El Video art és un moviment artístic, sorgit en Estats Units i Europa cap a 1963,que viu el seu millor moment en els anys seixanta i setanta del segle XX, encara que manté la seva vigència.

Va experimentar diferents tendències de l'època, com fluxus (amb el qual es relaciona especialment), l'art conceptual, les performance o el minimalisme.

Història:

Wolf Vostell i Nam June Paik són considerats els primers videoartistas. Vostell, en 1959, en Colònia, va muntar una exposició de continguts de la televisió que havien estat alterats evidenciant la tibant relació entre televisió i art. Aquesta exposició és el que més tard es coneixerà com vídeo-exposició. Vostell va presentar en la Galeria Smollin de Nova York en l'any 1963 el seu «TV De-Collage», que avui forma part de la col·lecció del Museu Reina Sofia. Nam June Paik, músic i electrònic coreà va obtenir en 1965 la primera càmera portàtil de SONY abans de la seva comercialització. El 4 de novembre va gravar des d'un taxi els carrers de Nova York durant la visita del Papa Pablo VAIG VEURE amb una finalitat estètica per a captar una realitat subjectiva, al marge de les funcions d'enregistrament de la televisió. Aquest fet aquesta àmpliament discutit doncs Sony no va fabricar la seva portapack fins a 1967.

Altra obra coneguda de Nam June Paik va ser «Zen for TV», 1963. Conforme van apareixent nous formats, els videoartistas els incorporen a les seves obres: la infografia, la paleta gràfica, el CDROM, les instal·lacions multimèdia, etcètera.

Altres destacats videoartistas, a més dels pioners ja esmentats, són: Vito Acconci: Centris, 1971, Electronic Intermix, Nova York. Peter Campus Gary Hill Joan Jonas Bruce Nauman Tony Oursler Pipilotti Rist Domingo Sarrey Bill Viola: Heaven and Earth (Cel i Terra), 1992 . Luis Bezeta

Característiques:

És una de les tendències artístiques que van sorgir al fil de la consolidació dels mitjans de comunicació de masses, i que pretenien explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiques aquets mitjans. S'utilitzan mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. En ell s'utilitza informació de video o àudio. No ha de confondre's amb la televisió o el cinema experimental). Una de les diferències entre el videoart i el cinema és que el videoart no necessàriament compleix amb les convencions del cinema, ja que pugues no emprar actors o diàlegs, mancar d'una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les pel·lícules com entreteniment. El videoart és una alternatives més econòmiques a la producció tradicional en cinema. És una proposta més enfocada a persones que trenquen amb els paràmetres comercials i busquen un mitjà més econòmic però no per aquest motiu amb menys valor que les formes tradicionals de producció. Ha incidit en la producció de curtmetratges principalment. Se sustenta en el format i en la possibilitat d'establir una dinàmica visual i conceptual a través de la narració filmo o fotogràfica. És conceptual, d'aquesta premissa emergeix aquest estil de relat visual o audiovisual.

Varietats:

El videoarte oferix moltes possibilitats distintes: Enregistrament d'accions: s'inclouen els treballs d'artistes que difonen els seus performances pregrabadas en el moment de les seves intervencions en directe. Aquest tipus d'accions, la majoria de les vegades, estan orientades a la recuperació de la noció de temps real. Investigacions sobre l'espai-temps. D'elles sorgeix la idea d'espai, entès com recorregut, i el temps, entès com període. Instal·lacions de vídeo Videoesculturas Videoambients "El videoart és el petit moment en el qual ens tornem els ulls de l'artista..."