La majoria de persones, van marxar per millorar la seva condició de vida i buscar treball. Hi ha casos però, en què van marxar perquè tenien el seu marit treballant a Catalunya, com la senyora Felisa Romero o la senyora Mari Carmen Fuentes. N’hi ha que van marxar quan eren joves, per decisió dels seus pares, com la senyora Maria Victoria Vega. També hi ha un cas que és que volia que el seu pare deixés de treballar en feines dures (Carmeli Rodríguez). La majoria de gent però va marxar per decisió pròpia, per millorar la seva vida i perquè els seus fills poguessin tenir una vida de qualitat.