Molta gent d’aquella època no anava a l’escola i si hi anaven, hi anaven molt poc temps. En el cas dels emigrants com que havien de marxar del poble per anar a viure a un altre lloc, encara va ser més difícil.

Les persones que van emigrar d'Andalusia a Catalunya ens parlen d'escoles que eren molt petites algunes amb només una habitació gran i algunes altres petites i allargades, con ens explica la Carmeli. A les escoles els alumnes no estaven barrejats sinó que hi havia escoles de nens i escoles de nenes. Als nens que no anaven a la escola els ensenyaven a llegir i a escriure els seus pares o algú del poble que en sabia, perquè necessitaven saber-ne per anar a la mili.

Alguns professors d’aquella època eren molt estrictes i si feies alguna cosa malament havies de posar la mà i et donaven un cop amb el regle als dits i si tancaves el puny et picaven més fort encara.