Vocabulari:
L'Art
L'aplicació de l'habilitat i del gust a la producció d'una obra segons principis estètics. El concepte d'Art va associat al concepte d'obra d'art. és l'acte o la facultat mitjançant la qual l'home imita o expressa i crea copiant o fantasiejant, allò que és material o immaterial, fent servir la matèria, la imatge, el so, l'expressió corporal, o, simplement, incitant l'imaginació d'altri. és també el conjunt de les Belles Arts o cadascuna d'elles. Les sis Belles Arts són : la poesia, l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música i la dansa. L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plàstiques. Són generalment acceptades també les següents arts: 7è art el cinema, 8è art la fotografia, 9è art el còmic.
El vídeo (que en llatí, i accentuat a la e, vol dir "veig") és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrònics que representen imatges en moviment.
La principal aplicació del món del vídeo és, òbviament, la televisió, seguida, possiblement pels vídeos domèstics. No obstant això, mercès a internet s'ha produït una proliferació de diferents formats de vídeo comprimits que en permeten la difusió per aquest mitjà a una audiència planetària (vegeu també videoblog). El vídeo també s'utilitza per a aplicacions científiques, de seguretat, d'enginyeria i de producció.
La paraula "vídeo" s'utilitza amb molta freqüència per a referir-se als diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals. Podem trobar vídeo digital (DVD, WMF, QuickTime, Ogg, DivX, ...) i cintes de vídeo (VHS, Betamax).
Una productora de vídeo és l'empresa dedicada a la creació de vídeos.
Cal afegir la definició de vídeo didàctic, que és aquell que ha sigut dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per propiciar l´aprenentatge en els alumnes.
El vídeo educatiu permet informar sobre un tema, és una activitat motivadora i permet formar a l´alumne i al professor. Per una banda, l´alumne pot obtenir informació i recursos audiovisuals. Per l´altra, el professor pot preparar les classes d´una manera més didàctica.
Fotomuntatge
Neix arran de la comercialització de fotografies, revistes i treballs replenes d'iconografies, que desenvoluparen la cultura visual i transformaren les formes de percepció
i transmissió del coneixement.
Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diversos fins, com el de la crítica social, política o artística, pel que utilitzaren recursos estètics molts propers a les caricatures,
modificacions d'escala de les imatges, integració de textos...
Aquest moviment es va difondre a finals del segle XIX, quan es divulgaren a diferents revistes tècniques per a fer fotomuntatges. Aquestos varen passar a ser recurs molt
utilitzat per els artistes del dadà, pel qual es va relacionar el fotomuntatge a un concepte
antiartístic.
Al segle XX, el fotomuntatge fou objecte d'experimentació després de la primera guerra mundial, i va formar part dels mitjans que permetien acostar l'art al poble, utilitzats com a mitjans de comunicació de masses.
El fotomuntatge serà utilitzat durant tot el segle XX, ampliant i reforçant les estratègies, contribuint a augmentar l'imaginari visual de la població.
Videoart:
El videoart és la utilització de mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. El vídeo no és més que això, un suport, i el fonamental és l'ús que se’n fa. L'art està en saber narrar i fer propostes que emocionin l'espectador i que el duguin a reflexionar sobre el seu ésser, aquesta eterna incògnita. Els cineastes van buscar alternatives més econòmiques a la producció tradicional en cinema, d'aquesta forma sorgeix el videoart, com proposta més enfocada a persones que trenquen amb els paràmetres comercials i busquen un mitjà més econòmic però no per aquest motiu amb menys valor que les formes tradicionals de producció. El videoart ha incidit en la producció de curtmetratges principalment, la seva estètica s'està construint amb les enormes possibilitats que brinda el suport magnètic. El videoart no necessàriament compleix amb les convencions del cinema. El videoart pot no emprar actors, diàlegs, pot no tenir una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les pel·lícules com entreteniment.
Storyboard:
Un storyboard és un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüències amb l'objectiu de fer de guia per entendre una història o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se.Cada vinyeta equival a una toma i ha de mostrar el moment clau de l'acció: l'angle de la càmara, la toma a realitzar, les accions dels actors, la distribució de l'escenografia.Inclouen instruccions o apunts per seguir el pla de treball.Aquest procés neix als estudis de Walt Disney, durant principis dels anys 30, i es va popularitzar a principis dels 40. En la creació d'una pel·lícula amb qualsevol grau de fidelitat a una escriptura, un storyboard proporciona una disposició visual d'aconteixements tal i com han de ser vistos per l'objectiu de la càmara. Els detalls més tècnics poden ser descrits de manera diferent en la imatge o en l'anotació al peu d'aquesta. L'elaboració de l'storyboard està en funció directament proporcional amb l'ús: en publicitat molt sovint és molt més general per a que el director i el productor aportin el seu talent i enriqueixen la filmació, mentres que al cinema és molt més tècnic i elaborat per a que serveixi de guia per a cada membre del treball. Poden ser en color o blanc i negre, traços simples, fotografies...
