Vocabulari Imatge

Joseph Nicéphore Niepce: Inventor de la heliografía (fotografía), distinguent entre els heliogravats i les reproduccions de gravats ja existents.
Des de jove estava interessat en la litografia, i va començar les seves experiències amb la reproducció òptica d'imatges realitzant còpies d'obres d'art, utilitzant per a això els dibuixos realitzats per a la planxa pel seu fill. El 1814 va tenir la idea d'emprar una càmera fosca juntament amb les sals de plata sensibles a la llum per a tractar d'aconseguir imatges fixes. Va començar utilitzant la pedra com suport, però degut als prblemes que implicava, va seguir llavors amb el paper, després amb el cristall i, finalment, amb diversos metalls com l'estany, el coure i el peltre.
Va obtenir les primeres imatges fotogràfiques l'any 1816, en paper i en negatiu, però no es va adonar que aquests podien servir per a obtenir positius, així que va abandonar aquesta línia d'investigació.
Un parell d'anys després, ja en 1818, obté imatges directament en positiu, sacrificant d'aquesta manera les possibilitats de reproducció de les imatges, per ser les obtingudes imatges úniques.
Punt de vista des de la finestra de Gras (1826), és la primera fotografia coneguda. Per a realitzar aquesta fotografia va utilitzar una planxa de peltre recoberta de betum de La Judea, exposant la planxa a la llum quedant la imatge invisible; les parts del vernís afectades per la llum es tornaven insolubles o solubles, depenent de la llum rebuda. Després de l'exposició la placa es banyava en un dissolvent d'oli essencial de lavanda i d'oli de petroli blanc, disgregant-se les parts de vernís no afectades per la llum.

Placa de peltre: Placa de zinc, plom i estany, sobre la qual es podien aconseguir fotografíes amb la càmera fosca. Afegint betum de Judea (asfalt).

Asfalt: Mesclat de petrolis que rep el nom de betum de Judea.

Louis Daguerre: El seu major invent va ser el daguerrotip, construït per Louis Daguerre en 1839.
Se servia de la càmera fosca per a fer la maqueta de les seves vastes composicions, i va començar a ocupar-se seriosament a reproduir els seus treballs. Va fer alguns assajos amb substàncies fosforescentes, però la imatge era fugaç i visible tan sol en la obscuridad. Daguerre va treballar en nombroses ocasions amb els òptics Chevalier. L'òptic Chevalier li va posar en contacte amb José Nicéforo Niepce. El 5 de desembre de 1829 van signar un contracte de societat, en el qual Daguerre reconeixia que Niepce "havia trobat un nou procediment per a fixar, sense necessitat de recórrer al dibuix, les vistes que ofereix la naturalesa". En morir Niépce en 1833, Daguerre va continuar investigant. Més tard, en 1835, va fer un descobriment important per accident. Va posar una placa exposada en el seu armari químic i va trobar desués d'uns dies, que s'havia convertit en una imatge latent. Daguerre va perfeccionar el daguerrotip fins a 1837.

Daguerrotip: El daguerrotip consisteix en una càmera fosca amb lent i una placa de coure amb una capa sensible de nitrat de plata. Després d'una exposició a una font de llum, sobre aquesta capa s'estenia una base calenta de sal comuna i es revelava amb vapor de mercuri, per a obtenir la imatge. Cal dir que no es podien treure còpies de les exposicions, solament repetint el daguerrotipo, a més d'això els temps d'exposició eren llargs (60-90 segons) i el vapor de mercuri és nociu per a la salut. També es van realitzar avanços com l'obtenció d'imatges més brillants, augmentar la sensibilitat de les plaques i es van enriquir els tons daurant les plaques.

William Henry Fox Talbot: De forma paral·lela als treballs de Niepce i Daguerre, Talbot va obtenir els primers resultats a les seves investigacions fotogràfiques en l'any 1834 a l'obtenir una sèrie d'imatges de flors, fulles, teles, etc., per contacte dels objectes amb la superfície sensibilitzada, sense usar per tant la càmera fosca.
Talbot va aconseguir d'aquesta manera imatges en negatiu que era capaç de fixar per a impedir que la llum les fes desaparèixer. i les va anomenar "dibuixos fotogénicos".
Després d'aquests assoliments va començar a treballar amb la càmera fosca. En l'any 1835 obté el seu primer negatiu en una grandària molt petita i per al qual va necessitar una exposició de mitja hora. No va avançar molt en els següents anys ja que només va ser capaç d'obtenir imatges petites i imperfectes sobre paper i en negatiu.

Calotip: Autèntics negatius que es positivaven en contacte amb el paper i que donava la possibilitat d'obtindre un nombre il·limitat de còpies de cada negatiu. Apareix aleshores la tècnica del revelat, que permet fer exposicions de tan sols uns segons.

Frederick Scott Archer: Va inventar les plaques humides o col·lodió.

Col·lodió: Dissoloció de nitrocel·lulosa (cotó-pòlvora) en una barreja de dos parts d'èter i una d'alcohol. Archer va descobrir que aquesta solució quedava reduïda per evaporació a una pel·lícula tansperent i adhesiva. Després de ser sensibilitzada amb nitrat de plata, la placa estava llesta per ser exposada a la càmera, però la sensibilitat de la placa era menor conforme s'assecava el col·lodió. Per tot això, el procés fotogràfic havia de dur-se a terme mentre la placa era humida

Ambrotip: Procediment fotogràfic del retrat, consistent en l'obtensió de negatius molt tènues sobre plaques de col·lodió humit.

George Eastman: Fundador de la Eastman Kodak Company i inventor del rodet de paper, que va substituir la placa de cristall, amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografía a la disposició de la gent del carrer.

Mordent: Àcid, (lleixiu o qualsevol substància corrosiva) emprada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície. Els mordents són emprats en el procés de decapatge.

Ferrotips: Són imatges sobre metall, ferro o llautó, es presenten amb petits paspartús de paper o bé ens arriben sense muntatge. El ferrotip va ser la primera tècnica emprada per als fotomatons.

Placa de Gelatina: Procediment fotogràfic creat l'any 1871 que va acabar desplaçant definitivament al col·lodió Humit. Aquest procés bàsicament suposa l'ús d'una placa de vidre sobre la qual s’estén una solució de bromur, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata, que ja no necessita mantenir humida la placa en tot moment, cosa que posa fi a un dels inconvenients del col·lodió Humit.

Estenop: Forat petit per on passa la llum amb un material sensible dins.