Una definició simplista de videoart faria referència a l'art que utilitza el vídeo com a mitjà d'expressió, però no podem comprendre l'expressió videoart si no la contextualitzem en la història dels mitjans de comunicació.

El videoart va sorgir com a proposta d'acció, i reclama de l'espectador una implicació no contemplativa.

El videoart va entrar a formar part de la dinàmica de l'art contemporani molt abans que el mercat artístic s'hi fixés. El videoart comença quan sorgeix la televisió; encara que el terme no existís de bon principi, al voltant dels anys seixanta la idea d'un nou mitjà artístic ja s'estava gestant, en especial a través de la ideologia contracultural d'uns corrents artístics que van saber aprofitar el factor mediàtic per arremetre contra les estructures convencionals de l'art i la política.

Artistes provinents del cinema experimental, la fotografia, les arts plàstiques, la música o el teatre van aportar al videoart un valor afegit. L'art conceptual i el pop art li van afegir sentit teòric, i, finalment, a la dècada dels vuitanta, el videoart aconsegueix expressar-se amb tota llibertat com a mitjà diferenciat dins el món artístic.

L'evolució del videoart ha estat desigual a Europa i als Estats Units a causa de diversos factors. La dependència de factors econòmics i de polítiques culturals fan dels Estats Units el lloc ideal per als artistes europeus, sobretot per als dels països de l'est d'Europa i Espanya. En aquest sentit el videoart s'ha nodrit de l'intercanvi de diferents orígens culturals, tendències i pràctiques artístiques, i ha aportat un sentit positivament plural al context on es desenvolupa i cos teòric a la terminologia.

Hi ha diverses definicions i tractaments del videoart segons els punts de vista dels diferents autors, ja que en tractar-se clarament d'un art mediàtic, l'apropament teòric parteix de supòsits no sempre gaire ben delimitats.

Ens podem trobar les expressions vídeo independent, videoart, videocreació o tan sols vídeo, depenent del context.