Fotomuntatge

Tècnica consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage.
Va ser introduït pels dadaïstes com a mitjà artístic en els anys 1920.

Creadors que utilitzaven el fotomuntatge:

JOSEP RENAU BERENGUER (València el 1907) és un dels artistes valencians més importants del segle XX i també un dels més polèmics pel contingut polític de les seves obres. Fou cartellista, dissenyador gràfic, teòric de l'art, muralista, autor de pel·lícules gràfiques i sobretot fotomuntador influenciat pel fotomuntatge postdadaista berlinès i al constructivisme rus. Fou director General de Belles Arts del primer govern republicà durant la Guerra Civil, ell va ser qui encomanà a Picasso l'execució del "Gernika", a més d'encarregar-se del trasllat de les obres del Museu del Prado a les Torres de Serrans de València per defensar-les dels bombardeigs de les tropes franquistes. Durant la guerra, produí molts cartells utilitzant la tècnica del fotomuntatge. El 1939 es va exiliar a Mèxic, on li van concedir la nacionalitat i on esdevingué un dels més prestigiosos dissenyador gràfic especialment en el camp del cartellisme. A Mèxic inicia una de les seves obres més conegudes la sèrie de fotomuntatges "The American Way of Life". El 1958 es traslladà al Berlín Est on s'instal.là definitivament i on morí el 1982. L'any 1976 tornà a visitar el País València.

Moviments

El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ésser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anárquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.El moviment dadà va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i més recents com ara el neodadaisme el pop art..

 

Neo-Dadà és una etiqueta aplicada sobretot a les arts visuals que descriu obres d'art amb similituds en el mètode o l'intenció amb les obres de l'antic Dadà. El Neo-Dadà es caracteritza per l'ús de materials moderns, iconografia popular, i contrastos absurds. També nega pacientment els conceptes tradicionals de l'estètica. El terme el popularitzà Bárbara Rose durant la dècada del 1960, i es refereix sobretot a obres creades durant aquella dècada i l'anterior. Darrerament el terme el terme neo-Dadaistes s'ha aplicat a un grup internacional d'artistes conegut com a fundació Kroesos, liderat per Mark Divo

El Pop Art és el resultat d'un estil de vida, la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie. En aquest tipus de cultura també l'art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum. El màxim exponent del moviment,Andy Warhol, afirmava que "La raó per la qual pinto d'aquesta manera és perquè vull ser una màquina". També és simbòlica l'afirmació de Richard Hamilton pel que fa al seu desig que l'art fos "efímer, popular, barat, produït en sèrie, jove, enginyós". Totes elles serien qualitats equivalents a les de la societat de consum.

Els orígens de l'art pop es troben en el Dadaismei la seva poca importància posada en l'objecte d'art final. No obstant això, l'Art Pop descarrega de l'obra d'art tota la filosofia anti-art del Dadà i troba una via per a construir nous objectes a partir d'imatges preses de la vida quotidiana, igual que Marcel Duchamp havia fet amb les seves ready-mades. Quant a les tècniques, també pren del dadaisme l'ús del collage i el fotomuntatge.

El surrealisme (del francès surréalisme) és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir, i al voltant del Manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.

FOTOMUNTATGE I PUBLICITAT

Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política. Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari feu que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitat creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.


Durant la dècada de 1930 molts fotògrafs catalans començaren a utilitzar noves tècniques fotogràfiques, entre elles el fotomuntatge. Alguns dedicaren part de la seva tasca professional a la producció de portades per revistes i llibres, anuncis per a la premsa escrita o cartells publicitaris i de propaganda política. Pere Català Pic, Enric Masana, Gabriel Casas, Josep Renau són alguns dels fotògrafs que, cadascú dins una línia estètica pròpia, empraran aquest mitjà.

MUNTATGE I MANIPULACIÓ D'OBJECTES

El tractament d'imatges digitals ha permès ampliar de manera considerable les possibilitats de combinació i manipulació d'imatges que, des dels inicis de la fotografia i sobretot durant el segle XX, s'havien aconseguit mitjançant el collage, el fotomuntatge, el colorejat de les fotografies o el retoc dels negatius. El fotomuntatge utilitzat en publicitat permetia manipular persones i objectes, descontextualitzar-los, relacionar-los amb d'altres elements, inventar escenes i jugar amb la seva grandària i col·locació. Actualment molts anuncis gràfics o cartells estan fets a partir de muntatges fotogràfics realitzats digitalment que permeten tota mena de manipulacions i aplicació d'efectes visuals, que per un costat han ampliat les possibilitats plàstiques dels muntatges però també la capacitat i els recursos per intentar fer arribar un determinat missatge al públic, seduir-lo i fer que adquireixi el producte.


DOBLE IMATGE D'UN OBJECTE

Aquest és un exercici molt concret que ha de permetre experimentar amb el programari de tractament d'imatges, posar en pràctiques la capacitat de combinació i transformació i veure com un element pot adoptar diferents connotacions segons com el tractem.

Heu senzillament de fer dues imatges on hi aparegui un mateix objecte que poguessin servir per dos anuncis on es fes publicitat de l'objecte però en els que la idea que ens exportéssim del mateix fos diferent en una i altra imatge, que ens estiguessin venent unes idees sobre l'objecte no forçosament dispars però si allunyades.


Escanejar l'objecte
L'objecte ha de ser escanejat directament (en principi seria interessant no treballar amb fotografies de l'objecte sinó l'objecte mateix). per tant ha de ser un objecte no molt gros i apte per a ser escanejat.


La manipulació
El format de la imatge que construireu el trieu vosaltres mateixos (sens que sigui excessivament gran. El tractament que feu de la imatge escanejada de l'objecte pot ser molt divers: podeu recol.locar-lo dins l'espai, girar-lo, podeu integrar-hi d'altres elements, retocar el fons, variar els colors, i fins i tot manipular-lo. No es tracta de només provar sinó de buscar els efectes desitjats i la manera d'explicar unes determinades idees a partir de la composició