8-)"La infància es la fase creadora per excel.lència”

La seva teoria és constructivista, netament epistemològica i d’ordre científic, no de caracter filosòfic.-
EL SEU OBJECTIU ÉS CONÈIXER L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT, d’aquí que a la seva obra se l’anomeni: epistemologia genètica.


Per a Piaget:

El coneixement s'adquireix mitjançant la relació d'elements interns neurofisiològics innats des de la infantesa, que permeten interactuar amb el medi i formar esquemes, i d'elements externs (societat, cultura, ambient) que el subjecte modifica i elabora. Amb l'ajuda d'aquests elements és com l'individu auto-construeix el coneixement.

El punt de partida radica en l’acció del subjecte sobre els objectes. El fet de reconèixer allò que és extern a nosaltres mateixos permet internalitzar-ho i en conseqüència conèixer-ho.

Piaget va desenvolupar la seva teoria entenent que a partir de la herència genètica, l’individu construeix la seva pròpia evolució a partir de la seva interacció amb el medi on va desenvolupant les seves capacitats bàsiques de subsistència: l’adaptació i l’organització.

És a dir, Piaget concep l' intel·ligència com adaptació a l’entorn. Aquesta adaptació consisteix en un equilibri entre dos mecanismes inseparables: l’acomodació (si es produeix una alteració ambiental l’organisme canviarà per adaptar-se al medi) i l’assimilació (un alteració en l’organisme es compensarà amb un canvi ambiental).
ADAPTACIÓ Estat d’ equilibri entre l’assimilació i l’acomodació, és a dir entre l’adequació de l’individu a l’ambient i de l’ambient a l’individu.
Distingeix tres tipus d’adaptació: orgànica, funcional i intel·ligent.
Acomodació i assimilació són dos processos inseparables que constitueixen el mecanisme adaptatiu, prevalent un o altre segons cada situació particular.
ORGANITZACIÓ És el procés pel qual la intel·ligència es relaciona internament amb les seves parts, i aquestes, anomenades “esquemes”, també ho fan combinant-se entre si mitjançant assimilació recíproca.

En primera instància el subjecte internalitza l’objecte mitjançant l’assimilació; un cop interioritzat realitza una interpretació d’aquest objecte encardinant-lo amb els esquemes que poseïa amb anterioritat.
D’aquí que el procés cognitiu sigui de caràcter purament individual, mentre són de caràcter social els coneixemens transmesos, doncs provenen d’un suma sincrònica i acumulativa de coneixements individuals dins d’un context social.
De l’interpretació surgeix un procés d’acomodació, en el qual el subjecte reacomoda l’estat del seu sistema de xarxa cognitiva a l’inclusió d’una nova dada. Aquesta reacomodació tendeix a mantenir l’equilibri coherent de pensament que tenia abans de la nova inclusió.

D’aquí que la xarxa cognitiva tendeixi a rebutjar aquelles inclusions a les quals no es pot acomodar.

No oblidem que l’ésser humà és un tot on interactuen allò de biològic (fisiològic) i allò de psicòlogic (psíquic). Per tant, el coneixement no és un acte merament intel.lectual en el sentit d’abstracte sinó que en aquesta acomodació intervé tot el bagatge de l’individu: intel·letual, físic, emocional (si és que es pot fer aquesta diferenciació).


El desenvolupament cognitiu no és un simple procés de maduració sinó un procés d’interacció del subjecte amb l’objecte.
Aquest desenvolupament cognitiu es desenvolupa individualment però seguint unes etapes comunes a tots els éssers humans.


V-.EL PENSAMENT EL PENSAMENT, de dos subjectes sobre una mateixa realitat difereix per:
a) el sistema organitzatiu de cadascún d’ells.
b) el contexte situacional en el que cadascú es trobi.

ELS MODELS ORGANiTZADORS
Davant d’una situació donada, l’activitat cognitiva del subjete selecciona els aspectes de l’objecte de coneixement que li resultin interessants, al interioritzar-los els referencia a d’altres coneixements amb els que no necessàriament tingui una relació directa, però per ell prenen coherència en el conjunt total del seu sistema de coneixements.

ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT COGNiTIU SEGONS PIAGET
1. ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU (O-2).6 estadis
2. PERIODE PRE-OPERATORI (2-7)
3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES(7-12)
4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS (12- )

1.- ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIAL-MOTRIU:
“El desenvolupament mental en els primers divuit mesos és particularment ràpid i d’importància especial, perquè el nen elabora el conjunt de les subestructures cognoscitives que serviran de punt de partida a les seves construccions intelectuals i perceptives posteriors, així com cert número de reaccions afectives elementals que determinaran en certa manera la seva afectivitat posterior”.
És una intel·ligència pràctica, abans del llenguatge.
El nen construeix un complexe sistema d’esquemes d’assimilació tot organitzant la realitat segons un conjunt d’estructures espai-temporals i causals.

Estadis
Estadi I. Primer més. Assimilació funcional. Els reflexes del neonat donen lloc a l’exercici reflex, a una consolidació per exercici funcional.
Estadi II. Del primer mes fins als 4 mesos. Formació de les primeres estructures adquirides: Els hàbits: esquemes sensorial-motrius de conjunt.
Primeres coordinacions motrius:
Intersensorials: primeres respostes d’atenció
Sensorial-.motrius. Orientació al so i control visual.

Estadi III. Des dels quatre mesos fins als vuit mesos. Comença la coordinació entre la visió i la prensió.
Reaccions circulars: rudiment d’intel·ligència. El nen repeteix actes davant d’un mateix estímul: atrapa el cordill del sonall, sense una diferenciació clara dels objectius finals.

Estadi IV. Dels 8 als 12 mesos. S’observen actes més complexos d’inteligència pràctica i té lloc l’accés al símbol: el nen comença a assenyalar amb el dit objectes o situacions que l’interessen. Realitza gestos o vocalitzacions que poden tenir una funció declaratòria (compartir l’experiència o protoimperativa, aconseguir alguna cosa a partir d’una altra).
Aquestes accions són precursores de la funció simbòlica, que al voltant de l’any té una limitació: el referent ha d’estar necessàriament present.

Estadi V. Dels 12 al 18 mesos: Búsqueda de mitjans nous per diferenciar-los dels esquemes coneguts. Prova i assaja esquemes pràctics cada vegada més mòbils i reversibles.

Estadi VI. Dels 18 als 24 mesos. Darrer estadi de l’etapa sensorial-motriu i la transició fins el periode següent. El nen és capaç de trobar mitjans nous, ja no només per tamptejos exteriors sinó per combinacions interioritzades que desemboquen en una comprensió sobtada o insigth.
Els esquemes d’acció aporten el primer coneixement sensorial-motriu dels objectes: com són i que es pot fer amb ells.
La capacitat de representació anticiparà els efectes i reduirà la necessitat d’actuar.


2. INTELIGENCIA PRE–OPERATÒRIA
S’exten des dels dos anys fins als 7 anys. En aquesta etapa el nen passa de la intel·ligència pràctica basada en l’exercici (coordinació i execució d’esquemes d’acció) a la inteligència representativa, basada en esquemes d’acció interns i simbòlics mitjançant el signes, els símblos, les imatges i els conceptes.
Existeix continuitat funcional entre els dos tipus d’intel·ligència: els mateixos mecanismes d’assimilació i acomodació buscant constanment l’equilibri segueixen operant encara que ho facin sobre esquemes representatius i no pràctics.

• Característiques de l’etapa pre-operatòria:
Absència d’equilibri, entre assimilació i acomodació. Encara és un pensament inestable.
Experiència mental: més a prop de les accions i dels seus resultats que de construccions més abstractes i esquemàtiques.
Focalització: tendència a fixar-se en algun dels aspectes de la situació deixant de banda altres aspectes provocant així una deformació del raonament.
Irreversibilitat: una cognició és reversible si és capaç de seguir un camí en un sentit i fer-lo després en sentit oposat. Les cognicions pre-operatories, al estar properes a les accions i a la realitat concreta, no tenen la mobilitat dels actes mentals reversibles.
Estatisme: el pensament pre-operatori tendeix a fixar-se més en els estats que en les transformacions.
Egocentrisme: es refereix a la tendència que té el nen de prendre el seu punt de vista com a únic, rebutjant els altres. És una focalització exceciva en les accions i representacions pròpies del subjecte.

El pensament infantil en aquesta etapa pot manifestar-se de diferents formes:
? Fenomenalisme: tendència a establir un lligam causal entre fenòmens que són vistos com a propers pels nens.
? Finalisme: cada cosa té una funció i una finalitat que justifiquen la seva existència i característiques.
? Artificialisme: les coses es consideren com a producte de fabricació i voluntat humana.
? Animisme: tendència a percebre com a vivents i conscients coses i fenòmens sense vida.


Primerament observem un egocentrisme que es manifesta en la parla dels infants i que consisteix en parlar tan sols d’un mateix, no interessar-se pel punt de vista de l’altre, ni situar-se en relació a ell. En aquesta edat són freqüents els monòlegs i la dificultat per acceptar jocs de regles.



3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-12)
En aquesta etapa evoluciona la intel·ligència representativa. El pensament guanya estabilitat, coherència i mobilitat. El pensament esdevé lògic.
La intel·ligència segueix una marxa progressiva fins a una més gran adaptació.
Operació: Qualsevol acció interioritzada integrada en un sistema de relacions.
Piaget va distingir en aquesta etapa les següents operacions:
* classificació
* seriació
* numeració
* conservació numèrica
* addicció partitiva,
* ordre espaial,
* mesura.
* s’adquireix la reversibilitat: Si A=B i B=C, A=C.


4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS
Cap als 12 anys s’efectúa una transformació fonamental en el pensament del nen. El pas del pensament concret al pensament formal o hipotètic deductiu. Fins a aquesta edat les operacions d’intel·ligència infantil són tan sols “concretes”, és a dir, no s’apliquen més que a la mateixa realitat, als objectes susceptibles de ser manipulats. A partir dels 12 anys el pensament formal comença a ser possible, les operacions lògiques comencen a ésser transportades del pla de la manipulció concreta al de les idees, sense el suport perceptiu de l’experiència.
El pensament serà hipotètico-deductiu en el sentit que serà capaç de deduir les conclusions que poden extreure’s de pures hipòtesis i no solament de la observació real.
Piaget diu: ”comparat a un nen, un adolescent és un individu que construeix sistemes i teories “. El pensament adolescent es caracteritza per l’”egocentrisme intelectual”, pel qual hi ha una omnipotència de les pròpies reflexions sobre la realitat.xx-P
Darrera modificació: dimecres, 30 de desembre 2015, 13:20