VOCABULARI: fotomuntatge

Fotomuntatge: Tècnica consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage
Va ser introduït pels dadaisme com a mitjà artístic en els anys 1920.

Dada: El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ésser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925 precedent immediat del surrealisme.

El moviment va caracteritzar-se per una postura nihista, anarquista, irracional i primitivisme, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l' art, i la política tradicionals.

El moviment dadà va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i més recents com ara el neodadaisme o el Pop art.

Willi Baumeister: Va ser un pintor informalista, escenògraf i tipògraf alemany. Al principi comença amb l’art figuratiu però després es torna un artista abstracte. Més tard a l’època de la segona guerra mundial va fer ideogrames que són signes purs en els qual influeixen l’art Àfrica i mesopotàmic.

Poligrafia : dissenys fets amb fotografies, elements tipogràfics i blocs de colors

Josep Renau Berenguer: (València, 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor i cartellista políticvalencià entre 1919 i 1925 va estudiar belles arts a valència. va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. va treballar també com fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. militant del partit comunista d'espanya des de 1931 i fundador de la unió d’escriptors i artistes proletaris (1932), la seva celebritat es consolida amb els cartells editats per a recolzar a la república durant la guerra civil espanyola.

Josep Masana: Va néixer a Granollers el 1892, Josep Masana va obrir el seu primer estudi fotogràfic a Barcelona el 1921. Tot i que anteriorment havia realitzat col·laboracions gràfiques per revistes com “La Actualidad” la seva principal activitat es va centrar en la fotografia per encàrrec principalment el retrat, un gènere amb el que va passar a ser Catalunya un dels grans mestres en aquells temps. La seva afició per el món del espectacle i també pel cinema el va fer fotografiar alguns cantants, actors i ballarines.
VOCABULARI: imatge

Asfalt: Betum mineral, dur i trencadís quan fred, constituït principalment per una mescal d’hidrocarburs.

Daguerrotip: Fotografia obtinguda sobre una placa metàl·lica, la placa essent feta sensible per l’acció del iode i de la imatge revelada per la del vapor de mercuri.

Calotip: Mètode fotogràfic creat per William F.T. basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàlic que després de ser exposat a la llum era posteriorment revelat amb ambdues substancies químiques i fixat amb hiposulfit.

Ambrotip: Procediment fotogràfic del retrat, consistent en l’obtenció de negatius molt tènues sobre plaques de col·lodió humit.

Joseph-Nicéphore: (1756-1833) Inventor i fotògraf francès, que juntament amb Daguerre va inventar la fotografia.

Louis Daguerre: (1787-1851) Va ser pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerrotip.

William Henry Fox Talbot: (1800-1877): Inventor del mètode del calotip. Talbot va tenir els seus primers resultats a les investigacions fotogràfiques l’any 1834, al obtenir una sèrie d’imatges de flors, fulles, teles, etc per contacte dels objectes amb la superfície sensibilitzada.

Frederick Scott Archer: (1813-1857) Dedicat al gravat i a l’escultura però al cap de poc comença a interessar-se pel món fotogràfic. Va donar a conèixer el seu invent que va revolucionar el món de la fotografia, el calotip, el qual era més ràpid que el daguerrotip i la seva exposició era també més curta.

Colodion: Procediment fotogràfic creat l’any 1851 per Mc Legray, el primer a indicar un procediment amb aquest compost, aconseguint imatges mitjançant un revelat amb sulfat de protóxid de ferro. S’utilitza un espècie de vernís que s’aplica a les plaques i a sobre aquest s’exten la emulsió química, així com una placa de cristall, superficie transparent i polida la qual permet l’obtenció de imatges nítides en negatiu o positiu.

Ferrotip: Tècnica fotogràfica inventada el 1852 per Adolph Alexandre Martin. La imatge es fixa en una placa de metall exposada en la càmera, però el metall era ferro en lloc de coure. Aquesta placa es bernisava amb vernís japonès negre o cafè enlloc de plata. La placa de metall del ferrotip es sensibilitzava amb col·lodió i nitrat de plata abans de la expulsió a la càmera. El ferrotip, negatiu a la seva formació apareixia com a positiu degut a la placa negre.

George Eastman(1854-1932): Inventor. Va treure la primera càmera al mercat apta per a tothom. Va fer de la fotografia el negoci de la seva vida.

Estenop: Forat petit, no més gran que la punta d’una agulla fina.

Mordent: Substància que porten algunes tintes tipogràfiques per a fixar-les amb més intensitat o amb menys damunt els impresos.

Placa de gelatina:Es considera al Dr. Maddox l'inventor de l'emulsió de gelatina, millorada i portada al mercat per John Burguess al 1873. Mitjançant plaques de gelatina seques es podien prendre imatges amb exposicions de 1/25 de segon, temps suficient per a prescindir dels trípodes.

Placa de peltre: (aliage de zinc, estany i plom) es ficava en "vetun de judea" (asfalt) mesclat amb petroli i fent servir una camera fosca surtia la foto.

tornar