VOCABULARI

Caixa Fosca: Es considera l'antecessora de la càmera fotogràfica. Es tracta d' una caixa negra per dins, tancada de manera que la llum només entra per un forat a la paret de la caixa. Les imatges es veuen a l'inrevés.

Heliografia: Descripció gràfica del Sol per mitjà d'un dibuix o d'una
fotografia.

El diafragma: és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a
la càmera. El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar
més o menys llum. Antigament les càmeres tenien una plantilla perforada amb
forats de diferents diàmetres, col·locada darrera la lent. La plantilla es
feia girar segons si es volia un orifici molt gran o molt petit. Actualment
s'empra el diafragma d'iris format per fines làmines d'acer muntades en un
anell metàl·lic.Al girar l'anell, les plaques es desplacen simultàniament,
tancant-se o obrint-se, determinant l'obertura del forat que ha de deixar
passar la llum. Aquest de diafragma està ubicat dins l'objectiu i es regula
manualment fent girar una anella del propi objectiu o electrònicament.

L'obturador: és un mecanisme situat davant la pel·lícula o el censor
fotosensible que impedeix que la llum, que entra per l'objectiu a través del
diafragma, arribi a aquest dos elements. L'obturador només s'obre per deixar
passar la llum en el moment que es prem el disparador i la velocitat amb què
s'obre i es tanca vindrà determinada pel temps que sigui necessari que la
llum afecti o bé a la pel·lícula o bé al censor. L'obturador controla el
temps d'exposició

Filtres: són d'un suport transparent, de vidre o de plàstic, tenyit
parcialment o total per tal d'absorbir part de les radiacions que incideixen
sobre ell. Els filtres poden col·locar-se a la part del davant de l'objectiu
per a impedir o suavitzar l'entrada d'un determinat tipus de llum.
Generalment són de forma rodona i s'enrosquen a l'objectiu. D'altres són
quadrats i es posen a i es treuen a dins d'un porta filtres.

Els teleobjectius: permeten angles de visió inferiors a 50º i la distància
focal és més gran que l'objectiu normal: 85 mm, 100 mm, 20 mm, 500 mm, 1000
mm, 2000 mm.
Els teleobjectius estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran
distància ampliant la imatge òpticament. Com més llarg sigui l'objectiu (més
distància focal) més ens podrem apropar a elements llunyans. Per tant aquest
objectius tindran angles de visió molt tancats però capacitat per acostar-se
a elements molt llunyans.

Tipus de camera
Càmeres compactes
Les càmeres compactes, moltes d'elles funcionem automàticament amb
paràmetres prefixats. Normalment utilitzen format jpeg. La seva qualitat
d'imatge és la més baixa del mercat (menys rang dinàmic, més soroll),
suficient però per a obtenir imatges que seran impreses a mida petita,
utilitzades en webs o visualitzades en pantalla. La resolució sol ser de 2 a
3 megapíxels. No són càmeres réflex, allò que es veu pel visor no és el que
rep el censor, hi ha error de paral.laxi.

Càmeres de gamma mitja
Les càmeres de gamma mitja, són més ergonòmiques i els censors solen superar
els 3 megapíxels. Es pot veure la imatge instantàniament a la pantalla per
enquadrar, com en les compactes. Algunes són reflex, però no són d'objectiu
intercanviable tot i que es poden afegir lents a l'objectiu. Utilitzen port
USB.

Càmeres d'objectiu intercanviable
Les càmeres d'objectiu intercanviable, són càmeres més cares i de molta
qualitat, tant en la part òptica com en el censor. Són les càmeres que
utilitzen els professionals (fotoperiodisme, publicitat...),.Són molt
ergonòmiques i la resolució és alta. No tenen pantalla (LCD) per a
visualitzar directament l'enquadrament, continuen utilitzant visor. Poden
disparar seguidament bastant ràpid (fotogrames per segon). El búffer és més
potent. Es pot escollir l'obturació i d'altres paràmetres com en les réflex
convencionals. Accepta diferents formats d'imatges (jpeg, tiff, raw). Es pot
escollir entre diferents ISO (Sensibilitats del censor). La resolució sol
ser molt alta.

Càmeres amb suports digitals
Suport digital o càmeres de captura lineal. En algunes càmeres
convencionals, sobretot en les de mig i gran format (per a professionals),
la pel·lícula es pot substituir per un suport digital, un censor que fa una
lectura lineal de la imatge. Aquest censors són més grans dels que utilitzen
les càmeres digitals i per tant la qualitat i la resolució és molt alta (16,
28, 38 Megapíxels o més). La fotografia presa pot guardar-se en una targeta
o ser transmesa directament a un ordinador. Cada vegada més els suports van
incorporant pantalles per a no haver de dependre de l'ordinador

Formats d'imatges digitals:

·JPG (Join Photographic Expert Group): És l'arxiu d'imatge que ocupa menús, es fa servir molt a les pàgines webs, perquè triga molt poc en descarregar-se.

·GIF (Graphic Interchange Format): (Format d'intercanvi gràfic) ens permet guardar les imatges amb resolució baixa i pocs de colors en un format de compressió molt alt. Aquest format és molt utilitzat en les webs.

·TIFF: és un format que té menys pèrdua de qualitat que el GIF però utilitza menys memòria. S'utilitza per a imatges que han de ser impreses en un format més gran que A4.

·PSP: és el format d'Adobe amb el que es guarden per defecte les imatges de l'Adobe Photoshop. Permet guardar imatges de fins a 48 bits de color i conserva tots els canals, capes, etc.

·BMP(Bitmap de Windows): (Mapa de bits) és el format que utilitza Windows per a guardar les imatges. Accepta imatges de fins a 32bits.

El laboratori

S'ha de situar en una habitació que tingui una ventilació adequada i que pugui quedar completament a les fosques.

Cal que disposi d'un llum de seguretat, una bombeta vermella que no afecta al paper fotogràfic. Ha d'haver-hi una zona seca per a les ampliadores, premsa de contactes, etc., i una zona humida per als líquids.

Ampliadora: es pot fer servir per afer fotogrames i ampliacions, negatius i positius

Fotograma : permet obtenir imatges sense la utilització d'una càmera. La llum incideix directament sobre el paper fotosensible que es diposita entre el focus i el paper fotogràfic.

TERCER TRIMESTRE

Seqüència: Quant dues imatges o més s’encadenen per explicar una acció o descriure alguna cosa, creen una seqüència. Les imatges tenen d’estar relacionades i depèn una de l’altre.

Seqüència descriptiva: Seqüència d’imatges que poden explica com és un objecte o un espai des de diversos punts de vista i enquadraments.

Seqüència narrativa: Explica un fet que succeeix en un espai concret i en el decurs d’un temps. La narració sempre explica una acció en diferents moments i en un determinat ordre.

Recursos de la narrativa.

L’el·lipsi: Consisteix a ometre tot allò que es pot intuir, o que és poc important, en la narració. Una el·lipsi s’ha de contrarestar amb elements suficients de continuïtat per a fer comprendre la relació que hi ha entre les imatges successives i el fet que s’entengui la història.

El ralentí o càmera lenta: Consisteix a explicar una acció emprant més temps del real. En un ralentí les imatges es multipliquen o bé l’acció s’alenteix i mostra tots els detalls, per recrear-se en la seva bellesa o en la seva força expressiva.

Flash-Back: És un salt el passat.

Flash- Forward: És un salt el futur.

S’empren per explicar a l’espectador fets cabdals de l’argument que escapen de la línia temporal en que succeeixen els fets.

L’angulació: ve determinat pel punt de vista de l’espectador.

Pla horitzontal: Punt de vista a la mateixa altura que el motiu.

Pla picat: Punt de vista més alt. El personatge resta empetitit.

Pla contrapicat: Punt de vista baix. El personatge sembla molt important.

Pla esbiaixat: Accentua la inestabilitat de la imatge.

Pla subjectiu: Contràriament a la resta d’angulacions, ens dóna el punt de vista de qui fa l’acció.

L’enquadrament: selecciona i defineix el fragment d’espai que representa cada imatge i dona entendre la distancia a la qual es troba l’espectador de l’escena.

Pla mitjà: Permet relacionar els personatges entre ells i apreciar les seves reaccions.

Pla general: permet de centrar l’atenció en un petit grup de personatges en un espai concret.

Primer pal: Prescindeix d’elements secundaris i centra l’atenció en l’expressió del personatge.

Pla americà: És un enquadrament típicament cinematogràfic: centra l’atenció en l’acció que s’està realitzant.

Pla detall: Mostra un element significatiu o una part d’ell.

Els moviments de càmera.

Hi ha dos tipus de moviments de càmera basics.

Les panoràmiques i els tràvelings.

Les panoràmiques: Son els girs que fa la càmera des d’un mateix lloc. Els més usuals són els girs horitzontals o verticals. Els seus efectes poden ser diferents.

Descriptius: El seu fe és explorar l’espai.

Expressius: El seu fe és suggerir una impressió o una idea.

Dramàtics: El seu fi és la relació espaial entre els individus d’un costat i de l’altre.

L’escombrat: Ésuna panoràmica molt rapida que fa perdre la forma del objectes captats.

El tràveling: Quan la càmera es desplaça avançant o retrocedint , pujant o baixant i també lateralment o en cercle.

Tràveling lateral:És molt apropiat per a seguir un personatge o relacionar dos personatges entre ells.

Tràveling frontal: Quan la càmera avança, centra l’atenció i, en retrocedir, situa l’espectador en el context.

Tràveling circular: Permet de descriure globalment un element.

Moviment de grua: també anomenat “dolly” combinen panoràmiques i tràvelings.