents fotogràfics que van quedar sense patentar, o que ho van anar per uns altres en moltes ocasions, el que explica en gran parteix una possible falta de recursos econòmics que Archer tenia al final de la seva vida, per a poderportar a terme les seves investigacions i descobriments.

Colodion:és un procediment fotogràfic creat en l'any 1851 per Mr. Legray, que va anar el primer a indicar un procediment amb aquest compost, aconseguint imagenes mitjançant el revelat amb sulfat de protóxido de ferro. Scott Archer publico aquest mateix any, a Anglaterra, un estudi de tal agent que va suposar un gran avanç en el desenvolupament de la fotografia. El mètode suposa la utilització del colodión una espècie de vernís que s'aplica a les plaques i sobre aquest s'estén l'emulsió química, així com una placa de cristall, superfície transparent i polida, la qual cosa permet l'obtenció d'imatges nítides en negatiu o, fins i tot, positiu. Es diu colodión humit perquè la placa ha de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges. Això suposava que els fotògrafs havien de dur amb si el laboratori fotogràfic a fi de preparar la placa abans de la presa i procedir a revelar-la immediatament. Es va generalitzar així l'ús de tendes de campanya i carromatos reconvertits en laboratoris per als fotògrafs que treballaven en l'exterior.

Ambrotip:és una de les aplicacions del procés conegut com plaques humides al colodión. S'obtenien subexponent deliberatament en la càmera una placa de vidre emulsionada amb colodión. L'inrevés de la placa es pintava o es cobria amb tela o cartró negre produint-se un efecte visual d'imatge positiva. Es presentaven en els mateixos estoigs que els daguerrotips, amb els quals és possible confondre. En l'Argentina no van ser molt populars, perquè es van introduir pràcticament al mateix temps que la fotografia sobre paper albuminat, que era més barat i a més li oferia al client la possibilitat d'obtenir una dotzena de còpies, mentre que el ambrotip era una imatge única.

Ferrotip:aquest procés, conegut també com melanotipo, és altra variant de les plaques humides al colodión. A diferència de l’ambrotip, on el suport era una placa de vidre, en el ferrotip s'usava una xapa de latón pintada de negre. Després del revelat i fixat, s'obtenia una imatge positiva. Aquest sistema patentat per Hamilton Smith als Estats Units en 1856 es va fer molt popular pel seu baix cost i va ser utilitzat fins a principis del segle XX pels fotògrafs ambulants.

Placa de gelatina: es fa servir com a base per a l'emulsió de cristalls de halurs de plata (la part sensible a la llum) de les pel·lícules i papers fotogràfics.

George Eastman: va ser el fundador de la Eastman Kodak Company i inventor del rodet de paper, que va substituir la placa de cristall, amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografia a la disposició de la gent del carrer. El rodet de paper seria també alguna cosa bàsica per a la invenció del cinema, ja que el seu ús es trobava en les creacions dels pioners del cinema com Thomas Edison, els germans Lumière i Georges Méliès. El 4 de setembre de 1888 Eastman va registrar la marca Kodak i va rebre una patent per a la seva càmera que usava el rodet de paper. Aquest mateix any llença al mercat la càmera Kodak 100 Vista, que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i per a la campanya de promoció de les quals va encunyar la frase «Vosaltres premeu el botó, nosaltres fem la resta». El més important és que a partir d'aquest moment ja no es requerien grans coneixements en fotografia o en la utilització de productes químics. Aquesta càmera es venia ja carregada i llesta per a realitzar les fotos. Una vegada usada, es retornava a la casa que n'extreia el rodet, es revelaven les fotos i les retornava juntament amb la càmera ja carregada. Els preus eren molt econòmics, uns 25$ la càmera carregada i el rodet carregat i revelat només costava 10$. Això va suposar que l'ús de la fotografia es va poder estendre a tota la població, és per tant el moment de la socialització de la fotografia. Ja en l'any 1889 Eastman canvia el rodet de paper per un de cel·luloide i uns anys més tard elimina la incomoditat d'haver de retornar la càmera sencera, al començar la comercialització d'un rodet protegit que permet la seva col·locació i extracció a plena llum. És en aquests anys quan sorgeix la fotografia de afeccionat tal com la coneixem en l'actualitat. Eastman, de caràcter complex, es va fer multimilionari gràcies a les seves innovacions, i va invertir grans sumes de diners en diferents obres benèfiques.

Estenop: forat per on entra la llum en la càmera.

Mordent:és una substància emprada en tintoreria que serveix per a fixar els colors en els productes tèxtils,la funció del mordent és afavorir la fixació del colorant en les fibres. Aquest terme és usat principalment en la indústria tèxtil per a designar a aquelles sals metàl·liques (d'alumini, ferro, plom ...), àcids (l'àcid tánico, usat per a fixar colors bàsics), substàncies orgàniques (caseína, gluten, albúmina, ...), etcètera, que serveixen per a fixar els colors d'estampats en els tèxtils.