conceptes en psicologia social


Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

A

atribució i educació

En l’àmbit educatiu l’atribució d’un bon rendiment està associada a la capacitat, fins al punt que un error o un fracàs d'un alumne amb un bon rendiment és atribuïble a la mala sort o a la manca de motivació o de treball, en cas contrari, un èxit d'un alumne amb poc rendiment s’atribueix no a la seva capacitat, sinó a l’esforç o a la bona sort. D’aquesta manera l'autoconfiança dels primers està assegurada i serveix d’estímul per seguir tenint un bon rendiment.
Enllaç de l'entrada: atribució i educació

M

Mecanismes de comprensió social

Lésser humà, per la seva pròpia condició, necessita comprendre allò que lenvolta, una comprensió que li atorga seguretat, ja que li permet interpretar i actuar amb un cert control. En la recerca daquesta comprensió, la formació de categories i de generalització lajuda a organitzar el coneixement adquirit en el transcurs de la vida i de la història. Els coneixements -no necessàriament científics- es transmeten per generacions i formen part de la cultura de la societat. La societat té la seva cultura, una llengua, uns costums, unes creences, que permeten als seus membres comprendre, interpretar i actuar dintre del context. Les creences que es transmeten són de diversa naturalesa i fan referència a tot tipus de coneixement. Aquestes creences són transmeses verbalment, amb actituds i comportaments des que som petits. Per tant, tenen un component emocional-afectiu important, difícil de modificar, malgrat que puguin ser errònies. Per una altra part, els mitjans de comunicació reforcen, en moltes ocasions per interessos econòmics, polítics, mites, estereotips i falses creences en relació amb situacions, col·lectius de persones

Els psicòlegs socials han estudiat molt extensament els processos de percepció, d'atribució, els prejudicis i com aquests influeixen en les actituds i aquestes en els comportament.  

Enllaç de l'entrada: Mecanismes de comprensió social

P

prejudici

Allport (1968, 21) defineix el prejudici com un sentimiento favorable o desfavorable, con respecto a una persona o cosa, anterior a una experiencia real o no basado en ella. El prejudici saprèn. En els primers anys hi ha semblances en les actituds de pares i fills, desprès també entre mestres i alumnes. A ladolescència el grup diguals té un paper molt important en relació amb els estereotips i les actituds. Quan aquestes creences són estables, malgrat que hi hagi evidències del contrari, es converteixen en estereotips, és a dir, en un conjunt de creences sobre les característiques dun tipus de persona amb un tret comú que es considera característica intrínseca en la condició de la categoría.

El prejudici és una actitud, un estat anímic (Zaden, 1986, pàg. 507), i com a actitud té un component cognitiu (quadre mental que ens formem duna persona o grup de persones), un component afectiu (els sentiments i les emocions que aquesta persona o persones desperten en nosaltres) i un component conductual (la nostra tendència a actuar cap a aquelles persones). Cal remarcar que és una tendència a actuar que no necessàriament està vinculada a lactuació real i manifesta, ja que aquesta està matisada per la situació, tal i com sha demostrat en diversos estudis sobre la relació entre lactitud i lactuació (Zaden, 1986, pàg. 206).

Els estereotips tenen la seva funció (necessitat de coneixement, adaptació, defensa del jo i forma dexpressar els valors). Són difícils de canviar, ja que són reforçats pel grup i el medi social. Tenen una base afectiva, per tant no es poden canviar sense una resistència emocional.

Allport (1968, 354) considerava que cap nen neix amb prejudicis, en tot cas els adquereix, afirmava que els processos cognitius de les persones amb prejudicis són diferents dels de les persones més tolerants. Les primeres tenen tendència a veure les coses en termes de bo i dolent, les segones són més flexibles, estan més obertes a noves explicacions i tenen una millor predisposició al canvi.


DACI MODUL 2

Enllaç de l'entrada: prejudici

R

Rol

Un rol es un conjunto de conductas ligadas a la posición de un miembro en un grupo (Argyle, Furnham iGraham, 1981.
El rol está compuesto por cnductas repetitivas de gran valor adaptativo, y en el confluyen una serie de expectativas copartidas sobre cómo se debe coportar cada persona en las situaciones típicas a las que ha de enfrentarse como componente de un grupo.
Son patrones de comportamiento.
Las conductas ligadas a los mismos son persistentes y recurrentes.
Son conductas necesarias para el sujeto,ya que tienen caracter funcional y adaptativo, por lo que son muy resistentes al cambio.
Responden a ciertas expectativas del sujeto y del contexto.
Reducen la incertidumbre y aumentan la previsibilidad de futuras conductas.
Estan asociados a a la posición o estatus en un grupo. Vaello Orts.  Docentes  emocionalmente cometentes. Ed.Santillana.
Enllaç de l'entrada: Rol