Ciències per al món contemporani és una matèria
comuna que s’implanta al currículum del batxillerat en un moment en què s’està
instituint un nou paradigma al qual el sistema educatiu no pot romandre aliè:
la societat de la informació i el coneixement.
Aquesta matèria ha d’afavorir que l’alumnat de
batxillerat adquireixi les competències necessàries per comprendre el món
actual, tant en els aspectes relacionats amb el seu entorn immediat i vital,
com en aquells de caràcter global que governen el funcionament de la natura i
el sistema social.
Un primer propòsit del currículum ha de ser el
reconeixement del caràcter unitari –no compartimentat - de la ciència com un
producte de cultura, com una obra col·lectiva del pensament i la imaginació que
ens allibera de la ignorància i la superstició, i com una activitat que fa
possible, mitjançant les aplicacions tecnològiques, la satisfacció eficient de
les necessitats humanes.
En segon lloc, cal fer comprendre i transferir a
les aules, tant com es pugui, la manera de treballar dels científics. Aquest propòsit implica
un currículum més fonamentat en les competències que en els continguts
pròpiament dits. Aquesta opció
exigeix una metodologia orientada cap a la recerca, que implica capacitats com
ara descriure, mesurar, representar, argumentar i fer prediccions. En aquest
marc, cal rebutjar la falsa atribució de la ciència com a generadora de
veritats absolutes i proves irrefutables, presentada en un context sotmès a
revisió permanent, a l’avaluació crítica i a la impugnació que la fa
distingible de les creences i els mites. Per tot plegat, es tracta que
l’alumnat adquireixi hàbits de treball, reflexió i respecte vers les idees
d’altri que afavoreixin la seva inserció en la societat de la informació i el
coneixement.
D’una banda, cal presentar amb preferència aquelles
teories unificadores que qualsevol persona científicament alfabetitzada hauria
de comprendre en els seus trets generals, com és el cas dels conceptes big
bang, evolució, tectònica global, etc.
D’una altra, cal cercar la proximitat als interessos
vitals i culturals de l’alumnat a l’hora de plantejar temàtiques relatives a la
salut, medi ambient, sostenibilitat o
tecnologies de la informació i la comunicació.
Cal advertir, però, que el currículum de ciències
per al món contemporani no es basa en la repetició o recapitulació dels
continguts més importants de les matèries de ciències experimentals que
l’alumnat ha cursat a l’ESO, ni s’ha d’entendre amb una matèria de caràcter
compensatori pensada per a l’alumnat que no opta per matèries de la modalitat
de ciències i tecnologia. Ben al contrari, aquesta matèria té un sentit
integrador i finalista que pretén ajudar tot l’alumnat de batxillerat a bastir
els fonaments necessaris per observar el món amb una mirada científica.
OBJECTIUS
La matèria de ciències per al
món contemporani té com a finalitat el
desenvolupament de les
capacitats següents:
1. Conèixer les relacions entre
les diverses ciències i la seva contribució a la
intel·ligibilitat de la natura i
dels processos naturals, tot diferenciant entre la
ciència com a activitat que genera coneixement i la
tecnologia com a activitat
destinada a satisfer necessitats.
2. Valorar i posar en pràctica actituds i hàbits
relacionats amb el procés
d’indagació, construint argumentacions amb l’ús de
la simbologia, el
vocabulari científic i els suports de comunicació
adequats.
3. Plantejar-se preguntes sobre qüestions
científiques i problemes d’actualitat
socialment rellevants que tinguin incidència en la
vida quotidiana, tot valorant
de manera crítica la informació procedent de fonts
diverses.
4. Conèixer les premisses
generals de les principals cosmologies i teories
científiques unificadores, el context històric i
cultural en què es van formar i les
controvèrsies vigents.
5. Reconèixer i avaluar la dimensió social de
problemes i propostes científiques
i tecnològiques en relació amb la salut, la
biotecnologia, el medi ambient, els
recursos naturals i les aplicacions de les
tecnologies de la informació i la
comunicació.
6. Argumentar i debatre sobre la relació entre el
desenvolupament sostenible,
els patrons de consum i el model energètic,
identificant els conflictes associats
a les diferents percepcions, estratègies i
alternatives proposades per als
problemes socioambientals a diferents escales.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 Construir una argumentació completa que fonamenti
una interpretació sobre
un fet o procés natural formulada amb propietat i
claredat, separant la teoria
científica de les creences, opinions o
interpretacions pseudocientífiques i
usant diferents suports de comunicació.
2 Presentar exemples actuals o històrics on la
ciència i la tecnologia es
relacionin amb l’economia i l’organització d’una
societat determinada. Valorar
la influència de les teories científiques
unificadores en la construcció de la
societat moderna.
3 Identificar, a partir de la lectura de diversos
textos seleccionats sobre
l’evolució o sobre l’origen de la vida,
l’adscripció del seu autor/a a diferents
camps d’idees, tot reconeixent si l’argumentació és
científica - basada en fets
i dades observables -, o especulativa.
4 Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris
qualitatius (funció energètica,
plàstica, reguladora) i quantitatius (càlculs de la
ingesta calòrica mitjana
diària). Valorar la funció de la ciència, la
cultura i les modes en l’establiment
d’hàbits d’alimentació.
5 Diferenciar algunes de les malalties més
freqüents i les seves causes valorant
la importància de la prevenció i les possibles
tècniques de diagnòstic per
identificar-les. Valorar l’impacte dels estils de
vida sobre la salut.
6 Identificar i analitzar (causes, processos i
conseqüències) a partir de dades i/o
gràfics alguns problemes
ambientals de diversa escala, separant els agents
naturals dels d’origen antròpic,
i proposant mesures correctores dins un marc
de desenvolupament sostenible. Valorar la
contribució dels hàbits individuals
o domèstics a l’agudització o mitigació dels
problemes d’escala global.
7 Relacionar serveis o objectes d’ús quotidià amb
els materials i la tecnologia
emprada per fornir-los o construir-los, els
principis científics que els inspiren i
els impactes generats sobre el medi ambient o els
recursos naturals.
8 Reconèixer els canvis generats
per les tecnologies de la informació i la
comunicació en àmbits científics, polítics, socials
i culturals, prenent en
consideració els riscos que afecten la vida
quotidiana dels individus. Valorar i
aplicar alguns hàbits i tècniques que garanteixin
la seguretat de les dades i la
privacitat
de la informació continguda als ordinadors.
S’han de fer treballs i exposicions en grup amb metodologia TIC .
PER TANT, EL TREBALL EN GRUP I LES EXPOSICIONS PÚBLIQUES SERAN EL PROCEDIMENT BÀSIC D’AVALUACIÓ.
L’Avaluació durant les exposicions es fonamenta a la COAVALUACIÓ: Tots els grups s’han d'avaluar entre ells, encara que la nota del professor tindrà més importància en casos de dispersió.
Graelles utilitzades:
AVALUACIÓ DE BATXILLERAT:
a.- Pèrdua de punts en la
nota trimestral de totes les matèries del Departament de Ciències: 0.5
punts/falta injustificada.
S’ha de tenir present que les
tutories determinaran si les faltes que signem al revers de l’imprès entregat
per l’alumne són o no justificades. En tot cas , la no presentació del
justificant al professor (o presentació manifestament tardana: Més de set dies)
implica la NO justificació.
b.- Mètodes de recuperació de
faltes injustificades, si es considera adient.
Des de cada matèria es
proposarà la confecció de treballs o proves escrites per permetre que,
l’alumnat que ho demani, recuperi la pèrdua de punts. Això no contradiu
qualsevol mesura disciplinaria que la tutoria o el nivell puguin decidir per
l’acumulació de faltes injustificades.