RECULL DE PREMSA

El Periódico - edició impresa

Tema del dia

dimecres 12 novembre 2003

 

 

DOL A LES LLETRES // DESAPAREIX UNA FIGURA EMBLEMÀTICA DE LA LITERATURA CATALANA
Miquel Martí i Pol, el poeta del poble, mor a l'edat de 74 anys

• L'esclerosi múltiple que patia l'autor de Roda de Ter s'havia agreujat en els últims mesos
• La capella ardent s'instal.larà avui a les deu del matí al poble natal de l'escriptor

SERGI SOLÀ
VIC

Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter, va morir ahir a les 14.45 hores a l'hospital de la Santa Creu de Vic, a l'edat de 74 anys. L'escriptor va morir a causa d'una complicació de la malaltia neurològica degenerativa, esclerosi múltiple, que se li va declarar el 1970 i que el mantenia postrat en una cadira de rodes des de feia anys. A través d'un comunicat, la família va anunciar que la capella ardent s'instal.larà avui, a partir de les deu del matí, als porxos de Can Planoles, a Roda de Ter. L'enterrament de Miquel Martí i Pol se celebrarà demà dijous, dia 13, a les 11.30 hores, a l'església de Sant Pere del mateix municipi.
Roda de Ter, el poble on va néixer i va viure Martí i Pol, va rebre amb tristesa la notícia de la mort del seu poeta, d'altra banda esperada, perquè els conveïns de l'escriptor han estat testimonis de la lenta però inexorable progressió del mal que patia. El malalt va ingressar fa dos mesos a l'hospital on ahir va morir, conscient que aquell seria el seu últim viatge. Jordi Roca, director del centre, va declarar que el poeta coneixia la seva situació, que va afrontar amb la mateixa serenitat amb què, durant 30 anys, va aconseguir conviure amb la malaltia.

BOIRA A RODA DE TER
El director de l'hospital va parlar dels alts i baixos de la malaltia, que el poeta va afrontar amb l'optimisme que va infondre a la seva vida a partir del moment en què se li va diagnosticar la incurable malaltia. La imatge d'un Martí i Pol en cadira de rodes, amb el cap inclinat, però somrient i aparentment feliç, que tantes vegades va aparèixer als mitjans informatius va ser la que, segons els que van viure amb ell els últims dies, va voler mantenir al sentir-se tan a prop de la mort.
Ahir, les persianes de la casa del carrer de Sant Sebastià de Vic, on residia el poeta, estaven completament tancades i l'aigua del riu Ter, que a Martí i Pol li agradava veure en les llargues estones que passava a la terrassa, destil.lava un ambient de boira propi del dia gris i trist, adequat per al comiat que la terra va fer al seu poeta.
El poble de Roda de Ter també es va afegir aviat al dol per la mort del seu fill més cèlebre. Poques hores després de conèixer-se la mort, l'alcalde, Antoni Llach, va convocar un ple extraordinari per informar de la notícia, lamentar la pèrdua de l'escriptor, donar el condol col.lectiu a la família i decretar un dia de dol oficial.
Martí i Pol va cursar estudis primaris a l'escola parroquial del seu poble natal i als 14 anys va comen- çar a treballar al despatx de Ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil on treballava la seva mare. Als 19 anys va tenir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a fer llit durant un any i que li va permetre submergir- se en la lectura. El 1956 es va casar amb Dolors Freixas, morta el 1984, amb qui va tenir una filla, el 1958, i un fill, el 1965.
Va continuar treballant a la fàbrica, però també feia traduccions --Simone de Beauvoir, Apollinaire, Saint- Exupéry, Zola, Flaubert--, escrivia poesia i prosa, impartia conferències, dirigia cinefòrums, col.laborava en revistes com Oriflama i Inquietud, va posar música a alguns dels seus poemes i va arribar a pujar als escenaris per cantar-los amb els membres de la Nova Cançó. El 1970, la malaltia que ha acabat portant-lo a la tomba va començar a manifestar-se, i el 1973, després de 30 anys de treball, es va veure obligat a deixar la fàbrica en què havia ingressat quan encara era un nen.

EL PREMI NOBEL A
Martí i Pol el reconeixement públic li va arribar amb la publicació per part de l'editorial Llibres del Mall de tres de les seves obres, L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb la sèrie de poemes inclosos a Estimada Marta, l'autor va aconseguir el reconeixement popular i va reprendre la seva assistència als actes públics, dels quals estava allunyat des que se li va diagnosticar la malaltia.
Coincidint amb el 70 aniversari del poeta, l'Ajuntament de Mollet del Vallès va aprovar el 1999 una moció per proposar la seva candidatura al premi Nobel de literatura. L'acord es va repetir en altres municipis i institucions catalanes i al Govern d'Andorra, país amb el qual mantenia una bona relació després de la publicació d'un llibre laudatori sobre les valls andorranes. A la sessió del 15 de juny de l'any 2000, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei de suport a la candidatura del poeta de Roda de Ter.

 

El Periódico - edició impresa

Tema del dia

dimecres 12 novembre 2003

 

 

Dol a les lletres // UN ESCRIPTOR COMPROMÈS >> MIQUEL MARTÍ I POL
El poeta, el proletari i el militant comunista

• Des dels seus temps de treballador en una fàbrica tèxtil, sempre va fer gala de la seva consciència de classe i de la seva militància al PSUC

JOAN SAMIT
BARCELONA

Miquel Martí i Pol va morir ahir a l'hospital de la Santa Creu de Vic (Osona), però només per accident. Ell va néixer, va viure i serà enterrat a Roda de Ter. Hauria volgut morir a la seva terra natal. Però tampoc li importava gaire, perquè la seva pàtria era el poble, que va ser el que el va elevar a la categoria de símbol, fet insòlit en un poeta.
Ja ho diu en una placa col.locada a la façana de casa seva al carrer del Pont: "Visc en un poble petit, en un país petit i, no obstant, vull que quedi molt clar que el que escric ho escric per a tothom i que per mi és com si tothom girés sobre l'eix dels meus poemes".

SEMBRADOR DE PARAULES
Des de molt jove es va veure obligat a una reclusió forçosa al seu refugi placenta de la Plana de Vic cavalcant sobre una cadira de rodes. Allà es va dedicar a sembrar paraules, o a "salvar les paraules", com havia deixat escrit el seu admirat Salvador Espriu, perquè entenia que la missió preferent del poeta és fer-se entendre, comunicar-se.
I, no obstant, no va presumir mai de saber què era la poesia, aquest indesxifrable enigma. En un llibre que recollia unes conferències seves sobre el tema, titulat precisament ¿Què és poesia?, deia que per ell poesia és "un combat" amb un mateix, "una aposta a tot o res, un risc absolut". Viure poèticament era un compromís intel.lectual que Martí i Pol assumia amb totes les seves conseqüències.
Per aquesta raó la seva vida i la seva literatura són una mateixa cosa, indivisibles, inabraçables l'una sense l'altra. Per això no és casualitat que arribés a connectar com ho va fer amb el gran públic català. Pocs poetes --fins i tot pocs prosistes-- en català han arribat a vendre desenes de milers d'exemplars, situant alguns títols a les llistes de best-sellers.
Però Martí i Pol no només es comunicava, no només connectava amb el lector, sinó que sabia arrencar-li emocions. Fa cinc anys, en l'obertura del curs acadèmic de la Universitat de Bellaterra, hi va haver desmais en una aula plena a vessar d'estudiants, majoritàriament dones, quan l'escriptora Carme Riera, la professora Mavi Dolz i l'actriu Isabel Grau van recitar poemes de l'autor. La seva filla va llegir la lliçó magistral del poeta, titulada La poesia, encara.
Va forjar la seva irreductible consciència social en una fàbrica de filatures del seu poble, en què va treballar 30 anys i, segons va dir, només va aprendre una cosa: saber a quina classe social pertanyia i que uns manaven i uns altres obeïen. A la mateixa fàbrica, aprofitant qualsevol pausa, va escriure molts poemes.

POETA I OBRER
Aprofundint en aquella consciència de classe, sempre va dir que en la seva persona "el poeta i l'obrer són un sol home". Però el comunista el deixava a part. Amb prou feines havia passat la vintena quan, utilitzant com a llançadora la consciència de classe adquirida a la fàbrica, es va introduir en l'espai on es debaten els interessos de les masses obreres. S'havia adonat que no en tenia prou de lluitar "en soledat" com feia.
Va ser llavors quan va sentir la necessitat d'incorporar-se a un esforç col.lectiu. Des d'aquest punt de partida, des d'aquesta conscienciació de l'obrer i l'intel.lectual, el camí cap a Marx, primer, i a la militància al PSUC, després, el va recórrer amb tota naturalitat. Les últimes dècades, després de la ruptura del partit el 1981, el seu cor proletari i el seu cervell comunista no ho van dubtar: tots eren els seus. I es va mantenir fortament abraçat als que van quedar al PSUC i als seus germans escindits que van fundar el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). A la Festa de Treball del 1983, els comunistes catalans (avui ecosocialistes) van rendir homenatge a dues personalitats: a Karl Marx, en el centenari de la seva mort, i a Miquel Martí i Pol, el poeta del poble.
Entregat al que és popular, com Manuel Vázquez Montalbán, un altre autor desaparegut recentment, també es va bolcar en el culte culer. La seva obra Llibre de les solituds (1997) està dedicada a l'exjugador barcelonista Josep Guardiola.

 

 El Periódico - edició impresa

Tema del dia

dimecres 12 novembre 2003

 

DOL A LES LLETRES // REACCIONS DEL CERCLE ÍNTIM DE L'ESCRIPTOR
Lluís Llach: "Em queda una profunda soledat"

• El cantautor planejava una nova col.laboració amb el poeta de Roda de Ter
• Josep Guardiola viatja des de Qatar per donar l'últim adéu a l'autor desaparegut

EL PERIÓDICO
VIC / BARCELONA

Un nom estava ahir a la ment de tots els que buscaven reaccions després de la mort de Miquel Martí i Pol: el de Lluís Llach. En les primeres hores, el cantautor de Verges, amic íntim del poeta, amb qui va col.laborar en nombrosos projectes i que havia dedicat a la seva obra diversos discos, va preferir ahir fer costat a la desolada família de Martí i Pol i deixar els obituaris d'urgència per més endavant. Quan va parlar, va ser per assegurar que "Martí i Pol ha sigut una de les veus de la poesia catalana més emblemàtiques de les últimes dècades". Llach va subratllar "l'estil senzill i la fonda càrrega reflexiva" de l'obra de poeta i va afegir que la pèrdua l'havia sumit en un estat de "profunda soledat".
Llach tenia al cap un nou projecte de col.laboració amb l'autor de Roda de Ter, segons havia reconegut recentment en unes declaracions a l'agència Efe. "M'agradaria fer aquest any una última cosa gran amb Martí i Pol", va revelar el cantautor fa uns quants mesos. "N'estem parlant i voldria que fos el meu pròxim disc de composicions pròpies". Les últimes i més ferotges fiblades de la malaltia que arrossegava l'escriptor van truncar aquesta última col.laboració.

VIATGE LLAMPEC
Josep Guardiola, el futbolista a qui Martí i Pol va dedicar el 1997 el Llibre de les solituds, va manifestar a aquest diari el seu desig de no fer declaracions i es va disposar a emprendre un viatge llampec des de Qatar --en l'actualitat juga en la lliga d'aquest país--, per donar un últim adéu a l'escriptor i tornar a l'emirat a temps de disputar un partit demà a la nit.
L'escriptor Emili Teixidor plorava ahir dues vegades Martí i Pol: com a lector entusiasta dels seus poemes i com a amic. Teixidor també va néixer a Roda de Ter, quatre anys més tard que l'autor desaparegut. No obstant, tots dos van coincidir a l'escola parroquial del municipi, on van compartir estudis i jocs. L'amistat, el tracte freqüent, es va mantenir més enllà de la infància i es va intensificar amb el pas del temps fins a l'extrem que, ahir, declarava que havia perdut "un germà".
A Teixidor se li feia difícil valorar el significat de la mort de Martí i Pol per al món de les lletres catalanes. "Tots els països --va afegir-- tenen els seus poetes populars i Miquel, per la proximitat dels seus poemes amb la gent, havia aconseguit ser-ho". El novel.lista també va voler destacar ahir la qualitat humana del poeta: "Seduïa amb el coratge que va demostrar davant la malaltia, amb el somriure permanent que va tenir el valor de plantar-li a l'adversitat".

El Periódico - edició impresa

Cultura

dijous 13 novembre 2003

 

DOL A LES LLETRES CATALANES  // LA CAPELLA ARDENT
L'adéu a Martí i Pol omple d'emoció Roda de Ter

• Polítics, artistes i esportistes desfilen davant del fèretre, cobert per una senyera

SERGI SOLÀ
RODA DE TER

La Porxada de Can Planoles de Roda de Ter va obrir ahir les portes a les deu del matí per acollir el fèretre de Miquel Martí i Pol cobert per una senyera. Per la capella ardent instal.lada en aquest centre cívic van passar al llarg de la jornada polítics que van interrompre per unes hores la campanya electoral, centenars de persones, unes de conegudes, les altres simples lectors, i veïns del poeta, que va morir dimarts a les 14.45 hores, als 74 anys, víctima de l'esclerosi múltiple que patia des del 1970.
Al costat del seu fèretre, desenes de corones i rams de flors, i la segona dona de Martí i Pol, Montserrat Sans, els seus dos fills i dos dels seus germans, a part d'amics personals del poeta, com ara Lluís Llach, visiblement emocionat. Una dels primers cares conegudes que van arribar a Roda de Ter va ser el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va destacar la popularitat de la poesia de Martí i Pol. El president de la Diputació de Barcelona, Josep Montilla, va visitar la capella ardent al matí, i va explicar el conveni firmat amb el poeta fa unes quantes setmanes i que permetrà posar a disposició dels ciutadans el llegat personal de l'escriptor: manuscrits, correspondència i biblioteca particular. Segons Montilla, aquest material serà custodiat per la diputació fins que s'obri al públic la nova biblioteca de Roda de Ter, que tindrà un espai dedicat a l'obra del poeta.
A primera hora de la tarda va arribar a Roda el futbolista Josep Guardiola, que havia viatjat des de Qatar, on juga actualment, per donar l'últim comiat al poeta, a qui es va referir com a amic, i per quedar-se una breu estona al costat de la família. El futbolista, a qui Martí i Pol va dedicar el Llibre de les solituds el 1997, va destacar l'extraordinari llegat que el poeta ha deixat a les futures generacions. Guardiola va dir que la seva obra preferida del poeta és Llibre d'absències, "que sempre que llegeixo --va afegir-- m'arriba molt endins". A les cinc de la tarda, amb discreció, Guardiola va abandonar la capella ardent per tornar a Qatar, on avui jugarà un partit.
L'escriptor Paco Candel va comparar l'obra de Martí i Pol amb la de Joan Salvat-Papasseit, i el president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, va explicar que al llibre de condolences hi havia escrit la següent frase: "Has pogut donar veu als meus sentiments". El secretari general de CCOO, Coscubiela; els actors Joan Crosas, Emma Vilarasau i Jordi Bosch; la cantant Nina; el poeta Lluís Solà i l'exdirigent d'Iniciativa per Catalunya, Rafael Ribó, entre molts d'altres, van fer acte de pre- sència a la capella ardent.
Tothom, conegut o no, va voler deixar escrites unes paraules que, amb tota seguretat reflectiran l'au- tèntic abast dels sentiments que l'obra i la qualitat humana de Martí i Pol van despertar entre els que el van conèixer. Una colla d'escolars havien fet cua per escriure, amb maldestra cal.ligrafia, el seu agraï- ment "per haver-nos acostat a la poesia".

UN ESCLAT D'ENERGIA
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va arribar al vespre a la capella ardent i es va abraçar a la viuda del poeta, a qui va atribuir, "pel seu suport i el seu coratge", bona part del valor que evidenciava Martí i Pol. Pujol va qualificar el poeta de "mestre literari", i va destacar la valentia d'una vida sotmesa al sofriment: "El valor que va demostrar Martí i Pol al seguir escrivint durant la seva malaltia ha estat un esclat d'energia". El president va declarar que la importància de Martí i Pol va més enllà de la seva obra literària: "Ha sigut també un mestre d'emocions --va afegir--, que ens ha ensenyat a estimar el país, la terra, les persones, i a tenir ideals". L'enterrament de Martí i Pol se celebrarà avui a les 11.30 hores a l'església de Sant Pere de Roda de Ter. La família del poeta ha expressat la seva voluntat que la cerimònia sigui un acte privat; per aquest motiu no es reservaran bancs per a les autoritats.

DIARI AVUI, dijous 13 de novembre de 2003

Orfes de Martí i Pol

Jordi Capdevila / Jordi Sunyer
RODA DE TER

Milers de persones van passar ahir per la Porxada de Can Planoles de Roda de Ter per donar l'últim adéu a Miquel Martí i Pol. Persones d'un país que se sentia orfe.

L a primera persona que va deixar clara aquesta sensació d'orfenesa literària, cívica i moral, va ser la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Montserrat Minobis, que va ressaltar que era la primera vegada que s'obria "un buit tan gran" a Catalunya. El portaveu de la família i president de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol, Ramon Besora, va ratificar aquesta sensació de buit que després van confirmar amb matisos el professor Ricard Torrents i l'editor Xavier Folch.
Ramon Besora creu que sí, que "amb la mort del poeta s'ha perdut un referent únic i el que ara cal és que no mori la seva paraula". Ell va crear l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol, entitat que presideix, i que té directius tan significatius com Lluís Llach, Josep Guardiola, Emili Teixidor i Xavier Folch, a més de la viuda del poeta i dels seus fills. "Ens hem de reunir per veure si continuem amb l'associació", va explicar a l'AVUI Ramon Besora, tot afegint que la seva proposta és la de continuar la tasca que s'ha fet, bàsicament la de difondre la seva obra amb tota mena d'activitats.
Besora va confirmar que Martí i Pol deixa bastants poemes inèdits que anava fent i guardant, i que segurament seran editats, però va advertir que es tracta d'una decisió que haurà de prendre la família en el futur.
Ricard Torrents, també molt amic de Martí i Pol i que avui farà el parlament de comiat, va explicar que la mort del poeta significa "un buit semblant al que ens va deixar Carles Riba quan va morir", perquè tant Riba com Martí i Pol "no només eren un referent literari sinó també un referent humanista i cívic". "No hi havia aleshores ni hi ha ara ningú més que ens pugui representar a tots". Torrents va afegir que una situació semblant es va sentir amb la mort de Salvador Espriu, i que també s'havia superat, com creu que passarà ara, encara que el llistó és molt alt. "Martí i Pol va introduir un nou llenguatge poètic i va encertar-la de ple".
Que la mort de Martí i Pol representa una pèrdua cultural col·lectiva ho va confirmar Lluís Llach, que no es va moure ahir de la capella ardent, ja que es considera "de la família" del poeta. Llach va dir a l'AVUI que darrerament estava preparant una altra peça musical amb Martí i Pol, però amb la seva mort "no la faré". El cantautor, "massa afectat", no va poder donar cap més explicació.
L'editor de Martí i Pol, Xavier Folch, també sent aquesta sensació de buit, però creu que es pot compensar amb la difusió de les seves obres, cosa que pensa anar fent Edicions 62. Ara Folch estava preparant amb l'escriptor l'edició del quart volum de l'Obra completa, que ha de cloure tota la poesia, mentre que el cinquè volum, que ha d'aplegar la prosa de l'escriptor, sortirà més endavant. També va afegir que pensen publicar els textos