La imatge més coneguda d'Edgar Allan Poe és un daguerreotip pres en 1848, poc abans de la seva mort.
El daguerreotip, construït per Louis Daguerre i donat a conèixer el 1839, és un invent precursor de la fotografia moderna.
Va ser, a més, un pont entre la càmera negra creada per Zahn i retocada per Joseph-Nicéphore Niépce i la càmera d’objectiu de l’alemany Petzvalen. Les publicacions del moment van donar a conèixer el nou aparell a la societat, que va suposar sobretot una revolució en el món de la informació, ja que va permetre cobrir el seguiment de la Guerra de Crimea i de la Guerra de Secessió nord-americana.
A partint d’una capa sensible de nitrat de plata estesa sobre una base de coure s’obté la imatge. A partir d’una exposició en la càmera, el positiu es plasma e el mercuri. Finalment la imatge es fixa després de submergit la placa en una solució de clorur sòdic o tiosulfat sòdic diluït.
A la fi de l’any 1840 s’havien aconseguit tres progressos tècnics en el daguerrotip. En primer lloc, es va aconseguir una lent fins a 22 vegades més brillant. A més, es va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum al ser recobertes per substàncies halògenes (acceleradors o substàncies ràpides), amb la qual cosa el temps d’exposició es va reduir. Finalment, les plaques es van daurar per a enriquir els tons.
També té inconvenients, com ara ; el temps d’exposició exageradament llargs, 60-90 segons i com que no hi havia negatiu no se’n podien fer còpies. Era necessària una nova exposició per a fer una nova còpia.
El taller de l’artista. Un daguerreotip de Daguerre de 1837.