Cada
grup ocupa un territori particular que pot arribar a abarcar els
250 km2. Per avisar de la seva presència el lleó fa
servir el seu conegut rugit, que de fet és una demarcació
territorial ja que el vent favorable li permet que s'escolti fins
a uns 8 km de distància.
Antigament, la seva àrea de distribució geogràfica
abastava bona part del sud d'Àsia fins a l´Índia
i tot l'Àfrica. Avui dia, però, les seves
poblacions han estat eliminades de gran part d'aquesta zona originària,
i estan relegades tan sols a l´Àfrica
central, oriental i del sud. Del lleó asiàtic, en
greu perill d'extinció, resta només una petita població
al bosc del Gir, al nord-oest de l´Índia.
El
lleó mascle no caça. A pesar de ser un dels grans
mamífers carnívors,
deixa aquesta tasca a les femelles, que són més actives
i més agressives que ell, i maten les preses asfixiant-les
d'una queixalada al coll. Les diverses lleones del grup s'encarreguen,
també, dels cadells en comunitat i els petits mamen indistintament
de qualsevol femella. El paper del mascle es limita a vetllar pel
grup, cosa sovint difícil. Quan es presenta un mascle solitari,
el propietari del territori el fa fora sense pietat; sovint acaben
barallant-se i el vençut acaba morint, tard o d'hora, de
les ferides.
El lleó mascle té ben guanyat, sens
dubte, el rècord de mandrositat entre els grans mamífers.
Estudis molt recents permeten demostrar que un mascle adult reposa
20 de cada 24 hores. Al llarg de tres setmanes d'observacions, s'ha
pogut establir que un lleó només havia menjat set
vegades, sense caçar mai. És una fera que pot fer
dejuni tota una setmana sense patir cap mal, però, quan en
té l'oportunitat, pot arribar a empassar 40 kilos de carn
en un sol àpat.
Glossari
Fitxa
tècnica
inici
|
|
|