Aerogeneradors
Principal El vent Història dels molins Una energia renovable Aerogeneradors Propostes de construcció Calaix de sastre

Aerogenerador de pales
Aerogenerador Savonius
Aerogenerador Darrieus
Parc del Baix Ebre
Parc de Les Colladetes

Els aerogeneradors són, sens dubte, els molins de vent dels nostres temps. Reben aquest nom perquè converteixen l'energia eòlica en energia elèctrica, mitjançant l'ús d'un alternador.

El 1982, algunes centenes de milers de petits aerogeneradors funcionaven ja al món, en particular a Amèrica del Nord, en aplicacions agrícoles.


Parc eòlic del Baix Ebre (Tortosa)
Els grans aerogeneradors són encara en estat d'assaig i desenvolupament. A Amèrica del Nord, Alemanya, Dinamarca, etc., han dut a terme programes per a la construcció de grans aerogeneradors de més de 2 MW de potència elèctrica màxima. Actualment només són explotats comercialment aerogeneradors amb potències inferiors als 2 MW. Hom assoleix potències eòliques importants mitjançant la connexió de petits aerogeneradors, agrupats en el que hom anomena parcs eòlics, cosa que permet la producció i la cessió a la xarxa elèctrica de grans quantitats d'energia amb aparells de petita potència, que no tenen els problemes mecànics dels aerogeneradors de potències elevades.


Els aerogeneradors de pales
són els més utilitzats
Bàsicament existeixen tres tipus d'aerogeneradors: els de pales els de Savonius i els de Darrieus. Els de pales són d'eix horitzontal, essent els més utilitzats. Els Savonius i els Darrieus són d'eix vertical. La potència obtinguda depèn de la velocitat del vent, del tipus d'aerogenerador i de la superfície que cobreix.

El potencial eòlic de Catalunya i l'àrea amb velocitat mitjana anual superior a 5 m/s és d'uns 5.800 km2. Hom considera vàlida per a la instal·lació d'aerogeneradors un 10 % d'aquesta àrea. La potència instal·lable hom l'estima de 1.300 MW, i la producció anual de 2.500 GWh. Això representa el 4,3 % de la demanda d'energia prevista per l'any 2000.

El 1996, la potència instal·lada a Catalunya era de tan sols 5 MW i a hores d'ara ja és de 60 MW. Tanmateix, encara queda un potencial d'aprofitament d'aquest recurs molt gran, i es pot preveure, de forma molt realista, que l'any 2005 s'haurà arribat als 300 MW.

Parcs eòlics de Catalunya

Data

Denominació Població

Aeroge-
neradors

Potència
del parc

Producció
anual

1984

Parc Eòlic de l'Empordà (1) Garriguella (Alt Empordà)

5

120 kW

-

1989

Parc Eòlic de Roses Roses (Alt Empordà)

6

590 kW

1,2 GWh

Juliol-1995

Parc Eòlic del Baix Ebre Tortosa (Baix Ebre)

27

4,05 MW

8,3 GWh

Maig-1999

Parc Eòlic de Les Colladetes (2) El Perelló (Baix Ebre)

36

24,75 MW

65 GWh

Maig-1999 Parc Eòlic de Trucafort (3) El Pradell de la Teixeta (Priorat), La Torre de Fontaubella (Priorat), Colldejou (Baix Camp) i L'Argentera (Baix Camp) 91 30 MW 80 GWh
(1) De caràcter experimental, fou el segon parc eòlic d'Europa i deixà de funcionar el 1992
(2) La seva producció anual és equivalent al consum elèctric de 20.000 llars catalanes

(3) Producció anual equivalent al consum elèctric de 25.000 llars catalanes
Malgrat ser una font renovable d'energia, els parcs eòlics també tenen alguns inconvenients: la realització d'accessos per a la seva construcció i manteniment, l'impacte visual, el brunzit de les pales dels aerogeneradors i el perill que suposen per a les aus. Per tant, en la instal·lació d'un parc eòlic també s'ha de tenir en compte el seu impacte ambiental, tot i ser una energia neta.
Clica aquí si vols informació sobre l'Energia a eòlica a Espanya
Clica aquí si vols informació sobre l'Energia eòlica a Navarra i d'altres
Clica aquí si vols informació sobre l'Energia eòlica a Cantàbria i d'altres
Clica aquí si vols informació sobre l'Energia eòlica al Québec (en francès)
Clica aquí si vols informació sobre l'Energia eòlica a Dinamarca (en diversos idiomes, entre ells, el castellà)
 

E-mail
Darrera actualització
el 03-07-2001

Cerca a Bellera