Vocabulari DOR

 

Dadaísme

El moviment dadà va ésser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Sorgeix com resposta al conflicte bèl·lic, als interessos burgesos i a la rigidesa intel·lectual
opressiva en el món de l'art. Ignora l'estètica i busca l'absència de sentit.
Va caracteritzar-se per una postura anàrquica, irracional i primitivista, i per una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.
Aquest moviment va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i més recents com ara el neodadaisme o el Pop Art.

 

Fotomuntatge

Neix arran de la comercialització de fotografies, revistes i treballs replenes d'iconografies, que desenvoluparen la cultura visual i transformaren les formes de percepció
i transmissió del coneixement.
Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diversos fins, com el de la crítica social, política o artística, pel que utilitzaren recursos estètics molts propers a les caricatures,
modificacions d'escala de les imatges, integració de textos...
Aquest moviment es va difondre a finals del segle XIX, quan es divulgaren a diferents revistes tècniques per a fer fotomuntatges. Aquestos varen passar a ser recurs molt
utilitzat per els artistes del dadà, pel qual es va relacionar el fotomuntatge a un concepte
antiartístic.
Al segle XX, el fotomuntatge fou objecte d'experimentació després de la primera guerra mundial, i va formar part dels mitjans que permetien acostar l'art al poble, utilitzats com a mitjans de comunicació de masses.
El fotomuntatge serà utilitzat durant tot el segle XX, ampliant i reforçant les estratègies, contribuint a augmentar l'imaginari visual de la població.

 

Videoart

El videoart és la utilització de mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. El vídeo no és més que això, un suport, i el fonamental és l'ús que se’n fa. L'art està en saber narrar i fer propostes que emocionin l'espectador i que el duguin a reflexionar sobre el seu ésser. Aquesta tècnica no necessàriament compleix amb les convencions del cinema: pot no emprar actors, diàlegs, pot no tenir una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les pel·lícules com entreteniment.

 

Stop Motion

L'stop motion és una tècnica d'animació que consisteix en aparentar el moviment d'objectes estàtics capturant fotografies. En general es denominen animacions stop motion aquelles que no entren en la categoría de dibuix, és a dir, que no han estat pintades ni dibuiaxdes; sinó que han estat creades agafant imatges de la realitat.

Trobem dos tipus d' stop motion :
· amb materials maleables (plastilina...)
Hi pot haver una figura que no està definida i que es transforma durant el procés de l'animació.

· amb objectes rígids

· go motion que és un sistema de control que permet a miniatures i cámera realitzar moviments mentres s'ulitza l'animació per fotogrames.

 

Un clip de vídeo

Peça curta de vídeo que prové del curtmetratge, ja que tant els curtmetratges com els llargmetratges están composats per cents de clips de vídeo.
És un mètode que s'ha popularitzat molt gràcies a Internet, per mitjà de adreces com Youtube, on tothom pot penjar les seves grabacions.

 

Storyboard

Un storyboard és un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüències amb l'objectiu de fer de guia per entendre una història o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se.

Cada vinyeta equival a una toma i ha de mostrar el moment clau de l'acció: l'angle de la càmara, la toma a realitzar, les accions dels actors, la distribució de l'escenografia.Inclouen instruccions o apunts per seguir el pla de treball.

Aquest procés neix als estudis de Walt Disney, durant principis dels anys 30, i es va popularitzar a principis dels 40.

En la creació d'una pel·lícula amb qualsevol grau de fidelitat a una escriptura, un storyboard proporciona una disposició visual d'aconteixements tal i com han de ser vistos per l'objectiu de la càmara. Els detalls més tècnics poden ser descrits de manera diferent en la imatge o en l'anotació al peu d'aquesta.

L'elaboració de l'storyboard està en funció directament proporcional amb l'ús: en publicitat molt sovint és molt més general per a que el director i el productor aportin el seu talent i enriqueixen la filmació, mentres que al cinema és molt més tècnic i elaborat per a que serveixi de guia per a cada membre del treball. Poden ser en color o blanc i negre, traços simples, fotografies...

 

Guió